tag:blogger.com,1999:blog-7616401531254969292024-03-13T16:35:44.287+01:00Coses de la VidaTomás Baquedanohttp://www.blogger.com/profile/18315430381805165947noreply@blogger.comBlogger225125tag:blogger.com,1999:blog-761640153125496929.post-24537577614207664732013-06-06T20:25:00.003+02:002013-06-06T20:26:42.431+02:00Anàlisi Lexicometria<br />
<span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: Times New Roman;">
</span></span><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">Quan llegeixes un blog (o un diari,
un llibre, un fullet publicitari...) les paraules marquen el sentit del
missatge que la publicació vol transmetre. El missatge ho interioritzem de
manera automàtica, descodificant el que ha estat codificat per l’emissor.
Tanmateix, existeixen eines que ens ajuden (en aquest cas amb les publicacions
digitals) a fer una anàlisi exhaustiva del lèxic emprat en la confecció d’aquests
missatges.<o:p></o:p></span></span></div>
<span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoE66FkXTZJtGdk7A7irRoBWd3I5HGxIqXsIdRCn4VVNdbCHNqksKHfF1dg01XwNg1mWWm2Nrn7jaL8qRw1I8wXRGCoM_W9aAvK8Ru75TTagtwFocCqFY71hPrg4Ll9NnmMQEnaMJQLk0/s1600/concordance2.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="139" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoE66FkXTZJtGdk7A7irRoBWd3I5HGxIqXsIdRCn4VVNdbCHNqksKHfF1dg01XwNg1mWWm2Nrn7jaL8qRw1I8wXRGCoM_W9aAvK8Ru75TTagtwFocCqFY71hPrg4Ll9NnmMQEnaMJQLk0/s320/concordance2.jpg" width="320" /></a><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">En el meu cas, he fet servir l’aplicació
<a href="http://www.concordancesoftware.co.uk/"><span style="color: #0563c1;">Concordance</span></a>, que
proporciona llistes amb la freqüència d’aparició de paraules específiques, i
ens mostra el context en el que estan situades aquestes paraules.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span> </div>
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhF2USjmechC8-8hN967KcNjdsnQsQanrCGK9F7SzESUicoWDTMXxcXgkTKJJmjMybAFJDvz6jtP2CBkRduhbOMnyDWpOnHCUL8jQi1yp5wKiEgU1JNCTJFgvwCC7LlMYTces9rXEsHQT0/s1600/concordance1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="198" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhF2USjmechC8-8hN967KcNjdsnQsQanrCGK9F7SzESUicoWDTMXxcXgkTKJJmjMybAFJDvz6jtP2CBkRduhbOMnyDWpOnHCUL8jQi1yp5wKiEgU1JNCTJFgvwCC7LlMYTces9rXEsHQT0/s200/concordance1.jpg" width="200" /></a><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">El blog que he analitzat és el pertanyent
al partit polític <a href="http://pirata.cat/"><span style="color: #0563c1;">Pirates de Catalunya</span></a>, que es
va presentar per primer cop a unes eleccions l’any 2010. El seu ideari passa
per assolir una democràcia directa, una transparència total i un accés
universal al coneixement.</span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: ES; mso-fareast-language: ES; mso-no-proof: yes;"> </span><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: ES; mso-fareast-language: ES; mso-no-proof: yes;">Per a fer l’anàlisi, he entrat al seu <a href="http://pirata.cat/bloc/"><span style="color: #0563c1;">blog</span></a>
i he escollit aquests 7 post de la categoria “Democràcia directa”:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: ES; mso-fareast-language: ES; mso-no-proof: yes;"></span> </div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: ES; mso-fareast-language: ES; mso-no-proof: yes;"></span><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: ES;"><o:p></o:p></span> </div>
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 8pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><a href="http://pirata.cat/bloc/?p=3714"><span style="color: #0563c1;">http://pirata.cat/bloc/?p=3714</span></a><o:p></o:p></span></div>
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 8pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><a href="http://pirata.cat/bloc/?p=3591"><span style="color: #0563c1;">http://pirata.cat/bloc/?p=3591</span></a><o:p></o:p></span></div>
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 8pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><a href="http://pirata.cat/bloc/?p=3611"><span style="color: #0563c1;">http://pirata.cat/bloc/?p=3611</span></a><o:p></o:p></span></div>
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 8pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><a href="http://pirata.cat/bloc/?p=3009"><span style="color: #0563c1;">http://pirata.cat/bloc/?p=3009</span></a><o:p></o:p></span></div>
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 8pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><a href="http://pirata.cat/bloc/?p=2392"><span style="color: #0563c1;">http://pirata.cat/bloc/?p=2392</span></a><o:p></o:p></span></div>
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 8pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><a href="http://pirata.cat/bloc/?p=2359"><span style="color: #0563c1;">http://pirata.cat/bloc/?p=2359</span></a><o:p></o:p></span></div>
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 8pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><a href="http://pirata.cat/bloc/?p=2057"><span style="color: #0563c1;">http://pirata.cat/bloc/?p=2057</span></a><o:p></o:p></span></div>
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 8pt;">
<span lang="CA"><o:p> </o:p></span></div>
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;">Un cop analitzats amb el Concordance, aquesta és la
llista de paraules més significatives:<o:p></o:p></span></div>
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></div>
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGnLQHgN5wtjer4vldet4D0gLN5-3hgy0jSJrhfnGH3EBjRreHbRcgQflZIo9RmzqZrvFbynOfwiTQqccGQ7sIaFp66YW8gC0SAYVTB5Of2ZN0ikP1k84IB2_U-5P8-u2cqxHvDsjuasc/s1600/concordance.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGnLQHgN5wtjer4vldet4D0gLN5-3hgy0jSJrhfnGH3EBjRreHbRcgQflZIo9RmzqZrvFbynOfwiTQqccGQ7sIaFp66YW8gC0SAYVTB5Of2ZN0ikP1k84IB2_U-5P8-u2cqxHvDsjuasc/s640/concordance.jpg" width="219" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">La llista és el resultat d’analitzar
un text amb un total de 3.720 paraules. La primera columna es correspon amb el
mot analitzat, la segona amb el número de repeticions, i la tercera amb el
percentatge que representa en relació al total de paraules del text. Podem
veure que el mot que més apareix és el de “democracia”, mentre que el mot “directa”
ho fa en sisè lloc. Tanmateix, si ens fixem en l’anàlisi del context, observem
que en la majoria d’ocasions en que apareix aquesta última, ambdues paraules
són correlatives, com expressa la categoria en la que estan emmarcats aquests 7
post. Veiem també, que tot i pertànyer a altra categoria dins del blog, la
paraula “transparencia” ocupa el divuitè lloc entre els mots significatius, remetent-nos
a l’ideari del partit. Com no podia ser d’una altra manera, el mot “partido/s”
totalitza entre les dues accepcions 32 aparicions, que el situarien en segon
lloc de la llista. Altres paraules com “información”, “educación” o “conocimiento”,
també ocupen un lloc destacat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span> </div>
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQNLxdw9_XVwCA6NCCuoiRcZ8RH_brIoK9ZnjXIO9npacWxpZ0_bZSR4lbJbU3GnZRkoSZa5Vy-XObxqsjYHg22R8EDV8HhBKm2hRjyCBxO8zX2tje6PuEQDa2rjOHKCyDMlWDvmz5vlU/s1600/concordance3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="111" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQNLxdw9_XVwCA6NCCuoiRcZ8RH_brIoK9ZnjXIO9npacWxpZ0_bZSR4lbJbU3GnZRkoSZa5Vy-XObxqsjYHg22R8EDV8HhBKm2hRjyCBxO8zX2tje6PuEQDa2rjOHKCyDMlWDvmz5vlU/s400/concordance3.jpg" width="400" /></a></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">Finalment, assenyalar que per
confeccionar la llista definitiva de paraules significatives, he fet servir una
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">stoplist</i> que discrimina
automàticament articles, pronoms, adverbis... i posteriorment he eliminat
manualment altres mots sense rellevància per a l’anàlisi.<o:p></o:p></span></div>
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span><br />
<br />
<br />
<br />
<span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: ES; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: ES; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin; mso-no-proof: yes;"><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 8pt; text-align: justify;">
</div>
<span style="font-family: Times New Roman; font-size: small;">
</span></span> </span><br />Tomás Baquedanohttp://www.blogger.com/profile/18315430381805165947noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-761640153125496929.post-27616549437651448402013-06-06T13:46:00.003+02:002013-06-06T13:46:15.378+02:00Què és un blog?<div class="MsoNoSpacing" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqgLymL27bq0PFz1090MZOY3Cc10xbLubxW-EsL4B3MUWQl5BSqh5UOJxtiaRlENkZDcBhYLeke_v0KyDhEpPWtQGC-4pCYKvvPlIJlxVTFPj_rtvobZkkImsKlu4h_p07mw4elwyY-Zc/s1600/blogs.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqgLymL27bq0PFz1090MZOY3Cc10xbLubxW-EsL4B3MUWQl5BSqh5UOJxtiaRlENkZDcBhYLeke_v0KyDhEpPWtQGC-4pCYKvvPlIJlxVTFPj_rtvobZkkImsKlu4h_p07mw4elwyY-Zc/s1600/blogs.jpg" /></a><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">No hi ha dubte que els blogs s’han convertit en
un curt espai de temps en un gran moviment tecnològic i comunicatiu, nascut des
de i per a la xarxa. El fet diferenciador, estreba en la simplicitat de la seva
implementació, que permet que usuaris sense cap noció tècnica en el món de la
informàtica, siguin capaços de crear i mantenir sense gaire esforç les seves
pàgines personals sense intermediaris que controlin els seus continguts. Aquest
és un element clau, que ha donat un tomb a l’escenari convencional de la
comunicació global, en mans fins ara de potents mitjans de comunicació de
masses que exercien com a emissors de la informació de manera unidireccional
sobre audiències amb escasses opcions de resposta i opinions pròpies.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Definir el que és un blog pot semblar fàcil, però
el cas és que no hi ha acord sobre una definició tancada i definitiva.
Simplificant podem dir que es tracta d’un espai global d’autoedició i
publicació immediata per part del seu autor. Les característiques principals
que defineixen els blogs són aquestes:<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 36.0pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-list: l1 level1 lfo2; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">·<span style="font-size: 7pt; line-height: normal;"> </span></span><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri;">Simplicitat.
No són necessaris coneixements informàtics per a publicar i gestionar un blog.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 36.0pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-list: l1 level1 lfo2; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">·<span style="font-size: 7pt; line-height: normal;"> </span></span><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri;">Absència
d’intermediaris entre l’autor i el receptor.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 36.0pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-list: l1 level1 lfo2; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">·<span style="font-size: 7pt; line-height: normal;"> </span></span><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri;">Hipermèdia.
Poden contenir textos, imatges, vídeos, àudios, enllaços...<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 36.0pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-list: l1 level1 lfo2; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">·<span style="font-size: 7pt; line-height: normal;"> </span></span><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri;">Eines de
cerca, internes o externes.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 36.0pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-list: l1 level1 lfo2; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">·<span style="font-size: 7pt; line-height: normal;"> </span></span><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri;">Interactivitat.
Els lectors poden enviar els seus comentaris de manera visible per a tercers,
possibilitant diàlegs i debats.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 36.0pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-list: l1 level1 lfo2; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">·<span style="font-size: 7pt; line-height: normal;"> </span></span><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri;">Subscripció.
Permeten subscriure’s per mitjà de RSS (<i>Really
Simple Syndication</i>) i disposar en un únic punt (navegador web o lector de
notícies) de les últimes novetats publicades a diferents blogs sense necessitat
d’accedir a aquests en busca de nous posts.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 36.0pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-list: l1 level1 lfo2; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">·<span style="font-size: 7pt; line-height: normal;"> </span></span><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri;">Etiquetes.
Paraules clau que s’assignen als articles i que permeten la seva indexació,
facilitant la posterior cerca.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 36.0pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-list: l1 level1 lfo2; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">·<span style="font-size: 7pt; line-height: normal;"> </span></span><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri;">Organització
cronològica. Els articles s’ordenen de manera cronològica, mostrant en primer
lloc els més recents.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 36.0pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-list: l1 level1 lfo2; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">·<span style="font-size: 7pt; line-height: normal;"> </span></span><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri;">Gratuïtat.
Existeixen diverses opcions que permeten la creació, publicació i allotjament
d’un blog de manera totalment gratuïta.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Bibliografia<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNoSpacing" style="line-height: 150%; margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">·<span style="font-size: 7pt; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><b><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri;">Bruguera, Enric. </span></b></span><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"> (2007). <i>Los Blogs. </i>Barcelona, Editorial UOC.</span><b><o:p></o:p></b></span></div>
Tomás Baquedanohttp://www.blogger.com/profile/18315430381805165947noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-761640153125496929.post-10884897612590735742013-06-06T13:10:00.002+02:002013-06-06T13:10:35.627+02:00Com a aperitiu, un hipertext...<div class="MsoNoSpacing" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;">
<b><i><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><a href="http://www.wwnorton.com/college/english/pmaf/hypertext/aft/" target="_blank">Afternoon, a story <span style="font-style: normal;">de Michael
Joyce</span></a><o:p></o:p></span></span></i></b></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwaK-KC3sW-QXpzhMatehI2vAFguiqYhAcFablFDTyQWiOF0lmJ9wl4-m7K-kWWQx_T8ng_pv6ttYq0StlelXpMCt_PDhOHlxV7PmISjXghuK5pDVy95503u4yWPNp6a9CtXrp_t8v3oU/s1600/afternoon.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwaK-KC3sW-QXpzhMatehI2vAFguiqYhAcFablFDTyQWiOF0lmJ9wl4-m7K-kWWQx_T8ng_pv6ttYq0StlelXpMCt_PDhOHlxV7PmISjXghuK5pDVy95503u4yWPNp6a9CtXrp_t8v3oU/s1600/afternoon.jpg" /></a><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Considerada com la primera obra de ficció
hipertextual escrita amb Storyspace, no pot dir-se que tingui ni un inici ni un
final. El més semblant a un argument és que un home presencia un accident d’un
cotxe semblant al de la seva ex-dona, i en conseqüència pensa que els cossos
ferits o morts que veu poden ser el d’aquesta i el del seu fill. Al llarg del
relat apareix la frase “Vull dir que potser hagi vist al meu fill morí aquest
matí”, en veu de diversos narradors, en contextos temporals i físics
diferents... Els temes van des del matrimoni al treball, el sexe, la cultura,
amb diferents modalitats narratives, com monòlegs, diàlegs, cites d’autors com <a href="http://leondelahoz.files.wordpress.com/2012/02/cortc3a1zar-julio-cuentos-de-cortc3a1zar.pdf">Cortázar</a>,
<a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Johan_Huizinga">Huizinga</a>, <a href="http://www.traduccionssimoneweil.cat/pdf/lailiadaoelpoemadelaforsa.pdf">Homer</a>...
<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri;">La primera pantalla planteja una pregunta: “Vols
sentir més sobre això?”. El lector pot prémer “sí”, “no” o “retorn”, que el
portaran a pantalles diferents que el guiaran per camins diversos. Moltes
paraules poden ser clicades (paraules que cedeixen, segons la terminologia de
Joyce), portant cap a camins desconeguts. Segons confessa <a href="http://www.eastgate.com/people/Joyce.html">l’autor</a> en les
instruccions de lectura, “</span><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Calibri;">no he indicado qué palabras ceden, pero
suelen ser las que tienen textura, igual que los nombres de personajes y los
pronombres. [...] La falta de indicaciones claras no es un intento de
fastidiarte sino una invitación a leer investigando o jugando y también en
profundidad. Pulsa las palabras que te interesen o te inviten</span><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri;">” (Hipertulia). <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">El text es compon de 539 pantalles (nodes)
relacionades per 950 enllaços. Compta amb funcionalitats com la possibilitat de
desar o refer un recorregut, la introducció de notes o un accés a l’històric
dels nodes visitats. Els enllaços poden ser activats clicant en respostes tipus
sí/no o bé sobre qualsevol àrea de la pantalla amb la particularitat de que els
ancoratges estan ocults.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Els camins de l’hipertext son infinits i es
construeixen en funció de la “voluntat” del lector: cliques la paraula “platja”
i arribes a un node titulat “fent coses junts” on es parla de fotografies
comuns amb el mar de fons; des d’aquest node cliques en “fotografies” i arribes
al “món de les arts” on el narrador afirma creure que la lectura i les petites
orquestres de cambra poden substituir la conversa. En definitiva, un munt de
possibles itineraris que converteixen al lector en autor, protagonista absolut
de la seva construcció literària.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Bibliografia<o:p></o:p></span></span></div>
<br />Campàs, Joan. Escriptures hipertextuals. Aprendre a llegir i escriure a la Galàxia Internet.<br /><br />Hipertulia. Susana Pajares. Crítica: Cuatro hipertextos de Eastgate. [Consulta 28/4/2013]. <a href="http://pendientedemigracion.ucm.es/info/especulo/hipertul/eastgate.html">http://pendientedemigracion.ucm.es/info/especulo/hipertul/eastgate.html</a>Tomás Baquedanohttp://www.blogger.com/profile/18315430381805165947noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-761640153125496929.post-76439451564061794782013-06-06T12:56:00.002+02:002013-06-06T12:56:37.508+02:00Llibres analògics o digitals? Per què no tots dos!!!<div class="MsoNoSpacing" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Umberto Eco te seriosos dubtes de que en un futur
el llibre digital comporti la desaparició del analògic. Gil i Rodríguez afirmen
que no ens hem de plantejar aquesta qüestió, sinó altres com quin tipus de
continguts són més susceptibles de ser substituïts, o perquè no s’ha produït ja
aquesta substitució quan ja fa més d’una dècada que hi comptem amb la
tecnologia adient. Es tracta només de la resistència de les empreses editorials
o de quelcom més que es troba en la nostra manera de veure el món i que posa
fre a la tan anunciada revolució digital... que, d’altra banda, avança
inexorable a diferents velocitats.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj21xlvcHE9-NKiLoX26y710nXbk8yXo2ReoecsmQIDVepwrQCbq8sqnOyk-X0Dux8iJVtUSZQH4amxdTcTvn6di-goLzJR2ifszilAWpgb-2ze97saI8qryUPw3fKR_Pa8_Pe7OiYJRCg/s1600/images+llibres.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj21xlvcHE9-NKiLoX26y710nXbk8yXo2ReoecsmQIDVepwrQCbq8sqnOyk-X0Dux8iJVtUSZQH4amxdTcTvn6di-goLzJR2ifszilAWpgb-2ze97saI8qryUPw3fKR_Pa8_Pe7OiYJRCg/s1600/images+llibres.jpg" /></a><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Sembla que tots tenim clar que és un llibre. Si
parlem del llibre clàssic (analògic), sabem que és un objecte format per fulls
de paper que conté informació escrita, amb cobertes, mitjà de transmissió
cultural per excel·lència, i que posseeix un impacte visual directe, és a dir,
no necessita d’aparells addicionals per a la seva lectura. Si ho fem del llibre
“modern” (digital), podem dir que es tracta d’una publicació que pot contenir
qualsevol morfologia de informació i que ha de ser llegida a través d’un
monitor d’ordinador o d’altres aparells digitals amb un programari específic.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">L’ hipertext és una de les característiques
utilitzades en l’edició digital actual. Segons la definició de Marchionini, “un
hipertext és un document electrònic que aprofita els avantatges d’accés
aleatori dels ordinadors per superar l’estricta linealitat de lectura que
imposen els documents impresos en paper” (Campàs, 20). Aplicat als llibres
digitals, l’hipertext sembla el millor camí per la creació, lectura i
manipulació del seu contingut. Ha de tenir una estructura bàsica que permeti la
impressió en un monitor i la reproducció en perifèrics adequats dels continguts
multimèdia, faciliti la lectura seqüencial o la navegació aleatòria sense
perdre de vista l’estructura de les parts o seccions del llibre i que disposi
d’alguna classe de mapes de contingut o d’índexs que permetin a l’usuari
conèixer el contingut semàntic del document i realitzar una lectura no
seqüencial dels mateix.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Mentre que el llibre analògic s’organitza en
pàgines, capítols o seccions col·locats d’acord amb l’ordre previst de lectura,
el llibre digital creat com a hipertext es presenta com un “grup d’elements
informatius, no necessàriament homogenis, organitzat en forma de xarxa. Per
tant, els hiperdocuments són documents digitals complexos, amb una composició
interna, que estan organitzats en forma de xarxa i que es poden llegir, indistintament,
d’una manera seqüencial o navegacional” (Campàs, 20).<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Amb aquest concepte de la navegació hipertextual,
arribem al mite del sistema universal d’informació que proporcioni accés a tot
el coneixement generat per l’ésser humà al llarg de la seva història.
L’hipertext permet navegar a través de diversos documents, passant d’un a
l’altre mitjançant Internet i creant d’aquesta manera, una xarxa d’abast
mundial que contingui tot aquest coneixement.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Umberto Eco afirma estar segur de que les noves
tecnologies tornaran obsoletes les guies telefòniques, les enciclopèdies i els
manuals. Com Umberto Eco, somio amb una generació acostumada a llegir en una
pantalla, navegant pel ciberespai, però que en un moment donat, busca una forma
de lectura diferent, més relaxada, més bohèmia si volem, però, sens dubte amb
un encant especial.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Bibliografia<b style="font-size: 14pt;"><o:p></o:p></b></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
Campàs, Joan. La informació digital – Apunts per a una iniciació a l’alfabetització digital.<br /><br />Eco, Umberto (1998). Fragmento del epilogo para la compilación de Geoffrey Numberg titulada El futuro del libro: ¿Esto matará eso? Paidós.Tomás Baquedanohttp://www.blogger.com/profile/18315430381805165947noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-761640153125496929.post-32967212945948237742013-06-06T11:50:00.000+02:002013-06-06T12:04:40.372+02:00Societat de la Informació<div class="MsoNoSpacing" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsS2Nac3uaHjqMo-pUgis4v7vAv4bm1hq-UcCLfr8FX64rl_Nbh01nVAptglZMlL0MbbmPVACeF9_nSWhbi8XtCF4gUpEGfRp-ObdlTCvZ4GCxSrJ9gVkYnObxoOR8Qb00xYgFIW0hgUc/s1600/images+(1).jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="91" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsS2Nac3uaHjqMo-pUgis4v7vAv4bm1hq-UcCLfr8FX64rl_Nbh01nVAptglZMlL0MbbmPVACeF9_nSWhbi8XtCF4gUpEGfRp-ObdlTCvZ4GCxSrJ9gVkYnObxoOR8Qb00xYgFIW0hgUc/s320/images+(1).jpg" width="320" /></a><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">La Societat de la Informació s’ha instal·lat en
les nostres vides. Tot i no ser una idea nova, en l’actualitat vivim envoltats
d’informació que pretén crear coneixement. Això és el que ens prometen els
utopistes que parlen d’una societat millor (d’igual manera que ha passat al
llarg de la història) gràcies a aquest flux informatiu. L’error dels utopistes
és fer les seves afirmacions sense tenir en compte el procés d’apropiació
social de les tecnologies, que fa que aquestes acabin desenvolupant usos pels
quals no havien estat dissenyades. Tanmateix, la quantitat ingent d’informació
cognitiva que genera la humanitat és més gran de la que qualsevol ésser humà
pot assimilar en tota la seva existència. Això si ens referim a la població
mundial que te accés a aquesta informació. La fractura digital fa que no es
pugui qualificar a aquest nou paradigma social amb l’adjectiu global, com de
vegades se’ns presenta.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="line-height: 150%; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">La importància que es dona avui dia al concepte
de Societat de la Informació, queda reflectit en els diversos màsters que
ofereixen prestigioses universitats arreu de l’estat. Aquí en teniu uns quants:<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<a href="http://estudis.uoc.edu/ca/masters-universitaris/societat-informacio-coneixement/presentacio">Societat de la informació i el coneixement</a> (Universitat Oberta de Catalunya)<br />
<br />
<a href="http://portal.uned.es/portal/page?_pageid=93,1337048,93_20541937&_dad=portal&_schema=PORTAL">Comunicación y Educación en la red: De Sociedad Información a Sociedad Conocimiento</a> (Universidad Nacional de Educación a Distancia)<br />
<br />
<a href="http://www.esade.edu/masters-derecho/esp/propiedad-intelectual-y-sociedad-informacion">Especialización en Propiedad Intelectual y Sociedad de la Información</a> (ESADE)<br />
<br />
<a href="http://www.il3.ub.edu/es/master/master-derecho-digital-sociedad-informacion.html">Derecho Digital y Sociedad de la Información</a> (Universitat de Barcelona)Tomás Baquedanohttp://www.blogger.com/profile/18315430381805165947noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-761640153125496929.post-51323766597509432072013-01-13T19:32:00.000+01:002013-01-13T19:32:14.429+01:00La Casa Milà o La Pedrera
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">La Casa Milà, coneguda popularment com La Pedrera, és la quarta i última
obra de Gaudí en el Passeig de Gràcia de Barcelona. Les dues primeres, la
farmàcia Gibert (1879) i la decoració d’una de les sales del bar Torino han
desaparegut. La tercera és la Casa Batlló i la quarta l’edifici que va
construir per en Pere Milà i Camps i la seva esposa Roser Segimon i Artells, al
número 92 del Passeig de Gràcia, cantonada amb Provença, just en el lloc on havia
estat situada la línia divisòria entre els municipis de Barcelona i Gràcia. El
projecte de la Casa Milà es va iniciar en l’obrador de la Sagrada Família, on
Gaudí dibuixava els croquis i els seus ajudants (Canaleta, Sugranyes, Bayó,
Jujol o Rubió) els delineaven, i finalment foren presentats els planells a
l’Ajuntament el 2 de febrer de 1906, sol·licitant el corresponent permís
d’obres. Parlarem a continuació dels responsables de l’encàrrec, així com de
l’arquitecte i del projecte i construcció de l’edifici.</span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #365f91; font-family: "Cambria","serif"; font-size: 16pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-hansi-theme-font: major-latin; mso-themecolor: accent1; mso-themeshade: 191;"><o:p></o:p></span></b></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #365f91; font-family: "Cambria","serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: major-latin; mso-themecolor: accent1; mso-themeshade: 191;">Els clients</span></b><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Com hem comentat, els responsables de l’encàrrec de l’edifici foren en Pere
Milà i Camps i la seva esposa Roser Segimon i Artells. Es tractava d’una
família burgesa acomodada amb fortunes procedents de les dus bandes. Pere Milà
fou un industrial, polític i advocat, empresari de la plaça de braus <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Monumental</i>, que va participar
activament en el món de la política, sent escollit diputat per Solsona a les
eleccions generals espanyoles de 1907 per Solidaritat Catalana</span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">, i posteriorment com a monàrquic
independent els anys 1910 i 1914. Va evolucionar cap a postures més
tradicionals i fins i tot va donar suport al dictador Miguel Primo de Rivera.
L’any 1931 va publicar el llibre <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Perogrullo,
diputado constituyente, </i>en el que exposava les seves idees polítiques, entre
altres la supressió del sufragi universal, l’elogi de la dictadura o el rebuig
a l’Estatut d’Autonomia. Durant la Guerra Civil, la família va fugir de
Barcelona i el seu pis de La Pedrera va ser ocupat pel govern de la Generalitat
de Catalunya. Un cop acabada la guerra va tornar a Barcelona, on va morir l’any
1940.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Roser Segimon havia estat casada amb Josep
Guardiola i Grau, home de negocis enriquit a Amèrica que va morir l’any 1901.
Casada en segones noces amb Pere Milà, va comprar l’any 1905 un solar situat al
Passeig de Gràcia a José Antonio Ferrer-Vidal. El solar estava edificat amb un
edifici de tres pisos i soterranis envoltat de jardins i murs, i ocupava una
superfície de 1.835 m</span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">²</span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">, sobre la que posteriorment va ser edificada La
Pedrera. Roser Segimon va morir a Barcelona l’any 1964.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #365f91; font-family: "Cambria","serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: major-latin; mso-themecolor: accent1; mso-themeshade: 191;">L’arquitecte</span></b><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: Calibri;">Parlar de Gaudí es fer-ho d’un arquitecte únic amb un estil mai vist i que
difícilment pot encaixar dins de qualsevol tendència coneguda fins aleshores.
Va néixer a Reus l’any 1852, fill d’una família de calderers que fabricaven
alambins per a les destil·leries de la zona, sense cap antecedent familiar en
el món de la construcció. Degut a una malaltia reumàtica va passar llargues
temporades durant la seva infantesa al Mas de la Calderera a Riudoms, propietat
de la família. Allà va dedicar molts estius a la contemplació de les plantes,
els insectes i les pedres del voltant, que analitzava comparant-les amb les
composicions que feia el seu pare a la caldereria. Així, sense adonar-se es va
endinsar en el món de l’arquitectura, fins i tot abans de saber que aquesta
existia. L’any 1870 es trasllada a Barcelona per estudiar-la a l’Escola
Provincial d’Arquitectura, alhora que hi treballava per diferents estudis
d’arquitectura, fins que l’any 1878 va obtenir el títol. També va freqüentar
els tallers artesans d’Eudald Puntí i Llorenç Matamala, on va aprendre els
oficis relacionats amb la construcció com la forja, la fusteria, la ceràmica o
la vidrieria. El seu mètode composició era ben diferent del de la resta dels
seus companys de professió, doncs no utilitzava la geometria comú: en la seva
observació de la naturalesa, va descobrir que aquesta utilitza infinitat de
formes i estructures summament resistents i va comprendre que aquestes es
podien traslladar al món de la construcció. Sempre deia que la originalitat molt
sovint consisteix en retornar als orígens, i que aquests es troben en la
naturalesa, mestre de totes les ciències i les arts.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<v:shapetype coordsize="21600,21600" filled="f" id="_x0000_t75" o:preferrelative="t" o:spt="75" path="m@4@5l@4@11@9@11@9@5xe" stroked="f"><span style="font-family: Calibri;">
<v:stroke joinstyle="miter">
<v:formulas>
<v:f eqn="if lineDrawn pixelLineWidth 0">
<v:f eqn="sum @0 1 0">
<v:f eqn="sum 0 0 @1">
<v:f eqn="prod @2 1 2">
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelWidth">
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelHeight">
<v:f eqn="sum @0 0 1">
<v:f eqn="prod @6 1 2">
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelWidth">
<v:f eqn="sum @8 21600 0">
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelHeight">
<v:f eqn="sum @10 21600 0">
</v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:formulas>
<v:path gradientshapeok="t" o:connecttype="rect" o:extrusionok="f">
<o:lock aspectratio="t" v:ext="edit">
</o:lock></v:path></v:stroke></span></v:shapetype><v:shape id="_x0030__x0020_Imagen" o:spid="_x0000_s1027" style="height: 158.85pt; left: 0px; margin-left: 215.7pt; margin-top: 123.1pt; mso-height-percent: 0; mso-height-relative: page; mso-position-horizontal-relative: text; mso-position-horizontal: absolute; mso-position-vertical-relative: text; mso-position-vertical: absolute; mso-width-percent: 0; mso-width-relative: page; mso-wrap-distance-bottom: 0; mso-wrap-distance-left: 9pt; mso-wrap-distance-right: 9pt; mso-wrap-distance-top: 0; mso-wrap-style: square; position: absolute; text-align: left; visibility: visible; width: 207.6pt; z-index: -251655168;" type="#_x0000_t75"><span style="font-family: Calibri;">
<v:imagedata o:title="" src="file:///C:\Users\tomas\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image001.jpg">
<w:wrap type="through">
</w:wrap></v:imagedata></span></v:shape><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: Calibri;">La seva obra va ser molt prolífica, des de la fàbrica de la Cooperativa
Obrera de Mataró, fins al disseny de fanals, parades de flors, forrellats,
portes o mobiliari, passant per les seves grans obres al Parc Güells, la Casa
dels Botines, Can Calvet, Bellesguard, Casa Batlló, Casa Milà i la seva obra
universal, la Sagrada Família. Des de 1918, es va dedicar a la recerca d’una
síntesi figurativa-estructural per a la Sagrada Família, fins a la seva mort
accidental per l’atropellament d’un tramvia, l’any 1926.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #365f91; font-family: "Cambria","serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: major-latin; mso-themecolor: accent1; mso-themeshade: 191;">Projecte i construcció de l’edifici</span></b><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: Calibri;">Resten explicats els orígens del solar on s’aixecaria l’edifici. Tot i ser
aquest propietat de la senyora de Milà, va ser Pere Milà qui va encarregar el
projecte a Gaudí, segons consta a la instància dirigida a l’Ajuntament el 13 de
setembre de 1905 en la que demana permís per enderrocar la casa situada en el
solar mentre l’arquitecte composava el nou projecte. Els planells d’aquest
foren presentats a l’Ajuntament el 2 de febrer de 1906, sol·licitant alhora el
permís d’obres. El constructor de l’obra fou José Bayó Font, que va començar per
l’enderrocament de la casa Ferrer-Vidal, tot i que en principi només fos
parcialment, ja que una part es va dedicar a barraca d’obres. El terreny es va
rebaixar quatre metres i a partir d’aquí es van replantejar els fonaments, que
Gaudí va ordenar tinguessin una profunditat de 50 cm. Ningú va entendre el
perquè de tant insignificants pilars, però el germà del constructor Jaime Bayó,
professor de resistència de materials a l’Escola d’Arquitectura i ajudant de
Gaudí, va donar el vist i plau dient-li al seu germà: “no te preocupes, todo
està calculado”. El terreny era d’argila compacta de gran resistència i els
pous del fonaments es van omplir amb formigó de grava de pedra de Montjuic,
barrejada al cinquanta per cent amb morter de cal. Sobre aquests fonaments, es
van aixecar els pilars, alguns de ferro colat i altres de maons, de forma
cilíndrica, fruit de les proves de resistència efectuades per Gaudí a les
premses del seu amic Hermenegildo Miralles. Un cop acabat el soterrani, es va
enderrocar la resta de l’antiga casa i es va instal·lar l’oficina de l’obra, on
es va realitzar una maqueta de la façana a escala 1:10, que després va ser
serrada en trossos per traslladar-la als diferents punts de l’obra, on els
picapedrers prenien model directament d’elles. Els planells dels detalls es
feien a grans dimensions, fins i tot Canaleta li va dir a Gaudí que no arribava
a dibuixar sobre tan gran tauler; la solució de Gaudí fou força original: va
ordenat fer un forat al mig del tauler i des d’aquest va treballar Canaleta
dibuixant al seu voltant. En el propi soterrani, Gaudí utilitzava una gran
pissarra per explicar als seus ajudants les solucions que ideava, i fins i tot
molts dies es reunien a l’obrador arquitectes i estudiants als que el mateix
Gaudí donava extenses explicacions sobre el seu treball, en especial sobre el
temple de la Sagrada Família. <o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<v:shape id="_x0000_s1026" style="height: 192.85pt; left: 0px; margin-left: 280.95pt; margin-top: 4.25pt; mso-height-percent: 0; mso-height-relative: page; mso-position-horizontal-relative: text; mso-position-horizontal: absolute; mso-position-vertical-relative: text; mso-position-vertical: absolute; mso-width-percent: 0; mso-width-relative: page; mso-wrap-distance-bottom: 0; mso-wrap-distance-left: 9pt; mso-wrap-distance-right: 9pt; mso-wrap-distance-top: 0; mso-wrap-style: square; position: absolute; text-align: left; visibility: visible; width: 146.7pt; z-index: -251653120;" type="#_x0000_t75"><span style="font-family: Calibri;">
<v:imagedata o:title="" src="file:///C:\Users\tomas\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image003.jpg">
<w:wrap type="through">
</w:wrap></v:imagedata></span></v:shape><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: Calibri;">La construcció avançava i es van intercalar pilars de maó en les parets
interiors amb altres de pedra de Montjuic en els patis i en la planta noble,
destinada a habitatge per a la família Milà-Segimon. Per pujar els pilars fins
al punt de l seva col·locació, Bayó va inventar una “cabria metàl·lica” que el
va permetre aixecar-los amb gran facilitat. Els forjats eren tots de jàsseres i
biguetes de ferro amb revoltons paredats a la catalana. El ferro era
subministrat per Herrería y Construcciones Torras, i cada planat rebia entre 40
i 42 tones d’aquest material. Les peces especials, com les jàsseres corbades
que circumdaven tota la façana, eren preparades a les drassanes Morell, a la
Barceloneta. Un cop col·locades s’unien entre si sense utilitzar cap soldadura.
El terra del pati circular es sosté per una estructura metàl·lica formada per
una corona central de jàssera amb dobles bigues que parteixen del mateix punt
perimetral en forma de paraigües, com es pot apreciar en la fotografia, feta
per José Bayó durant la construcció. Per col·locar aquesta estructura, es va
muntar un cavallet de fusta que anivellava el conjunt i permetia als operaris
fixar els cargols de subjecció fins a deixar la peça totalment ajustada.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: Calibri;">La façana és independent de la resta de l’estructura i es troba connectada
amb aquesta mitjançant el sistema de jàsseres corbes descrit anteriorment. Te
una sorprenent mobilitat plàstica i ni hi ha cap planta igual. La part baixa és
de pedra de Garraf i la part alta de pedra calcària de Vilafranca, que eren
traslladades a Barcelona per carretera amb una espècie de aplanadora a la que
anomenaven “el locomòbil Ruston” , que les depositava en un solar davant de
l’obra. Les pedres es col·locaven a la façana formant arcs de gran espessor. Un
cop col·locades Gaudí personalment va donar instruccions als picapedrers per
acabar de retocar algunes pedres que no tenien les arestes perfectament nítides.
Això va provocar la sortida a la llum d’algunes de les jàsseres metàl·liques
que envoltaven a les pedres per la part posterior, i van tindre que ser
recobertes de nou amb fragments de pedra. Aquest sistema va produir efectes
negatius amb el pas del temps i van caure alguns d’aquest fragments.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Als anys setanta es va produir una
restauració envoltant de ciment Portland els ferros i mantenint en la part
exterior les formes i les textures primitives. Desgraciadament el color groc
pàl·lid de la pedra de Vilafranca s’ha perdut com a conseqüència de la
contaminació i els fums i no es pot apreciar en l’actualitat.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: Calibri;">A sobre de l’últim forjat, Gaudí va construir les golfes mitjançant arcs de
maons de gran originalitat que l’arquitecte anomenava equilibrats, i que Puig i
Cadafalch va utilitzar posteriorment per a la construcció de les bodegues
Codorniu a Sant Sadurní d’Anoia. Damunt aquests arcs, Gaudí va fer el terrat,
que degut a les diferents alçades dels arcs te una forma esglaonada, solució
que permetia evitar les esquerdes provocades per la dilatació. En aquest terrat
es poden veure els murs de maons inclinats que tanquen les golfes amb unes
petites finestres. Aquest murs no arriben a la façana i configuren l’existència
d’un pas de ronda que permet donar la volta a tot l’edifici. En aquest pas es
situen quatre cúpules de maons recobertes de fragments de marbre per sota de
les quals discorre el pas, que forma unes suaus ondulacions sobre la façana, en
la que es poden llegir les paraules llatines de la salutació angèlica: “Ave
Maria Gratia plena, Dominus tecum”.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: Calibri;">La construcció de l’edifici es va plantejar com una obra unitària, tot i
que allotja dues cases amb entrades independents. Consta de soterrani, planta
baixa, entresol, principal, quatre plantes i golfes, i cadascuna de les dues
cases te dos habitatges per replà. A la façana estan situades les zones de dia,
al pati interior els dormitoris i al voltant de dos patis els corredors de
circulació interior.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #365f91; font-family: "Cambria","serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: major-latin; mso-themecolor: accent1; mso-themeshade: 191;">Elements ornamentals</span></b><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: Calibri;">Sobre la invocació angèlica comentada anteriorment, devia aixecar-se un
conjunt escultòric dedicat a la Verge, per honorar a la Verge de Gràcia i a la
Verge del Roser, patrona de la propietària de la casa, però aquest conjunt mai
no va ser col·locat. Estava format per la imatge de la Verge i el Nen Jesús,
flanquejats per l’arcàngel Sant Gabriel oferint a la Verge el lliri de la
puresa, i l’arcàngel Sant Miquel derrotant a l’esperit maligne enroscat a la
bola del món als peus de la Verge. El conjunt tenia quatre metres d’alçada i
Gaudí va encarregar la seva realització a l’escultor Carlos Maní Roig, que en
primer lloc va fer una maqueta a escala 1:10 del conjunt, amb la supervisió de
Gaudí. La idea de l’arquitecte era que les figures havien de ser de bronze fos
i daurat al foc i va començar el muntatge del conjunt final a la planta noble
de l’edifici. El projecte es va allargar fins al mes de maig de 1909, però el
resultat final no va satisfer al propietari Pere Milà, que de sempre va
manifestar una certa animadversió cap a l’escultor i la seva obra, i aquesta no
va passar mai del modelat d’argila sense arribar a ser fosa en bronze. Per
sobre del terrat es troben els conjunts arquitectònic-escultòrics de les
sortides d’escales, els ventiladors i les xemeneies.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: Calibri;">Les baranes dels balcons es van realitzar als tallers Badia, sota la
direcció del mateix Gaudí, que hi passava tardes senceres modelant les
complexes formes. En relació a elles, l’arquitecte Bonaventura Conill va dir:
“Les baranes dels balcons de can Milà, que semblen joiells de filigrana, vistes
d’a prop, en el carrer, abans de pujar-les, suggerien a un bromista la idea de
que eren les desferres de la catàstrofe ferroviària de Riudecanyes”.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: Calibri;">Una de les més belles realitzacions de Gaudí en la Casa Milà, són els cels
rasos de guix amb formes ondulades i relleus curvilinis, tots ells diferents
els uns dels altres. Diuen que a Gaudí li agradava contemplar les formes
irregulars que composaven els aprenents mentre els oficials s’entestaven en
crear altres de simètriques. Finalment tot el conjunt de cels rasos te aquestes
formes ondulants. <o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: Calibri;">En una de les habitacions del segon pis trobem una inscripció circular
atribuïda a Gaudí que diu: “Oh Maria no’t sàpiga greu lo ser petita perquè
també ho son les flors i ho son les estrelles”. També trobem en un saló d’un
pis de la tercera planta una signatura de Gaudí, amb una creu i una senyera
quadribarrada amb un cor, símbol dels Jocs Florals, i la inscripció “Fe,
Pàtria, Amor”.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: Calibri;">Respecte a la façana, hi ha diferents opinions sobre en quin motiu de la naturalesa
es va inspirar Gaudí per a la seva realització. Segons Bergós, La Pedrera és
una copia dels riscos de Fra Guerau en la serralada de Prades, mentre que
Matamala diu que la inspiració prové de les muntanyes que envolten Sant Feliu
de Codines. En canvi, l’escultor Vicente Villarrubias apunta a la muntanya de
Pareis al nord de Mallorca com la responsable del conjunt.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: Calibri;">Les pintures del vestíbul i del pati són motiu de discrepàncies sobre la
seva autoria, i van provocar l’abandonament de l’obra per part de Gaudí un cop
restava terminada la part constructiva, amb motiu de certes desavinences amb el
propietari. Sembla ser que Gaudí, d’acord amb el propietari, va encarregar el
pressupost i l’inici de les obres de decoració pictòrica a Lluís Morell Cornet,
però poc després, el mateix Pere Milà va demanar altre pressupost a Alejo
Clapés Puig, amic de la família. En un moment donat, els treballs de pintura
van quedar dividits en dues parts: el vestíbul, les escales i la planta noble
serien decorades per Clapés i la resta per Morell. Però Clapés va aconseguir el
permís de Pere Milà per unificar tots els treballs decoratius i portar la
direcció dels mateixos. Aquest fet va molestar a Gaudí que com hem dit va
abandonar l’obra, i amb ell Morell, que va necessitar l’ajut de l’arquitecte
per cobrar els treballs realitzats fins al moment. A partir d’aquí tota la
decoració va quedar en mans de Clapés, tot i que Bayó afirma que el realitzador
efectiu de la mateixa fou Iu Pascual.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: Calibri;">Jujol es va encarregar de la decoració d’algunes habitacions, en una de les
quals va pintar en caràcters entrellaçats de difícil lectura la lletra d’una
popular cançó catalana, que diu: “Sota l’ombreta, l’ombrí, flors i violes i
romaní”. Al tocador de la senyora Milà, Jujol va pintar la llegenda “Memento
homo qui pulvis eris et in pulvis reverteris”. També va realitzar Jujol, els
tiradors i les manovelles de les portes, que va modelar en fang per després
encarregar en llauna a la fundació Mañach.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: Calibri;">També són remarcables les portes de vidre d’entrada als dos patis,
dissenyades per Gaudí, inspirant-se en les formes orgàniques d’una closca de
tortuga. La disposició del vidres respon a la lògica de ser més lluminosa en la
part d’a dalt i més gruixuda en la part baixa. Algunes veus crítiques van
arribar a dir, sense cap fonament, que aquesta disposició era fruit de deixar
caure a terra un vidre i observar com encaixaven els seus fragments.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: Calibri;">Altre detall decoratiu interessant, són els paviments de peces de mosaic
hexagonals, disposades de manera que cada tres d’elles formen la figura d’un
cargol, altres tres la d’un pop o d’una estrella de mar, composades amb relleus
suaus dissenyades pel mateix Gaudí i modelades per l’arquitecte a la casa
Escofet de Barcelona. Cada peça hexagonal tenia 15 cm. de costat, és a dir,
inscrits dins d’un cercle de 30 cm. de diàmetre. El motlle original es conserva
a les instal·lacions de la casa Escofet, i al museu Gaudí del Parc Güell resten
uns cent metres quadrats d’aquesta peces.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #365f91; font-family: "Cambria","serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: major-latin; mso-themecolor: accent1; mso-themeshade: 191;">Curiositats</span></b><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: Calibri;">Són moltes les anècdotes i curiositats que envolten la història i la
construcció d’aquest magnífic edifici. Citarem algunes d’elles.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Symbol; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">·<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt/normal "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: Calibri;">Envoltant el
semi-soterrani i per sota del nivell del carrer existeix un pas que circumda
tot l’edifici i pel que transcorren totes les canalitzacions de serveis, tant
desaigües, com canonades de gas i cables elèctrics.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Symbol; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">·<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt/normal "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: Calibri;">Aquets semi-soterranis
tenen amplies obertures que estaven protegides per reixes de ferro, que més
tard foren retirades, dos de les quals es troben al Museu Gaudí del Parc Güell
i l’altre al Museu d’Art Modern de Nova York.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Symbol; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">·<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt/normal "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: Calibri;">Gaudí havia previst un
sistema de rec automàtic per a les plantes ubicades als balcons, mitjançant un
sistema de canonades de ferro que es confondrien amb les baranes dels mateixos.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Symbol; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">·<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt/normal "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: Calibri;">El polític francès George
Clemenceau de visita a Barcelona per pronunciar una sèrie de conferències a
l’Ateneu Barcelonès, va fugir espantat després de veure La Pedrera sense
pronunciar-les, i en arribar a París va comentar que a Barcelona estaven boixos
i construïen cases per a dragons.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Symbol; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">·<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt/normal "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: Calibri;">Gaudí va contemplar la
possibilitat de construir rampes per accedir en cotxe fins als pisos, però ho
va descartar per la mida del solar.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Symbol; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">·<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt/normal "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: Calibri;">S’ha arribat a dir que
l’obra resta inacabada, doncs l’edifici no és més que el pedestal que havia
d’acollir el conjunt escultòric de la Verge, i que aquest era de dimensions
majors que l’alçada de l’edifici construït.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Symbol; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">·<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt/normal "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: Calibri;">La revista americana <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Sunset</i> ha titllat el terrat de La
Pedrera com el país de les meravelles o de l’arquitectura meravellosa, i
l’anomena <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Wonderland.</i><o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Symbol; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">·<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt/normal "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: Calibri;">El 27 de desembre de
1907, en ple procés constructiu l’Ajuntament de Barcelona va denunciar les
obres per què unes columnes envaïen l’espai de vorera que hi constava en el
permís d’obres. Gaudí va respondre dient que si volien tallaria aquestes
columnes com si fos un formatge i que gravaria una inscripció que diria:
“Tallat per ordre de l’Ajuntament segons acord de la sessió plenària de tal
data”. La denuncia va quedar en no res.<o:p></o:p></span></span></div>
Tomás Baquedanohttp://www.blogger.com/profile/18315430381805165947noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-761640153125496929.post-11267344709150814072012-07-14T11:26:00.001+02:002012-07-14T11:26:12.863+02:00El Libro Negro (Zwartboek. Paul Verhoeven, 2006)<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Paul Verhoeven és un cineasta neerlandès llicenciat en Matemàtiques i
Física nascut a Amsterdam l’any 1938, que ha desenvolupat la seva carrera
cinematogràfica entre el seu país natal i els Estats Units. El seu primer film,
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Wat zien ik! (Delicias Holandesas)</i>,
data de 1971, i el van seguir èxits de públic i crítica com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Turks Fruit (Delicias Turcas) </i>(per la
que va ser nominat als Oscar)<i style="mso-bidi-font-style: normal;">, Soldaat
van Oranje (Eric, oficial de la reina) </i>o <i style="mso-bidi-font-style: normal;">De Vierde Man (El cuarto hombre).</i> L’any 1985 es trasllada a
Hollywood, on va produir pel·lícules com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Robocop,
Total Recall (Desafío total), Basic Instinct (Instinto Básico), Showgirls,
Starship Troopers </i>o <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Hollow Man (El
hombre sin sombra)</i>. Després de sis anys sense dirigir cap pel·lícula,
Verhoeven torna a Holanda per a realitzar <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Zwartboek
(El libro negro)</i>, film intens, realista i directe que no té res a veure amb
alguna de les seves produccions americanes farcides d’efectes especials,
l’objectiu principal de les quals era l’èxit de taquilla i la consecució
d’elevats beneficis.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLG8TuqMcOiGKXyMis6z3HRIZc4JgpglvP7jY3RuNG9UOuBVMHlMUt9HkruXnblFC1PXUcZH_DSZFx6TDc-Rau4l7cjOcYF-lL_m0c0YiYZExc8M2hGP-ETxzHyv19B3Mk8vdnxm-03so/s1600/images.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLG8TuqMcOiGKXyMis6z3HRIZc4JgpglvP7jY3RuNG9UOuBVMHlMUt9HkruXnblFC1PXUcZH_DSZFx6TDc-Rau4l7cjOcYF-lL_m0c0YiYZExc8M2hGP-ETxzHyv19B3Mk8vdnxm-03so/s400/images.jpg" width="282" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">El libro negro</span></i><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"> narra la vida de Rachel Stein, cantant jueva que veu com els nazis
assassinen la seva família i aquest fet la porta a allistar-se amb la
resistència holandesa. Durant la seva primera missió amb Akkermans, un dels
líders de la resistència, coneix Ludwig Müntze, un dels caps de la GESTAPO nazi
a Holanda, i la resistència li encarrega seduir-lo per poder alliberar els
presoners holandesos dels nazis. Rachel aconsegueix el seu objectiu i comença a
treballar com assistent de Müntze a l’interior de la caserna, on coneix a
Ronnie, l’assistent del segon cap de la GESTAPO, Franken. Les lluites internes
i les traïcions porten a Müntze i a Rachel a ser condemnats a mort pels nazis,
però amb l’ajut de Ronnie poden fugir, en el moment que s’anuncia la
capitulació alemanya. Quan Müntze (que ja fa temps que negociava amb la
resistència el fi de la violència, convençut de la proximitat de l’armistici) i
Rachel intenten desemmascarar al traïdor infiltrat en la resistència, són
detinguts i l’alemany executat. Akkermans allibera Rachel, però aquesta
descobreix el seu veritable paper en tot l’entramat com col·laborador de
Franken en l’assassinat i robatori dels jueus. Finalment, amb l’ajuda de
Kuipers, cap de la resistència holandesa, Akkermans és atrapat i mort i Rachel
salva el seu honor, viatjant a Israel on s’estableix en un kibbutz fundat amb
els diners confiscats a Akkermans procedents dels seus robatoris.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Holanda era un petit país governat per la reina Guillermina. Els holandesos
s’havien mantingut neutrals durant la Primera Gran Guerra, i de la mateixa
manera Guillermina va proclamar la neutralitat d’Holanda a l’inici de les noves
hostilitats. Però l’exercit alemany va atacar els aeròdroms de La Haia i
Rotterdam la nit del 10 de maig de 1940 utilitzant tropes de paracaigudistes,
una altra innovació fonamental de la guerra. En menys d’una setmana, els nazis
s’havien fet amb el control de tot el país. La reina va fugir a Anglaterra i
Hitler va atorgar el poder a l’austríac Albert Seyss-Inquart. El pla de Hitler
era incorporar Holanda al Reich alemany i debilitar la frontera nord francesa
per impedir l’arribada de reforços des de Gran Bretanya. Al principi l’ocupació
alemanya no va ser mal vista pel poble holandès, però aquesta visió va canviar
amb l’arribada de les SS i la GESTAPO i el començament de les deportacions dels
jueus. Molts holandesos van amagar jueus als seus àtics o bodegues (</span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">a l’inici del film, Rachel Stein s’amaga en una granja
rural amb una família holandesa)</span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">, però el
genocidi alemany va acabar amb la vida de més de cent mil jueus neerlandesos.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">L’acció del film comença al setembre de 1944. En aquestes dates els
alemanys havien començat la seva retirada i els aliats havien alliberat França
i bona part d’Holanda, disposant-se a iniciar un atac amb l’objectiu de tallar
els subministraments de combustibles a les tropes de l’Eix, i poder així
arribar a Berlín sense oposició abans de Nadal. L’operació, liderada pel
mariscal Montgomery, pretenia alliberar els enclavaments de Arnhem, Eindhoven i
Grave, amb tropes britàniques, canadenques i poloneses, però només va assolir
part dels objectius. Paral·lelament, es va buscar la col·laboració de la
Resistència holandesa, que tenia que protagonitzar diversos alçaments en
aquestes ciutats, però van ser delatats pels col·laboracionistes. El balanç de
l’operació, coneguda com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Market-Garden</i>,
va ser desastrós per els aliats, en part pels errors tàctics dels seus
comandants, però també per la capacitat de l’exercit alemany de reorganitzar-se
en mig del caos i formar eficients grups de combat a partir de les restes
d’altres grups dispersos.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Un altre fet rellevant de la tardor-hivern de 1944 va ser la gran crisi de
fam patida pels holandesos, que va acabar amb la vida de més de vint mil
ciutadans. L’origen d’aquesta crisi cal buscar-la en el tall de
subministraments promoguda pels nazis com a resposta a la vaga de ferrocarrils
realitzada com a protesta per la deportació massiva de jueus. El fred de
l’hivern, considerat un del més rigorosos de tot el segle va contribuir a
agreujar la situació.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">La importància real dels moviments de Resistència europeus va ser mínima en
el terreny militar. La seva importància va ser més aviat política i moral, i
els seus membres tenien una clara orientació cap a l’esquerra. A tots els
països els sectors més conservadors simpatitzaven amb els alemanys, o si més
no, no s’oposaven a ells. Això explica “</span><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13pt; line-height: 150%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">el considerable predominio de los
comunistas en los movimientos de resistencia y el enorme avance político que
consiguieron durante la guerra</span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">” (Hobsbawm,
1998: 170-171). Un cop finalitzada la guerra, el partit comunista holandès va
assolir el 10% dels vots, el resultat més espectacular de tota la seva història.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">La rendició alemanya a Holanda es va produir el 5 de maig de 1945, “cuando
las últimas tropas alemanas comandadas por Blaskowitz, se rindieron el el Hotel
de Wereld, en Wageningen” (La Guerra que cambió el mundo. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Holanda en la Segunda Guerra Mundial</i>). Això va donar pas a tot un
seguit de celebracions acompanyades d’actes de represàlia contra els
col·laboracionistes i les dones que s’havien ficat al llit amb els alemanys, a
les que se’ls hi tallava el cabell públicament. Fins i tot, es van produir
assassinats sumaris d’alguns dels col·laboradors nazis.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">En el film, trobem alguns fets que m’agradaria remarcar:<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Symbol; font-size: 13pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol; mso-fareast-language: ES;"><span style="mso-list: Ignore;">·<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt/normal "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Akkermans,
líder de la Resistència després desvetllat com traïdor a la causa, va ser el millor
tirador d’un grup paramilitar creat a la Universitat de Leiden, la mateixa on
va estudiar el director del film, Paul Verhoeven.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Symbol; font-size: 13pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol; mso-fareast-language: ES;"><span style="mso-list: Ignore;">·<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt/normal "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">La tècnica per
transportar fugitius dins de taüts va ser realment utilitzada amb molt èxit per
la resistència. En aquest cas, Akkermans intenta fugir amb el seu botí
utilitzant-la, però es descobert pels seus companys.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Symbol; font-size: 13pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol; mso-fareast-language: ES;"><span style="mso-list: Ignore;">·<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt/normal "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">El
col·laboracionisme va ser un fet molt estès no només a Holanda, sinó a tots els
països ocupats. Recordem, com diu Hobsbawm, que “</span><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13pt; line-height: 150%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">en todos los países, los fascistas,
la derecha radical, los conservadores, los sectores más pudientes y todos
aquellos cuyo principal temor era la revolución social, simpatizaban con los
alemanes, o cuando menos no se oponían a ellos. Lo mismo cabe decir de algunos
movimientos regionalistas o nacionalistas minoritarios, que siempre habían
estado en la derecha ideológica y que esperaban obtener algún beneficio de su
colaboración</span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">” (Hobsbawm, 1998: 170).<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Symbol; font-size: 13pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol; mso-fareast-language: ES;"><span style="mso-list: Ignore;">·<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt/normal "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">En el si de la
Resistència hi havia conflictes i discussions sobre la equitat de valor d’una
vida jueva i una holandesa. Kuipers, cap visible de la Resistència al film, ho
exemplifica anomenant als seus companys “bons patriotes holandesos”. Aquesta
doble moral és la mateixa que es donava a la mateixa Alemanya, on “</span><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13pt; line-height: 150%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">aunque los
ciudadanos ordinarios desaprobaran las barbaridades más brutales del sistema,
[...] un sector sorprendentemente numeroso de la población las consideraba, en
el peor de los casos, como aberraciones de alcance limitado</span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">” (Hobsbawm, 1998: 155).<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Symbol; font-size: 13pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol; mso-fareast-language: ES;"><span style="mso-list: Ignore;">·<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt/normal "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">La hipocresia
de la religió, també queda reflectida en la pel·lícula quan un dels membres de
la Resistència, cristià practicant, s’escandalitza de que els seus companys
hagin matat uns soldats alemanys, però en canvi, no dubta en disparar contra un
col·laboracionista perquè havia blasfemat.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Symbol; font-size: 13pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol; mso-fareast-language: ES;"><span style="mso-list: Ignore;">·<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt/normal "Times New Roman";">
</span></span></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">L’escena final
de la pel·lícula mostra com els jueus a Israel viuen reclosos en el seu kibbutz
patint els atacs, aquesta vegada (se suposa) dels palestins.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 13pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">En definitiva, un magnífic film, que mostra les dues cares de l’ésser humà
i deixa clar que en una guerra els “bons” i els “dolents” els trobem en els dos
bàndols, i que en la dinàmica de la mateixa les persones són capaces de fer
coses que mai s’haurien imaginat en altres circumstàncies. En les guerres no hi
ha vencedors, tots som perdedors, una lliçó que els homes farien bé d’aprendre.<o:p></o:p></span></div>Tomás Baquedanohttp://www.blogger.com/profile/18315430381805165947noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-761640153125496929.post-10850001437807519832012-06-13T17:53:00.000+02:002012-06-13T17:53:05.402+02:00Historiografia i Veritat Històrica a l'Antiga Roma<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: "Cambria","serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-bidi-font-family: Arial; mso-hansi-theme-font: major-latin;">En un sentit ampli de la paraula, podem definir historiografia com el
registre escrit del que coneixem sobre les vides i les societats humanes del
passat i la forma en que els historiadors han intentat estudiar-les. Per tant
parlem de la plasmació escrita de la història, preocupada d’oferir el relat
dels esdeveniments del passat. Però, fins a quin punt podem equiparar els
relats historiogràfics amb la veritat històrica? Analitzarem els principals
models historiogràfics romans, i la gran figura de Tàcit, definit com
“l’historiador més gran de Roma”, per tractar de respondre aquesta pregunta.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: "Cambria","serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-bidi-font-family: Arial; mso-hansi-theme-font: major-latin;">L’annalística va néixer a partir de la fi del segle III aC, i consistia
en una narració estructurada cronològicament, any per any, amb l’objectiu de
defensar Roma de les acusacions de barbàrie llançades pels historiadors
filocartaginesos. La procedència dels primers historiadors encarregats de la
redacció dels annals (polítics i homes d’estat) i el seu objectiu “purificador”
(d’altra banda, únic) fa pensar en una clara mancança de credibilitat
històrica. El propi Tàcit afirma en els seus <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Annals </i>(1,1) que “les històries de Tiberi, Gai, Claudi i de Neró
foren falsejades per la por mentre ells regnaren; després de morts, foren
manipulades pels odis recents”. Amb el pas del temps, l’estil literari dels
annals va passar de la seva rigidesa inicial, a la narració novel·lada
enriquida per anècdotes, discursos o descripcions geogràfiques, que les feien
més atractives per els seus lectors. Entre aquests, cal distingir entre el
poble, que assumia la veracitat de tot el que llegia, i els esperits més
crítics amb una cultura més àmplia, que eren conscients de que bona part dels
episodis narrats, eren directament invencions.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: "Cambria","serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-bidi-font-family: Arial; mso-hansi-theme-font: major-latin;">Per influència directa de la literatura hel·lenística grega, en el decurs
dels segles II i I aC, neixen noves modalitats historiogràfiques, com les
monografies històriques, que tenen en Sal·lusti el seu màxim exponent. En la
seva obra, Sal·lusti busca escriure per episodis les gestes del poble romà, i
ho fa com a mitjà per posar de manifest el grau de corrupció i decadència moral
dels seus contemporanis. Malgrat declarar que la seva obra neix de
l’objectivitat i que està relatada “de la forma més veraç possible” (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">La conjuració de Catilina (1,4)</i>), el
cert és que Sal·lusti es deixa emportar per la seva visió de la realitat, i no
dubta, per a fer prevaler les seves idees, en alterar l’ordre dels
esdeveniments històrics o fins i tot, a la seva modificació, si això beneficia
el seu punt de vista.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: "Cambria","serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-bidi-font-family: Arial; mso-hansi-theme-font: major-latin;">Altre modalitat historiogràfica hereva de l’hel·lenisme grec va ser el
comentari bèl·lic, memòria de les activitats dutes a terme durant un conflicte
determinat. L’autor principal de comentaris bèl·lics va ser Juli Cèsar (els
seus comentaris narren gestes i accions del mateix Cèsar), que els va
desenvolupar des de una aparent objectivitat, que en realitat s’allunyava molt
de la realitat. Per aconseguir transmetre aquesta falsa objectivitat, Cèsar
utilitzava sempre la narració en tercera persona per referir-se a les seves
pròpies accions, escollia els episodis més favorables o alterava la
concatenació cronològica dels fets, buscant sempre ressaltar els trets més
virtuosos de la seva personalitat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYMYlPqqkfem-i7z3uw4Gb7EBw0XhJmHCSXGtj3gxCmgO4IGpzrfyKw2gwS0ZxABwrp3RQU1n9wuhMNEm4VD0XZKAkcN2XCx_Qy_OtwZJA9aONoScWHsWY0B9XKlK0iBqY2LPT75J91Jo/s1600/untitled.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="253" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYMYlPqqkfem-i7z3uw4Gb7EBw0XhJmHCSXGtj3gxCmgO4IGpzrfyKw2gwS0ZxABwrp3RQU1n9wuhMNEm4VD0XZKAkcN2XCx_Qy_OtwZJA9aONoScWHsWY0B9XKlK0iBqY2LPT75J91Jo/s320/untitled.png" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: "Cambria","serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-bidi-font-family: Arial; mso-hansi-theme-font: major-latin;">Amb l’arribada del règim imperial d’August, es modifiquen els paràmetres
vigents de la historiografia tradicional amb limitacions clares i evidents en
com tractar la història contemporània. En aquest sentit, trobem l’obra de Titus
Livi, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ab urbe condita,</i> narrada en
perspectiva cronològica amb una clara preferència pel dramatisme vers
l’exactitud, i una intensa admiració per les realitzacions d’August, malgrat el
seu aparent republicanisme. Tàcit, en els seus <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Annals </i>i les seves <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Històries</i>,
ens narra els principals esdeveniments del primer segle de l’Imperi, denunciant
els errors dels autors que havien tractat la història de Roma i declarant la
seva imparcialitat davant el fet històric. Dels anteriors historiadors, destaca
el seu “desig desmesurat d’adulació o d’odi envers els poderosos” (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Històries </i>(1,1)). Afirma que “mentre en
l’adulació hi ha el crim de la servitud, en la malignitat hi ha l’aparença
d’una falsa llibertat” (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Històries </i>(1,1)).
<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: "Cambria","serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-bidi-font-family: Arial; mso-hansi-theme-font: major-latin;">Hem vist, com els models historiogràfics romans republicans i de l’inici
de l’Imperi, donen més importància a la narració dramàtica i a l’exaltació de
valors personals i col·lectius que a la veritat històrica, fet que comença a
canviar a partir de Tàcit.<o:p></o:p></span></div>Tomás Baquedanohttp://www.blogger.com/profile/18315430381805165947noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-761640153125496929.post-12858829699026025742012-06-11T16:21:00.001+02:002012-06-11T16:21:34.627+02:00El Tractat de Versalles<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/P4qScCspMhw?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Cambria","serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-hansi-theme-font: major-latin;">El Tractat de Versalles fou un acord de pau signat
el 28 de juny de 1919 a la conclusió de la I Guerra Mundial, entre Alemanya i
els aliats, representats pel president dels Estats Units Thomas Woodrow Wilson,
el primer ministre britànic, David Lloyd George, el primer ministre francès
Georges Clemenceau i el cap de govern italià Vittorio Emanuele Orlando, tot i
que aquest últim país va ser representat durant quasi tota la conferencia pel
seu ministre d’exteriors, Giorgio Sonnino. Crida l’atenció que Alemanya,
principal protagonista de les conclusions finals, va restar exclosa de les
conversacions.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Cambria","serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-hansi-theme-font: major-latin;">El vídeo ens mostra unes imatges dels jardins del
Palau de Versalles, seu de la conferencia, amb l’arribada dels mandataris i la
seva ubicació a la Sala dels Miralls, on es va signar l’acord. Posteriorment
ens mostra uns mapes de la situació europea anterior al conflicte i del nou
panorama resultant dels acords. Continua amb una imatge del document final amb
algunes signatures i finalment la sortida dels negociadors escenificant
l’acord. L’àudio ens relata els prejudicis dels participants i el xoc entre
l’idealisme de Wilson i la opinió dels europeus, més partidaris d’aplicar dures
sancions contra l’Alemanya vençuda. Explica el desmembrament dels països
perdedors i la nova configuració d’estats, realitzada sota criteris d’etnicitat.
Finalment conclou la feblesa del nou marc continental i l’emergència d’un nou
sentiment de descontent entre els països derrotats que tindria conseqüències
nefastes en anys posteriors.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Cambria","serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-hansi-theme-font: major-latin;">El Tractat de Versalles posa fi a cinc anys
d’enfrontaments armats, l’origen dels quals cal buscar més enllà de l’atemptat
de Sarajevo, en que va ser assassinat l’arxiduc Francesc Ferran d’Àustria el de
de juny de 1914 (tot i que va ser el detonant i que va desencadenar un seguit
de decisions governamentals dels països europeus marcades pels lligams i
aliances existents, que van convertir Europa en un immens camp de batalla).
Molts factors i interessos van influir en aquesta desmesurada
internacionalització del conflicte. A diferencia d’anteriors conflictes en
aquesta ocasió es lluitava per la supremacia mundial: “Alemania aspiraba a
alcanzar una posición política y marítima mundial como la que ostentaba Gran
Bretaña, lo cual automaticamente relegaria a un plano inferior a una Gran
Bretaña que ya había iniciado el declive. Era el todo o nada” (Hobsbawm: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Historia del siglo XX</i>). També França
perseguia equiparar-se econòmicament amb Alemanya després de superar la gran
depressió de final de segle. A tot això cal afegir el creixent nacionalisme
tant de pobles que restaven sota la sobirania d’altres estats o dels mateixos
estats consolidats que propugnaven un retrobament amb els valors nacionals propis.
Tots aquests factors van convertir la confrontació bèl·lica en una guerra on
l’únic objectiu era la victòria total i l’aniquilació absoluta de l’enemic.
Evidentment era un objectiu absurd i destructiu que va tenir greus
conseqüències tant pels derrotats com pels vencedors.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Cambria","serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-hansi-theme-font: major-latin;">Un cop Alemanya va veure clara la impossibilitat
d’una victòria i davant la contraofensiva aliada, va demanar la pau i es va
signar un armistici l’11 de novembre de 1918. El president nord-americà,
Woodrow Wilson va presentar un pla de pau al Congrés dels Estats Units conegut
com el pla dels Catorze Punts, autèntic embrió del posterior Tractat de
Versalles. En aquest pla s’imposaven dures sancions tant econòmiques com
polítiques a Alemanya, que incloïen la supressió del servei militar, la
reducció de l’exèrcit o la desmilitarització de grans territoris, així com la
prohibició de la producció de material de guerra. També se li va prohibir
l’aviació militar i el manteniment de submarins, i la seva flota marina va
quedar reduïda a 36 vaixells de superfície. Igual de dures van ser les
imposicions sobre els territoris de l’imperi que es van veure reduïts
aproximadament en un 13% només a Europa. Les colònies alemanyes també foren
repartides entre els vencedors, i a més, se li imposà una quantiosa
indemnització en concepte de reparacions de guerra, no només en metàl·lic, sinó
també amb l’entrega de naus, trens, ramat i valuosos recursos naturals.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Cambria","serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-hansi-theme-font: major-latin;">Com a conseqüència del tractat el mapa europeu va
variar substancialment. Nous països van veure la llum, en ocasions seguint
criteris d’etnicitat. Altre dels objectius del tractat fou fer front al perill
per a les nacions occidentals de l’extensió del fenomen bolxevic, nascut a la
recent Revolució Russa. Posteriors tractats van redefinir el mapa aplicant
mesures similars a altres països perdedors. Per a garantir el nou ordre polític
internacional es va crear la Societat de Nacions, l’objectiu de la qual era el
manteniment de la pau i el foment de la cooperació internacional, però ben
d’hora es va fer evident el seu fracàs quan els Estats Units, els principals
impulsors, se’n van retirar al no ser ratificats els acords pel Senat d’aquest
país. En canvi, la posició econòmica i de supremacia mundial dels Estats Units
i de Japó, es va veure incrementada considerablement, suposant el fi de
l’hegemonia europea al món.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Cambria","serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: major-latin; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-hansi-theme-font: major-latin;">En definitiva, la guerra i el Tractat de Versalles
van representar un autèntic desastre pels països europeus, tant pels vencedors
com pels vençuts, com va quedar demostrat al cap de només vint anys amb
l’esclat de la II Guerra Mundial, que va posar de manifest que els acords
presos no havien servit de gaire. La negativa dels Estats Units a ratificar
l’acord i l’arraconament que van patir països com Alemanya o Rússia feien
inviable una pau duradora. Alemanya va veure el naixement de nombrosos grups
nacionalistes radicals que reclamaven la revisió del tractat al considerar-ho
una imposició excessivament dura. Aquests grups van servir de trampolí per
l’ascens al poder del nacionalsocialisme amb tot el que això va representar
posteriorment.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicPbDVjfaU2b1HYgwG4NXbBkyGaZ8Kgq-Wu9Fv84snh0ptIrvb4dijs7L6J2BBDv-hIW2tw_6ORWRQpAm6-TEqksxrJqeRzpp5I0bko0n21nwDoc1_SJLQ3oMjRDls7SKRtMlVBBeVmpA/s1600/versalles.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="195" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicPbDVjfaU2b1HYgwG4NXbBkyGaZ8Kgq-Wu9Fv84snh0ptIrvb4dijs7L6J2BBDv-hIW2tw_6ORWRQpAm6-TEqksxrJqeRzpp5I0bko0n21nwDoc1_SJLQ3oMjRDls7SKRtMlVBBeVmpA/s320/versalles.jpg" width="320" /></a></div>Tomás Baquedanohttp://www.blogger.com/profile/18315430381805165947noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-761640153125496929.post-28961677558928181232012-04-21T09:35:00.002+02:002012-04-21T09:35:48.139+02:00L'Estètica Contemporània. Stendhal<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;">
<span style="color: #0f243e; font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 9pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">El 22 de gener de 1817,
l'escriptor francès Henri Beyle, més conegut com Stendhal, arriba a Florència i
visita l'església de Santa Croce. Segons relata a <i>Roma, Nàpols i Florència</i>
(1817), la bellesa de l'art florentí li causà una profunda emoció: <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="color: #0f243e; font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 9pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">"Estaba ya en una especie de
éxtasis por la idea de estar en Florencia y por la proximidad de los grandes
hombres cuyas tumbas acababa de ver. Absorto en la contemplación de la belleza
sublime, la vía de cerca, la tocaba por decirlo así. Había llegado a ese punto
de emoción en el que convergen las <i>sensaciones celestes</i> provocadas por
las bellas artes y los sentimientos apasionados. Al salir de <i>Santa Croce, </i>el
corazón me palpitaba con fuerza, eso que llaman nervios en Berlín; la vida se
había agotado en mí, caminaba con miedo a derrumbarme."<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNoSpacing" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">La descripció de l’escriptor
francès Henri Beyle, es correspon amb el que la psiquiatra italiana Graziella
Magherini va descriure l’any 1979 com a síndrome de Stendhal (pseudònim de
l’escriptor), després d’estudiar la simptomatologia observada en més de 100
casos, especialment durant visites artístiques a la ciutat de Florència, i més
concretament a la Galleria degli Uffizi. Els símptomes descrits inclouen un
elevat ritme cardíac, vertigen, confusió i fins i tot al·lucinacions. Tot i que
la classe mèdica no es posa d’acord a l’hora d’acceptar aquest síndrome com a
infermetat real , la psicologia psicosomàtica atribueix aquestes reaccions a la
saturació de la capacitat humana per rebre, en un espai reduït de temps, una
elevada quantitat d’impressions de gran bellesa artística.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">La bellesa i el sublim al segle
XIX<o:p></o:p></span></b></div>
<br />
<div class="MsoNoSpacing" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Després de la irrupció de Kant en
el món de l’estètica, comença a perfilar-se en el món germànic el corrent de
pensament conegut com idealisme representat per pensadors com Fichte, Schelling
o Hegel, que van postular la seva concepció de la bellesa. Recordem que per a
Kant les característiques que marquen la bellesa són el plaer sense interès, la
finalitat sense objectiu o la universalitat sense concepte, i que en el judici
del que és bell entren en joc la imaginació i la intel·ligència. Diferent
consideració té per Kant el sublim, que defineix com allò que sobreïx la nostra
capacitat de ser copsat. A partir d’aquestes idees i al llarg de tot el segle
XIX diversos autors van configurar la sensibilitat romàntica. El dramaturg
alemany Joseph Christoph Friedrich von Schiller ens parla del sublim com allò
que provoca la consciència dels nostres límits físics, de la mateixa manera que
fa que la nostra capacitat racional sigui conscient de la seva superioritat
davant de qualsevol límit.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNoSpacing" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNoSpacing" style="line-height: 150%; margin: 0cm 28.25pt 0pt 1cm; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 10pt; line-height: 150%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">“La
naturaleza nos ha dado dos genios como compañeros a lo largo de la vida. […] En
el primero de estos genios se reconoce el sentimiento de la belleza, en el
segundo el sentimiento de lo sublime. […] Nos sentimos libres en la belleza,
porque los instintos sensibles están en armonía con la ley de la razón; nos
sentimos libres en lo sublime, porque los instintos sensibles no tienen
influencia sobre la legislación de la razón.”<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNoSpacing" style="line-height: 150%; margin: 0cm 28.25pt 0pt 1cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="line-height: 150%; margin: 6pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Per Schiller l’art i la bellesa
són un mitjà a través del qual la humanitat avança des de un estadi
d’existència sensible, a un altre de racional. Els dos companys de viatge de
l’home són els seus impulsos material i formal, que promoguts a un pla superior
per l’impuls del joc sintetitzen l’harmonia necessària entre l’enteniment i la
imaginació.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNoSpacing" style="line-height: 150%; margin: 6pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Introduïts ja de ple en el
romanticisme alemany, trobem autors com Fichte que considerava la bellesa com
una virtut moral. Fichte parla de la llibertat com l’objectiu de la voluntat
humana, i el seu camí és la creació d’un món on la bellesa i la veritat siguin
un fi assolible. Schelling va més enllà i representa el primer pensador des de
Plotí en fer de l’art i la bellesa les protagonistes de tot un sistema,
superior fins i tot a la filosofia, en sintetitzar natura i esperit en la
intuïció artística, amb la que “el Jo reuneix l’inconscient que puja de
l’impuls natural (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Poesie</i>) i la
deliberació conscient de l’art pròpiament dit (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Kunst</i>)”.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNoSpacing" style="line-height: 150%; margin: 6pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Hegel diu que l’art és la representació
material de la Idea, i que per tant és bellesa. Segons ell la bellesa natural
pot encarnar la Idea fins a cer punt, però que és l’art humà qui la representa
amb més fidelitat. Per a Hegel, la bellesa és tot allò que l’esperit humà troba
grat i conforme a l’exercici de la llibertat espiritual i intel·lectual, i el
sublim és l’intent d’expressar l’infinit sense trobar en el regne del fenòmens
un objecte que es mostri adequat a aquesta representació. Va elaborar una
teoria de l’evolució de l’art que va des de l’art simbòlic oriental, passant
per l’art clàssic fins arribar a l’art romàntic, on la Idea domina el medi,
assolint l’espiritualització completa. Tanmateix, la desvaloració de la matèria
implica una conseqüència funesta, que no és altra que la mort de l’art, doncs
ja no respon a una necessitat interior de l’esperit, al estar aquest per damunt
de qualsevol concreció que adopti. Un altre conseqüència d’això és la ironia,
que arriba a ser la situació de l’esperit en tota la seva activitat
intel·lectual.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNoSpacing" style="line-height: 150%; margin: 6pt 28.25pt 6pt 1cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 10pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">“</span><span lang="ES" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 10pt; line-height: 150%; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Con la evolución de la comedia hemos llegado al final de nuestra discusión
científica. […] La comedia lleva directamente a la disolución del arte en
general. </span><span lang="ES" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 10pt; line-height: 150%;">El objetivo de todo arte es la
identidad, producida por el espíritu, en la cual lo eterno y lo divino, lo
esencialmente verdadero, se revela en una forma y una apariencia reales a
nuestra percepción externa, nuestros sentimientos y nuestra imaginación. Pero
si la comedia presenta esta unidad sólo en su autodestrucción, dado que el
Absoluto, que se esfuerza por transformarse en realidad, ve que los intereses
que han obtenido libertad en el mundo real, y que solamente se dirigen a lo
subjetivo y lo accidental, destruyen esta realización, entonces la presencia y
la actividad del Absoluto ya no se presentan en unión positiva con los
caracteres y los objetivos de la existencia real, sino que se imponen
exclusivamente en la forma negativa en que se aniquile todo lo que no le
corresponde, y sólo la subjetividad como tal se muestre en esta disolución
confiada en ella misma y segura de sí misma.”<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNoSpacing" style="line-height: 150%; margin: 6pt -0.1pt 6pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; mso-ansi-language: CA;">Schlegel no
veu la ironia com l’antesala de la mort de l’art. Per ell constitueix un mètode
d’aproximació o d’allunyament d’un objecte, de manera que l’individu pot així
sense perdre la seva pròpia llibertat i sense convertir-se en esclau de
l’objecte, compenetrar-se amb l’objecte mateix, mantenint la seva
subjectivitat.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNoSpacing" style="line-height: 150%; margin: 6pt -0.1pt 6pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; mso-ansi-language: CA;">Ficats de
ple ja en el postromanticisme, destaquem la figura de Schopenhauer que ens
mostra el fet estètic com a consol davant la desesperança. Per ell les formes
de l’univers, existeixen més enllà de l’experiència i la satisfacció estètica
s’aconsegueix contemplant-les per el propi interès que provoquen, com a mitjà
d’evasió de l’angoixós món de l’experiència quotidiana. La intel·ligència ens
permet gaudir d’aquesta contemplació, i també ens permet la “ruptura deliberada
i violenta amb la Voluntat, per part de la nostra ment, que reivindica per a
nosaltres la dignitat de ser condició de tot l’espectacle universal.” Un dels
admiradors de Schopenhauer, fou el danès Sören Kierkegaard, que ens parla de lo
estètic com del nivell del gaudi sense compromís, per damunt del qual hi ha el
nivell del que és ètic, i més per sobre el nivell religiós.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNoSpacing" style="line-height: 150%; margin: 6pt 28.25pt 6pt 1cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 10pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">“</span><span lang="ES" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 10pt; line-height: 150%;">Todo fenómeno natural <i>calma</i>,
y tanto más cuanto más tiempo se lo mira o se lo escucha. Toda producción de
arte causa impaciencia”</span><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 10pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></div>
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Stendhal i la bellesa sublim<o:p></o:p></span></b></div>
<br />
<div class="MsoNoSpacing" style="line-height: 150%; margin: 6pt -0.1pt 6pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">En el seu relat Stendhal ens
parla de les “</span><span lang="ES" style="font-family: "Times New Roman","serif"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">sensaciones
celestes provocadas por las bellas artes</span><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">” i del seu estat d’èxtasi provocat pel fet de trobar-se immers en una
ciutat plena d’obres d’art i on havien viscut i treballat els seus autors.
Podem comparar la seva vivència amb el que Kant defineix com a sublim, és a
dir, allò que sobreïx la nostra capacitat per copsar-ho. L’acumulació
d’experiències sublims i el seu estat anímic derivat de la seva experiència
personal, és el que porta a Stendhal a la situació definida amb posterioritat
com a síndrome psicosomàtic. Els límits físics de l’escriptor són sobreeixits
per la contemplació de la bellesa sublim i la seva capacitat racional n’és
conscient. En aquest sentit, també podem aplicar l’afirmació<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de Kierkegaard de que tota producció
artística provoca impaciència.</span></div>
<div class="MsoNoSpacing" style="line-height: 150%; margin: 6pt -0.1pt 6pt 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxW5TFUeUmU25c-gHc5z7jqnGOpMy0aDrCbyMXgYVckMp0nNZi1o23-vHMrL8U0DZcmYmZkLQTLFSK4ZdXyl1RRX7bV8fLnwuD5QuUlBtpeMAI9PRWMxPgOxPNN5ziPnSLdlOAkaCw_ng/s1600/images.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="217" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxW5TFUeUmU25c-gHc5z7jqnGOpMy0aDrCbyMXgYVckMp0nNZi1o23-vHMrL8U0DZcmYmZkLQTLFSK4ZdXyl1RRX7bV8fLnwuD5QuUlBtpeMAI9PRWMxPgOxPNN5ziPnSLdlOAkaCw_ng/s320/images.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNoSpacing" style="line-height: 150%; margin: 6pt -0.1pt 6pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; mso-ansi-language: CA;">Els
pensadors del segle XIX, i més concretament Kant, van ser els primers en marcar
la frontera entre el que és bell i el que és sublim. A partir de la
diferenciació kantiana diversos autors han aprofundit en els dos conceptes,
formulant en els seus sistemes estètics les relacions existents entre el
sentiment i l’enteniment, de vegades en concordança amb els seus predecessors i
en altres cassos manifestant-se contra les teories anteriors. Tot plegat, el
veritable naixement de l’estètica com a disciplina independent de la filosofia.<o:p></o:p></span></div>Tomás Baquedanohttp://www.blogger.com/profile/18315430381805165947noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-761640153125496929.post-19525651332008651802012-04-18T08:11:00.001+02:002012-04-18T08:11:25.497+02:00Llinatge<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;"><a href="http://home.cc.umanitoba.ca/~schwimm/"><span style="color: blue;">Brian Schwimmer</span></a>
defineix llinatge com “un grup de filiació unilineal, els membres del qual descendeixen
d’un ancestre comú a través d’una seqüència reconeguda d’avantpassats coneguts
vinculats”. En el llenguatge antropològic, filiació és la “regla que asigna la
identidad social sobre la base de algun aspecto de la ascendència de una
persona”. La pertinença al grup és reconeguda per filiació unilineal, és a dir,
per consanguinitat, ja sigui per part de pare (patrilineal) o bé per part de mare
(matrilineal), i on la importància recau en que no hi hagi interrupció en la
filiació unilineal al llarg de generacions des d’un avantpassat comú i conegut.
La validació dels vincles genealògics, es pot fer de diferents maneres, des de
la transmissió de pares a fills dels noms de tots els avantpassats o utilitzant
empreses especialitzades que se n’encarreguen de trobar i certificar les línies
d’ascendència. El fet de la filiació demostrada, diferencia els llinatges dels
clans, que tot i referir-se també a un avantpassat comú, no cerquen la línia
que els porti cap aquest. Els llinatges són grups corporatius <a href="http://254072-17696.uoc.wikispaces.net/exog%C3%A0mia"><span style="color: blue;">exogàmics</span></a>, és a
dir, busquen la incorporació de membres fora del grup, generalment mitjançant <a href="http://254072-17696.uoc.wikispaces.net/matrimoni+%28cat.%29"><span style="color: blue;">enllaços
matrimonials</span></a>, i comporta l’atribució d’un determinat estatus polític,
econòmic, social, cultural, religiós i material (propietats) que es transmet
intergeneracionalment formant una unitat que es consolida al llarg del temps. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">Un concepte important en els grups de filiació unilineal, com els llinatges,
són les regles de residència. Mantenint almenys una parella en el territori
dels ancestres, s’assegura la perdurabilitat del llinatge i el seu accés al
patrimoni territorial del mateix. Normalment, les parelles casades van a viure
a la localitat de l’home (<a href="http://254072-17696.uoc.wikispaces.net/patrilocalitat"><span style="color: blue;">patrilocalitat</span></a>),
encara que en algunes societats s’exerceix el cas contrari, la matrilocalitat. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">Els <i style="mso-bidi-font-style: normal;">sistemes de llinatge</i> són els
principis de relació mitjançant els quals els diferents llinatges poden estar
units entre ells formant sistemes, existint, principalment, dos: el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">principi d’oposició segmentària</i> i el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">principi de successió en un càrrec.</i> Segons
<a href="http://www.latimes.com/news/science/la-me-bohannan2aug02,0,6365142.story"><span style="color: blue;">Bohannan</span></a>,
el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">principi d’oposició segmentària</i> es
podria definir com un sistema “d’equilibri de poder” en el qual, els diferents
membres d’un grup (amb igual importància en l’ordre jeràrquic) disputen per
l’adquisició d’un càrrec de responsabilitat, i els mateixos llaços de <a href="http://254072-17696.uoc.wikispaces.net/Parentiu"><span style="color: blue;">parentiu</span></a> que els
uneixen també els allunyen en la disputa. Un exemple d’aquest sistema ho trobem
als <a href="http://www.youtube.com/watch?v=J0VBnrIkAtA"><span style="color: blue;">nuer</span></a><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>o als <a href="http://www.insoll.org/Tallensi%202.html"><span style="color: blue;">tallensi</span></a> africans, o també a
l’illa de <a href="http://crisisplanetaria.blogspot.com/2010/03/nosotros-los-tikopia.html"><span style="color: blue;">Tikopía</span></a>,
un petit reducte polinesi a la Melanèsia, i seria la confrontació de dos
germans per un estatus determinat fins a l’arribada d’un tercer en discòrdia
que també volgués ocupar el mateix càrrec, moment en el qual els dos germans
que disputaven s’unirien per fer front contra el tercer. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">El <i style="mso-bidi-font-style: normal;">principi de successió en un càrrec</i>
o “sistema de branques” té com a finalitat regular la importància i drets dels
diferents llinatges vers l’adquisició d’un determinat estatus o càrrec, com pot
ser el de rei (la corona), el cap d’una comunitat o una determinada propietat.
Amb aquest sistema, s’anul·la la igualtat de llinatges formant-se diferents
rangs d’importància segons els enllaços entre el llinatge més antic o que
adquireix el càrrec o propietat, i els altres, els quals s’uneixen a la seva
línia successòria. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<br /></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgykLfpYZVTYuUp9E8w0ZNy-BueLdIq1ZPYVPWcWOV2dEPWPWTUMR60g5lds2SHOIvd1lZDNRVdPxrhMhUPtOQdMr9RGCz513zvx8ErpL0NBMyvq3eH3vkaMHpziIuXR-BR7hRssOmXWoM/s1600/fgff.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="183" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgykLfpYZVTYuUp9E8w0ZNy-BueLdIq1ZPYVPWcWOV2dEPWPWTUMR60g5lds2SHOIvd1lZDNRVdPxrhMhUPtOQdMr9RGCz513zvx8ErpL0NBMyvq3eH3vkaMHpziIuXR-BR7hRssOmXWoM/s320/fgff.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">Algunes cultures properes fan servir els llinatges patrilineals (els
gitanos, tot i que ells els hi diuen <i style="mso-bidi-font-style: normal;">races</i>)
o matrilineals. Unes poques reconeixen tots dos tipus i són conegudes com de
doble descendència, com els yako de Nigèria oriental, on els llinatges
patrilineals són reconeguts com unitats polítiques propietàries del territori i
els matrilineals com unitats administradores dels béns mobles.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">Els membres adscrits a un llinatge venen determinats per una senzilla
regla: en el cas del patrilineal, la dona que contrau matrimoni pertany sempre
al seu llinatge d’origen mentre que els seus fills pertanyeran al del seu
marit. En canvi, en un llinatge matrilineal, els fills seran membres del seu
propi llinatge i estaran sotmesos a l’autoritat d’un germà de la mare.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">En general, el sistema de llinatges és propi de societats agrícoles o
ramaderes, mentre que a les societats industrialitzades no és tan corrent la
utilització de grups de filiació i en canvi, són més habituals les <a href="http://254072-17696.uoc.wikispaces.net/Fam%C3%ADlia"><span style="color: blue;">famílies</span></a>, que
els anglosaxons anomenen llinatges nuclears. En els sistemes que reconeixen els
llinatges, solen haver-hi diversos grups de filiació que poden establir aliances
entre ells per mitjà d’intercanvis matrimonials freqüents, i, per regla
general, es dóna una gran solidaritat entre els seus membres.<o:p></o:p></span></div>Tomás Baquedanohttp://www.blogger.com/profile/18315430381805165947noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-761640153125496929.post-65891750881387011982012-03-06T08:42:00.001+01:002012-03-06T08:42:11.783+01:00L'Etnografia<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><a href="http://www.latimes.com/news/science/la-me-bohannan2aug02,0,6365142.story"><span style="color: blue;">Paul
Bohannan</span></a> defineix l’etnografia com el “estudio de un pueblo concreto y de
su cultura” (Bohannan, 2010: 321). Podem complementar aquesta definició partint
de l’etimologia de la paraula, provinent dels mots grecs: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">etnos: </i>poble, raça, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">grafia</i></span><span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Arial Unicode MS"; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS"; mso-fareast-language: ES;">: </span><span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS"; mso-fareast-language: ES;">descriure. L’etnografia és la part descriptiva de
l’etnologia, que se n’encarrega d’examinar i comparar els seus resultats amb
l’objectiu de teoritzar i generalitzar. La seva posada en escena sol ser en
forma de monogràfic sobre un grup social i les seves manifestacions, ja siguin
tecnològiques, de parentiu, culturals o religioses. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS"; mso-fareast-language: ES;">Els orígens de l’etnografia cal buscar-los en les
revistes científiques alemanyes de finals del segle XVIII, i sobretot, a partir
de la publicació a França del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Essai sur
la philosophie des sciences, </i>obra del físic <a href="http://www.solociencia.com/cientificos/andre-marie-ampere.htm"><span style="color: blue;">Ampère.</span></a>
L’ús de la paraula s’estén a partir d’aquesta publicació entre els folkloristes
francesos encapçalats per <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Paul_S%C3%A9billot"><span style="color: blue;">Paul Sébillot</span></a>
(fundador de la revista <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><a href="http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/cb344172122/date.r=tuetey+%C3%A9corcheurs.langFR"><span style="color: blue;">Revue
des Traditions populaires</span></a></i>), barrejant-la conceptualment amb
l’etnologia, fins que a mitjans de segle XX <a href="http://www.universalis.fr/encyclopedie/marcel-griaule/"><span style="color: blue;">Marcel Griaule</span></a>
en el seu <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Méthode de l’etnographie,</i>
la defineix com la disciplina que se n’ocupa “</span><span lang="ES" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS"; mso-fareast-language: ES;">de las actividades
materiales y espirituales de los pueblos mediante el estudio de la tecnología,
las religiones, el derecho, las Instituciones políticas y económicas, las
artes, las lenguas y las costumbres</span><span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS"; mso-fareast-language: ES;">”. Altres autors com Claude Lévi-Strauss
la consideren com la primera etapa de la recerca, la recollida de dades, que
normalment incorpora una feina d’investigació sobre el terreny, el que
s’anomena treball de camp, que es realitza per mitjà del desenvolupament de
diferents tècniques:<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="margin: 0cm 0cm 0pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18pt;">
<span style="font-family: Symbol; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol; mso-fareast-language: ES;"><span style="mso-list: Ignore;">·<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt/normal "Times New Roman";">
</span></span></span><span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS"; mso-fareast-language: ES;"><a href="http://254072-17696.uoc.wikispaces.net/Observaci%C3%B3+participant"><span style="color: blue;">Observació
participant</span></a> del comportament quotidià, tant individual com col·lectiu en
situacions diverses, prenent part de la vida de la comunitat i mantenint una
convivència continuada d’almenys un cicle anual.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin: 0cm 0cm 0pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18pt;">
<span style="font-family: Symbol; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol; mso-fareast-language: ES;"><span style="mso-list: Ignore;">·<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt/normal "Times New Roman";">
</span></span></span><span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS"; mso-fareast-language: ES;">Converses informals, entrevistes
obertes i entrevistes semipautades: no només es tracta de parlar amb la gent,
sinó de plantejar preguntes encertades que ens ajudin a entendre el perquè de
les actuacions de la comunitat. Una eina important en aquest sentit, és
l’entrevista semipautada, feta individualment amb un formulari de qüestions que
ens donarà un cens i una visió global sobre la comunitat.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin: 0cm 0cm 0pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18pt;">
<span style="font-family: Symbol; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol; mso-fareast-language: ES;"><span style="mso-list: Ignore;">·<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt/normal "Times New Roman";">
</span></span></span><span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS"; mso-fareast-language: ES;">El mètode genealògic, que ens
permet conèixer els principis de parentiu, filiació i matrimoni, sovint claus
en la vida social.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin: 0cm 0cm 0pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18pt;">
<span style="font-family: Symbol; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol; mso-fareast-language: ES;"><span style="mso-list: Ignore;">·<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt/normal "Times New Roman";">
</span></span></span><span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS"; mso-fareast-language: ES;">Treball detallat amb informants
privilegiats sobre aspectes determinats de la vida comunitària. En una societat
no tothom ho sap tot, i hem de buscar els millors informadors per a cada
qüestió.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin: 0cm 0cm 0pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18pt;">
<span style="font-family: Symbol; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol; mso-fareast-language: ES;"><span style="mso-list: Ignore;">·<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt/normal "Times New Roman";">
</span></span></span><span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS"; mso-fareast-language: ES;">Estudi de les creences i
percepcions locals, que seran comparades amb les observacions i conclusions del
mateix etnògraf. Per a fer-ho s’utilitzen dues perspectives: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">emic </i>(enfocament local) i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">etic </i>(enfocament del científic). La feina
de l’etnògraf és eliminar la subjectivitat pròpia dels dos enfocaments per a
descriure i interpretar correctament la cultura estudiada.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="margin: 0cm 0cm 0pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18pt;">
<span style="font-family: Symbol; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol; mso-fareast-language: ES;"><span style="mso-list: Ignore;">·<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt/normal "Times New Roman";">
</span></span></span><span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS"; mso-fareast-language: ES;">Investigació longitudinal,
consistent en l’estudi a llarg termini d’una comunitat, que cada cop més, sol
realitzar-se en equip.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS"; mso-fareast-language: ES;">La moderna etnografia neix del treball del polonès <a href="http://www.liceus.com/cgi-bin/aco/ant/malinowski.asp"><span style="color: blue;">Bronislaw
Malinowski</span></a>, que va portar a terme la seva tasca professional a Anglaterra,
i va dedicar-la a l’estudi dels <a href="http://www.buenastareas.com/ensayos/La-Sociedad-Trobriandesa/430147.html"><span style="color: blue;">trobriandesos</span></a>,
en la creença, com tots els seus col·legues de l’època, que la missió dels
etnògrafs era l’estudi i documentació de la diversitat cultural amenaçada per l’occidentalització.
Es tractava d’una etnografia realista, conseqüència de l’aventura que
representava a principis del segle XX l’apropament a determinades cultures. La
tendència actual gira cap a l’etnografia experimental, donant molta importància
a la lluita contra els defectes del passat, com l’evident atemporalitat
romàntica dels antics etnògrafs o la manca d’interrelacions entre les
comunitats estudiades i la història o la política. Els analistes actuals de la <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><a href="http://people.ucalgary.ca/~nurelweb/papers/karla/writing.html"><span style="color: blue;">writing
culture</span></a>, </i>“</span><span lang="ES" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Arial Unicode MS"; mso-fareast-language: ES;">consideran</span><span lang="ES" style="font-family: "Georgia","serif";"> que la etnografía debería restituir lo que es “dado” en la
experiencia interactiva de campo […] más que las habituales memorias de
investigación cuya plasmación depende de una concepción abstracta de la cultura.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<br /></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwetYtZ7-vQlX8q4zmiGJzEGE8cgsXUpzd1odK39rgfkj-sb5bI9GkpeiluYD5CcBavrfzPgjfzk6R9Kx7TtnIeEParkSXtq1NG8NvejIav5MGNlpRdhbmrDCNPFZyPevbkQwPaOYCsmA/s1600/bm.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="246" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwetYtZ7-vQlX8q4zmiGJzEGE8cgsXUpzd1odK39rgfkj-sb5bI9GkpeiluYD5CcBavrfzPgjfzk6R9Kx7TtnIeEParkSXtq1NG8NvejIav5MGNlpRdhbmrDCNPFZyPevbkQwPaOYCsmA/s400/bm.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">Amb la irrupció de les noves tecnologies, està en alça una nova forma de
fer etnografia: l’etnografia digital. Com podem aplicar aquestes tècniques al
treball etnogràfic? Podem utilitzar la càmera de vídeo o fotogràfica, o els
dispositius mòbils per a registrar dades i publicar-les a les xarxes socials o
per mitjà de serveis de <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><a href="http://www.collaborationideas.com/2011/07/los-mejores-servicios-de-almacenamiento-en-la-nube/?lang=es"><span style="color: blue;">cloud-computing</span></a></i>,
o utilitzar la mateixa xarxa per aconseguir dades del nostre interès per mitjà
de videoconferències, enquestes o estudis de comportament en xarxes socials, o,
fins i tot, fer servir Internet com el medi d’acció del nostre treball de camp.
Indubtablement, com en altres camps del coneixement, les noves tecnologies
obren nous camins per explorar en el camp del treball etnogràfic<a href="" name="_GoBack"></a>, sempre en funció del nostre objectiu de recerca.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<br /></div>Tomás Baquedanohttp://www.blogger.com/profile/18315430381805165947noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-761640153125496929.post-71833779915882326072012-02-25T09:13:00.002+01:002012-02-25T09:13:48.117+01:00L'Habitatge a Roma<br />
<div class="MsoBodyText" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 11pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial;">La llar, un
espai sagrat: viure i conviure entre quatre parets<o:p></o:p></span></b></div>
<br />
<div class="MsoBodyText" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 11pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial;">Segons <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Vitruvi</b>,
l’evolució de l’home ha anat lligada a la seva manera de construir el seu
habitatge. No sabem si la cosa va anar exactament com ell comenta a la seva <i style="mso-bidi-font-style: normal;">De Architectura</i>, però el cas és que
l’home al llarg dels segles ha anat copiant les idees dels altres en matèria
arquitectònica adaptant-les al seu entorn. El punt d’inflexió arriba quan
comencen a haver-hi distincions en funció de la classe social del propietari de
la llar, que marca considerablement el seu disseny i construcció.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<br />
<div class="MsoBodyText" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 11pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial;">En aquest punt ens trobem a Roma, on podem
distingir dos grans grups d’habitatges: els urbans i els rurals. En l’habitatge
urbà, veiem la clara distinció entre les classes puixants i les menys
acomodades. Les primeres s’allotgen en els anomenats <i style="mso-bidi-font-style: normal;">domus</i>, espais unifamiliars de desenvolupament horitzontal
estructurades al voltant d’un pati central a cel obert (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">atri</i>), on s’ubicaven els altars domèstics i el larari que contenia
les imatges dels lars, divinitats protectores de la casa i de la família, que
constituïen un membre més de la família, fins al punt de traslladar-se amb ella
en cas de canvi de domicili. Entorn de l’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">atri</i>
es situaven la resta d’estances, com els dormitoris (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">cubicula</i>) o el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">tablinum</i>
on el propietari solia guardar els papers familiars o records dels
avantpassats. A partir del segle II a.n.e. es va afegir a aquesta estructura el
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">peristil</i>, un pòrtic a cel obert en la
part posterior de la casa. El luxe dominava l’ambient: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Petroni</b> ens parla d’un porter que pela pèsols en una safata de
plata a la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">domus </i>de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Trimalció</b>, mentre una garsa dins una
gàbia d’or rep als visitants.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Plini el Vell</b> lloa la bellesa dels
mosaics fets de minúscules tessel·les de colors d’alguns habitatges. </span></div>
<div class="MsoBodyText" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt;">
<br /></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1VtCbELz8F9pVTelK4Fm_k-afoWkywoDXvUziWWhb0xN3t-rH_tJK5fjFlCjpwtn2M7Oyrn1KS-kI56NdkqFht1-JCphl5mBFoK_oAJ_Y3QxzrnUbDJHQDeQFwZ-fIzPzfgLRyx3GTE8/s1600/102718.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="257" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1VtCbELz8F9pVTelK4Fm_k-afoWkywoDXvUziWWhb0xN3t-rH_tJK5fjFlCjpwtn2M7Oyrn1KS-kI56NdkqFht1-JCphl5mBFoK_oAJ_Y3QxzrnUbDJHQDeQFwZ-fIzPzfgLRyx3GTE8/s400/102718.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
<div class="MsoBodyText" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 11pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial;">La vida era molt diferent per a les famílies menys
afavorides. Els seus habitatges eren edificis de desenvolupament vertical (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">insula</i>) formats per diverses plantes amb
petits apartaments al voltant d’un pati central. Les dificultats per gaudir
d’una vida relaxada a la seva llar eren immenses: sorolls dels carruatges,
xivarri de ramats, crits dels venedors i dels usuaris dels banys públics... cal
afegir també els perills de la vida urbana en aquest ambient: incendis,
ensorraments, objectes que cauen des de les alçades. Com diu <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Juvenal</b>, “només és amb grans riqueses
com es pot dormir a Roma”.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<br />
<div class="MsoBodyText" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 11pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial;">Al camp, a part dels masos i les barraques, trobem
la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">uilla</i>, que complia una doble
funció: factoria agrícola i residència de descans. En conseqüència, tenia dues
parts ben diferenciades, la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">pars rústica</i>
i la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">part dominica</i> amb totes les
comoditats per als senyors a la manera dels <i style="mso-bidi-font-style: normal;">domus
</i>urbans. En aquests habitatges era molt important la orientació de les seves
estances, sempre buscant la llum i el sol o l’aire de llevant per les zones de
repòs, o la fresca o l’escalfor per els cellers o les botigues.</span><span style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 11pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-weight: bold;"><o:p></o:p></span></div>Tomás Baquedanohttp://www.blogger.com/profile/18315430381805165947noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-761640153125496929.post-67698839214448069272012-02-21T09:41:00.002+01:002012-02-21T09:41:49.565+01:00Catul: El Poema dels Petons<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 11pt; line-height: 150%;">“Visquem, Lèsbia meva, i
estimem-nos,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 11pt; line-height: 150%;">i el xiu-xiu dels vells massa
seriosos</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 11pt; line-height: 150%;">considerem-lo del valor d’un
as.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 11pt; line-height: 150%;">El sol pot pondre’s i tornar a
sortir:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 11pt; line-height: 150%;">a nosaltres, quan la breu llum
s’apagui, <span style="mso-tab-count: 2;"> </span>5</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 11pt; line-height: 150%;">ens tocarà dormir una nit
perpètua.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 11pt; line-height: 150%;">Fes-me mil petons i cent més
després,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 11pt; line-height: 150%;">després mil més, després els
cents segons,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 11pt; line-height: 150%;">després fins a mil més i
després cent.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 11pt; line-height: 150%;">Després, quan molts milers ens
n’haurem fet,<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>10</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 11pt; line-height: 150%;">els embolcallarem per no
saber-los,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 11pt; line-height: 150%;">no fos que un malastruc pugui
envejar-nos</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 11pt; line-height: 150%;">en saber que hi ha hagut tants
de petons.”<o:p></o:p></span></div>
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 11pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial;">Catul, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Poemes
</i>5<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><o:p></o:p></i></span></b></div>
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 11pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial;">Gai Valeri Catul </span></b><span style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 11pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial;">està considerat com un dels màxims exponents dels anomenats <i style="mso-bidi-font-style: normal;">poetae nouii </i>(nous poetes), que van
sorgir en el segle I a.n.e. en plena època tardorepublicana, i als que també
pertanyien Caio Helvio Cinna (anomenat en el poema XVC) o Caio Licini Calvo.
Cultivaven una poesia caracteritzada per la seva sinceritat i subjectivitat.
Catul, nadiu de Verona, ens ha llegat una sèrie de 116 composicions que solen
ser agrupades en tres parts. A la primera part, que recull 60 poemes
estrictament lírics, pertany aquest, conegut popularment com el “poema dels
petons”, i que es troba adscrit al “cicle de Lèsbia”, de clara temàtica eròtica.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 11pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial;">En
el “cicle de Lèsbia”, Catul ens relata la seva relació amorosa amb Lèsbia d’una
manera apassionada. El nom de Lèsbia és un alies que amaga la vertadera
identitat de la seva amant, probablement Clodia Pulcher, esposa de Quinto
Metelo Cèler, dona de l’alta aristocràcia romana, famosa per les seves
continues infidelitats al seu marit i el seu gran nombre d’amants. El cicle
recull totes les fases de la passió amorosa des de l’inici de l’enamorament,
passant per la passió desenfrenada, els dubtes, les ruptures i les
reconciliacions, fins arribar a la ruptura definitiva i el record de temps
passats. La ordenació del cicle no és cronològica, per el que trobem barrejats
episodis que expressen una gran passió amb d’altres que mostren un odi profund
vers la seva amada. Sol considerar-se el poema XI com l’últim cronològicament,
doncs en ell Catul confessa que ja no sent res per Lèsbia. El poema V pertany a
la fase de l’inici de la passió eròtica, i en ell Catul dóna sortida a la seva
subjectivitat, expressant els seus sentiments personals, tret característic de
tota l’obra del poeta.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 11pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial;">L’estructura
del poema està formada per tres cossos: un de central en el vers 7 fins al 9,
en que expressa la realització de la seva passió amorosa, altre a mena de
presentació, fins al sisè vers, en que crida a Lèsbia a viure aquesta passió, i
l’última, des de el desè vers fins al final, en que alerta sobre el perill dels
seus actes. Dues qüestions a comentar: al tercer vers parla d’un “as”. Es
refereix a una moneda romana de poc o nul valor, per tant aquest és el valor
que han de concedir als comentaris dels altres. En l`últim cos del poema fa
referència a una creença romana, com el mal d’ull. Es pensava que si algú
coneixia el número de les coses (en aquest cas dels petons), podia, mogut per
la enveja, causar aquest tipus de mal.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt;">
<br /></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgt19i-F9tVT6pqUUA0xhQwvGpdCkUaKP1tlOIuUP3DdlRWIVW-9zCiIN0SZRrxGIvwYb6OGdOfo0tgA64cYkmjTVs1yjmue2WaKZDM7kzgn7c7E88o9oqG7fmXFu444d79L674GS8hHTw/s1600/untitled.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgt19i-F9tVT6pqUUA0xhQwvGpdCkUaKP1tlOIuUP3DdlRWIVW-9zCiIN0SZRrxGIvwYb6OGdOfo0tgA64cYkmjTVs1yjmue2WaKZDM7kzgn7c7E88o9oqG7fmXFu444d79L674GS8hHTw/s320/untitled.png" width="318" /></a></div>
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 11pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial;">En
la part central del poema, el poeta utilitza la tècnica de la repetició de
paraules, que atorga sonoritat i moviment rítmic, alhora que una gran
expressivitat. Entre els versos 7 i 10 a cadascun d’ells és repeteixen les
paraules <i style="mso-bidi-font-style: normal;">dein</i> i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">mille</i>, i entre el 7 i el 9 la paraula <i style="mso-bidi-font-style: normal;">centum</i>, sent a més la que conclou el vers. La quantitat de petons
que reclama Catul és una clara metàfora que representa l’amor infinit que es
professen els amants. En quant a la mètrica que fa servir Catul, està inspirada
en la de la poesia lírica grega de Safo o Arquíloc.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 11pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial;">El
poema transmet una gran sensibilitat i la seva lectura combinada amb altres
poemes del cicle de Lèsbia ens mostra un Catul apassionat i turmentat per les
circumstàncies de la vida que li ha tocat, amb Lèsbia com a objecte de desig
tant en els moments de joia amorosa com en els dolorosos de les seves ruptures.
De fet, l’obra de Catul s’ha convertit en un referent en la tradició
occidental, com a mostra de l’antítesi de l’amor amb fortes contradiccions
entre la raó i el cor, tal i com queden expressades en ella. Molts poetes
lírics llatins van rebre la influència de la seva obra, entre d’altres el
mateix Virgili, o més clarament Marcial, autor d’un epigrama dirigit a
Diadúmeno en el que fa una menció explícita a Catul quan diu parlant de petons:
”No vull tots els que Lèsbia li va donar al sonor Catul”. En el Renaixement va
haver-hi una revifada en l’interès per l’obra del poeta veronès, amb el clar
exemple de Johannes Secundus, holandès famós pel seu <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Liber basiorum</i>, imitació clara del poemes de Catul.<o:p></o:p></span></div>Tomás Baquedanohttp://www.blogger.com/profile/18315430381805165947noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-761640153125496929.post-73168089916316516312012-02-19T09:27:00.001+01:002012-02-19T09:27:32.922+01:00Gitanos: La Diferència Inquietant<br />
<div class="MsoNoSpacing" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="font-family: "Georgia","serif"; mso-bidi-font-family: Calibri;">Oye, por qué no vienes y nos estudias a nosotros?<o:p></o:p></span></b></div>
<br />
<div class="MsoNoSpacing" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Amb
aquesta frase va començar la relació de Teresa San Román amb els gitanos. La
proposta va sorgir d’un grup d’estudiants gitanos assistents l’any 1967 a un
curs sobre Àfrica Occidental al Colegio Mayor de África de Madrid que impartia
l’antropòloga. Malgrat disposar d’una beca per a fer un estudi de camp a Guinea
Equatorial l’any següent, la proposta va seduir a Teresa San Román i va
començar el seu treball de camp, que es perllongaria durant quatre anys, a les
zones xabolistes de La Plata y La Alegría i la seva posterior reubicació en el
Pozo del Tío Raimundo a Madrid. Fruit d’aquest treball va publicar <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Veïns gitanos</i> al que van seguir tota una
sèrie d’articles sobre el tema i llargs períodes de convivència amb els gitanos
de Madrid i Barcelona, que culminen l’any 1994 amb la publicació de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La diferència inquietant.<o:p></o:p></i></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">San
Román es mou dins del camp de l’antropologia social i cultural, ”que se centra
en l’estudi de les similituds i les diferències socioculturals”. Hereva de
Malinowski (la seva tesi doctoral va ser dirigida per Phillis Kaberry, deixeble
de l’antropòleg britànic), la seva tasca etnogràfica li ha valgut el
reconeixement tant de la comunitat gitana com de la paia, i entre d’altres ha
rebut la distinció Vicens Vives a l’excel·lència en la docència i més
recentment el Premi Fundació Secretariat Gitano per la seva contribució al
coneixement d’aquesta comunitat. Fins l’any 2010 va ocupar la càtedra
d’Antropologia Social de la Universitat Autònoma de Barcelona. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">La diferència inquietant</span></i><span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">
analitza, en paraules de la seva autora “l’existència de tradició cultural dels
gitanos, en el sentit de continguts culturals i identitat ètnica amb una
permanència resistent, no conjuntural, evidentment no necessàriament eterna
però sí durables”, i ho fa fent un recorregut per la seva història, marcada per
un persistent intent d’assimilació que de vegades amaga els veritables desitjos
d’eliminació del col·lectiu. L’estudi se centra en els gitanos <i style="mso-bidi-font-style: normal;">caló</i>, la immensa majoria dels que hi
viuen a l’Estat espanyol, i descobreix les estratègies de supervivència que han
utilitzat i utilitzen els gitanos per preservar la seva cultura. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Per a
defensar l’existència d’aquesta tradició cultural, San Román exposa una sèrie
de trets diferencials que la sustenten: en primer lloc, la llengua mantinguda
pels gitanos <i style="mso-bidi-font-style: normal;">caló</i> espanyols des de la
seva arribada, malgrat els continus processos d’aculturació a que s’han vist
sotmesos. No oblidem que les cultures, com diu Kottak, “se transmiten mediante
el aprendizaje y el lenguaje”. Existeix també “una identitat ètnica compartida
i conceptualment construïda enfront del paio”, vinculada a característiques
sòcio-econòmiques marginals. En bona part, l’existència d’aquesta marginalitat,
es deu al seu constant xoc amb el poder, “provocat especialment per les
exigències i estipulacions de sistemes sedentaris, organitzats en termes de
desigualtat, en els quals irrompen”. Això fa que, per exemple, es creïn
conflictes quan les administracions adjudiquen habitatges sense tenir en compte
realitats socials dels gitanos, com les comunitats locals de parents, els grups
domèstics o els sostres, i fan oïdes sordes a les reclamacions dels gitanos de
respecte cap a la seva existència social i al seu principi de proximitat
física. Els continus intents d’assimilació forçosa que han patit els gitanos al
llarg de l’historia (alguns molt subtils i d’altres més explícits), han fet que
aquests desenvolupin un seguit d’estratègies de resposta i adaptació que
tractarem més endavant. Abans veurem a grans trets les característiques
fonamentals que defineixen la societat gitana.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9I4WGRthUcRCwWbAbjYh9J4EkMlBqFelJZBvpCai2ukhhnXpPMYCdcQrbhACu_xlItlQ3uBmg34hB83o8bCcZb8CQKTBRbU9gfKu_s2SbiwjtNsaUDy_I-x14TqUNVtvYYQ62zhDMT78/s1600/untitled.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9I4WGRthUcRCwWbAbjYh9J4EkMlBqFelJZBvpCai2ukhhnXpPMYCdcQrbhACu_xlItlQ3uBmg34hB83o8bCcZb8CQKTBRbU9gfKu_s2SbiwjtNsaUDy_I-x14TqUNVtvYYQ62zhDMT78/s320/untitled.png" width="271" /></a></div>
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Com
qualsevol altra societat, la gitana es construeix a partir dels principis
bàsics que enumera Bohannan, i que entre d’altres són el parentiu, la
dominació, l’especialització de funcions i la cooperació. Dins d’aquests quatre
pilars, el del parentiu és fonamental en la vida dels gitanos: tota la seva
vida gira al voltant de la família amb una forta tendència al patrilocalisme,
una forta ideologia de propietat de les dónes i els fills per part dels homes,
una primacia de les relacions entre homes en la construcció de la vida social i
el principi d’autoritat patern. La prioritat que es dóna al baró, marit i pare,
crea una línia patrilineal que és l’arrel de la distribució territorial i
vertebra els grups de parentiu en el que ells anomenen <i style="mso-bidi-font-style: normal;">races,</i> definides com “el vincle solidari entre parents que es forma
al voltant de l’emfàtica prevalença de diversos criteris”. Aquests criteris són
els esmentats anteriorment. Per tant, les <i style="mso-bidi-font-style: normal;">races
</i>fortes controlen el territori i les més dèbils intenten aconseguir algun
vincle amb elles, generalment per mitjà dels matrimonis, que es celebren sota
la norma no escrita “ens estimem més casar-nos amb gent que coneixem”. La
tendència es buscar l’endogàmia en les unions matrimonials, sempre dins d’uns
límits, però són molt freqüents per exemple, els matrimonis entre cosins.
L’edat és un referent important en la societat gitana. Actualment les dónes
gitanes solen casar-se entre els disset o divuit anys i els homes entre els
vint o vint-i-u. A partir del naixement del seu primer fill ja es poden
considerar gitanos de ple. Quan són avis de barons es converteixen en <i style="mso-bidi-font-style: normal;">tíos, </i>i en ells recau tota l’autoritat.
El respecte als majors és fonamental en la societat gitana, de la mateixa
manera que passa en altres societats com la dels <i style="mso-bidi-font-style: normal;">tiv</i>, en Àfrica occidental, descrita per Laura Bohannan.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">La
tendència natural dels gitanos és la d’organitzar-se territorialment en petits
grups domèstics de parents en ciutats i pobles, que conviuen en sostres i
formen comunitats locals de parents. Això permet una gran flexibilitat a l’hora
de crear xarxes socials àmplies o mínimes, consistents en díades (</span><span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">la díade és la
unitat bàsica de la xarxa social. Segons Bohannan és</span><span lang="ES" style="font-family: "Georgia","serif";"> “una relación entre dos personas
actuantes”) </span><span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">interrelacionades que ofereixen suport translocal o cooperació local.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Veiem
ara les estratègies culturals posades en pràctica al llarg de la història pel
poble gitano en defensa de la seva cultura, que San Román redueix a quatre:<o:p></o:p></span></div>
<br />
<ul style="margin-top: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; mso-list: l1 level1 lfo1; text-align: justify;"><span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Una
estratègia productiva que combina i/o alterna diferents ocupacions per als
mateixos individus i grups de persones.<o:p></o:p></span></li>
</ul>
<br />
<div class="MsoFootnoteText" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt 35.7pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo2; text-align: justify; text-indent: -17.85pt;">
<span style="font-family: Symbol; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;"><span style="font-size: x-small;">·</span><span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt/normal "Times New Roman";">
</span></span></span><span style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 11pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Una
estratègia productiva que combina i/o alterna activitats integrades</span><span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><span style="font-size: x-small;"> (c</span></span><span style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 11pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">om activitat integrada, podem considerar tot tipus de
feina precària o no, admeses pel sistema. Marginals, serien els “oficis no
coneguts”) </span><span style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 11pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">marginals i il·legals en
funció de les possibilitats de cada lloc i cada moment.</span><span style="mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></div>
<br />
<ul style="margin-top: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; mso-list: l1 level1 lfo1; text-align: justify;"><span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Una
estratègia productiva que combina i/o alterna activitats diferents i a
llocs diferents, el que implica mobilitat i diferents possibilitats d’assentament.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; mso-list: l1 level1 lfo1; text-align: justify;"><span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">L’estratègia
de relació i reacció davant el poder majoritari, que combina l’autonomia
insubmisa de petits grups de parents solidaris, amb l’estratègia
camaleònica d’adoptar estructures i institucions que permeten les
relacions amb alguns sectors del poder en determinats moments.<o:p></o:p></span></li>
</ul>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Aquesta
darrera estratègia<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ha donat com a fruit
en els últims anys la creació d’associacions gitanes, generalment
vinculades<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i mantingudes per
l’administració, poc arrelades en les bases, a diferència d’altre moviment com el
pentecostalisme amb una forta implantació popular.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Després
de la lectura del llibre, no em queda més que reafirmar-me en el meu pensament
inicial. El món dels gitanos no és nou per a mi. Durant la meva joventut, per
diferents motius, vaig gaudir de l’amistat d’una bona colla d’ells, ubicats a
les Cases Barates (avui ja derruïdes) a la Zona Franca. La seva és una cultura
de resistència davant les continues agressions de que han estat objecte en el
transcurs de la història. No vull dir amb això que tots els gitanos siguin
bons, però tampoc els <i style="mso-bidi-font-style: normal;">paios</i> ho som.<o:p></o:p></span></div>Tomás Baquedanohttp://www.blogger.com/profile/18315430381805165947noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-761640153125496929.post-60075510528774948042012-02-13T08:11:00.000+01:002012-02-13T08:11:22.757+01:00El Poder a l'Eneida de Virgili<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 11pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial;">Virgili</span></b><span style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 11pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial;"> és
l’autor d’un dels poemes èpics principals de la literatura llatina, l’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Eneida.</i> Malauradament, les seves
autèntiques dades biogràfiques són escasses, reduint-se a les extretes de les
seves obres i a les dels seus coetanis. Tanmateix, al llarg dels segles s’ha
anat construint una biografia de vegades basada en relats novel·lescos ,
començant per les <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Vitas</i> de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Suetoni</b> o de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Donat</b> de l’època Flàvia. El que realment sabem és que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Publius Vergilius Maro </b>era mantuà, de
la localitat d’Andes (avui Pietole) i va néixer un 15 d’0ctubre de l’any 70
a.n.e. sota el primer consolat de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Crassus
</b>i de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Pompeu.</b> L‘origen del seu
cognom Maro ens fa pensar en una ascendència etrusca pertanyent a una família
acomodada, però la majoria dels biògrafs el situen en el si d’una més modesta
amb el seu pare com a ajudant d’un magistrat i dos germans que no van arribar a
l’adolescència. De salut precària, va estudiar primerament a Cremona per
traslladar-se posteriorment a Milà i Roma. Gran observador i àvid de saviesa,
va adquirir una gran cultura enciclopèdica (va estudiar lletres, història,
filosofia, matemàtiques, física i medicina) que va aplicar als seus poemes. Va
morir a la tornada d’un viatge a Grècia el 22 de setembre del 19 a.n.e. En el
seu llit de mort va demanar la destrucció de la seva obra inacabada, l’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Eneida.</i> Per sort, els seus amics L. Vari
i Ploci Tuca la van salvar i poc desprès de la mort del poeta, per encàrrec
d’August, es va publicar sense cap retoc, respectant els versos incomplerts.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 11pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial;">L’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Eneida </i>es divideix en dotze llibres o
cants. Inspirada en la tradició homèrica, els sis primers tenen com a model l’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Odissea</i>, mentre que els altres sis
narren la resolució dels conflictes entre el personatge protagonista, Eneas, i
les restes del poble troià amb pobles indígenes italians, com els rútuls,
contraris a l’establiment dels troians al Laci. L’heroi surt victoriós de tots
els entrebancs amb els que es troba, gràcies a la seva tenacitat, esforç i
determinació. És un heroi reflexiu i magnànim amb una gran veneració envers els
avantpassats, que representa la imatge de la civilització romana i de les seves
virtuts i realitzacions fruit de la voluntat immutable del destí, que assoleix
amb August la seva màxima fita. El propi August havia fet florir el sentiment
de romanitat, i el poble va trobar en l’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Eneida</i>
el seu poema, que li parlava del seu origen troià convertint la pau i la
irradiació universal de la seva civilització com la conclusió inevitable de la
història.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 11pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial;">Hem
de tenir en compte que l’obra de Virgili va néixer d’un suggeriment del propi
August, desitjós de crear una epopeia nacional que enardís la grandesa del
poble romà i l’ascendència divina dels seus líders. La confecció de l’obra va
ocupar els onze últims anys de la vida del poeta. El protagonista, Eneas, fill
d’Anquises i la deessa Venus, es converteix en l’ascendent mític de la família
Júlia a la que també pertany August, i és el pare d’Ascanio,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>fundador d’Alba Longa, la futura Roma. En el
llibre VI, Eneas baixa als inferns, on el seu pare Anquises ja li revela el
destí reservat per a la seva descendència, que no és altre que construir
l’imperi que dominarà el món.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqkNaZSb-9ewNUXD9E-rG6iNFpqOh3oykpmBBWh8ZXKAxVCHV2XvAeMUW7aJ_xx6lK1r9G_zY1wGAyL4oGKF9AnbOBSgcF-JAkr0ijViTNs3A3wSLoiNJvydrgzj_3ICY896Ggn7bW55U/s1600/untitled.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="277" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqkNaZSb-9ewNUXD9E-rG6iNFpqOh3oykpmBBWh8ZXKAxVCHV2XvAeMUW7aJ_xx6lK1r9G_zY1wGAyL4oGKF9AnbOBSgcF-JAkr0ijViTNs3A3wSLoiNJvydrgzj_3ICY896Ggn7bW55U/s320/untitled.png" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 11pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial;">L’obra
ens parla d’un August fill d’un déu, encarregat de fer renéixer l’Edat d’Or al
Laci i d’estendre el seu imperi, més enllà del que va fer l’espartà Alcides i
amb més poder que el déu agrari Líber que menava el seu tir amb tigres. El
poeta compara a August amb altres que manifesten més habilitat per les arts
(escultors, oradors, dibuixants o astrònoms), però conclou que les arts
d’August són les que manifesten el seu poder: el govern dels pobles, la
imposició de lleis per la pau, el perdó per als vençuts i la victòria armada
enfront dels superbiosos.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 11pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial;">Altres
poetes van dedicar part de la seva obra a lloar la figura d’August i les seves
realitzacions. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Horaci</b>, introduït en
la cort per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mecenas</b>, conseller
d’August i gran protector de les arts, va posar les seves dots poètiques al
servei de l’ideal de regeneració cívica i moral impulsades per August. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Properci</b> exposa tot un seguit de temes
patriòtics en la seva IV <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Elegia. </i><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ovidi, </b>curiosament desterrat per August,
va escriure una sèrie de poemes lloant la seva figura i anomenant-lo déu. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Titus Livi</b>, gran historiador romà no va
escatimar elogis cap a August en la seva gran obra <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ab Urbe Condita</i>, en la que narra la història de Roma des de la seva
fundació fins a la mort de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Drus Major</b>
l’any 9 de la nostra era.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 11pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial;">En
definitiva, l’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Eneida</i> es va convertir
en l’obra que narrava la gran epopeia romana de la qual tots els romans es
sentien orgullosos. Des del primer moment de la seva publicació era llegida a
les escoles i comentada en els cercles artístics, glorificant la figura
d’August i la seva ascendència divina. Tot i que va tenir alguns detractors
(segurament guiats per l’enveja del seu triomf) com el mateix Ovidi, Higí o el
mateix Sèneca que l’acusaven de plagiar Homer, Virgili va assolir l’estatus de
gran poeta de l’èpica llatina que ha arribat fins als nostres dies.<o:p></o:p></span></div>Tomás Baquedanohttp://www.blogger.com/profile/18315430381805165947noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-761640153125496929.post-52435410590612657112012-02-10T10:23:00.001+01:002012-02-10T10:23:21.015+01:00El Satiricó de Petroni: Trimalció, o els Excessos d'un Llibert<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 11pt; line-height: 150%;">El <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Satiricó </i>de Petroni, és un clar exponent de la narrativa de ficció
influïda per les anomenades <i style="mso-bidi-font-style: normal;">faules
milèsies, </i>relats en prosa d’ascendència hel·lenística que reproduïen les
peripècies d’un personatge central. En el cas de l’obra de Petroni, el fil
conductor són les aventures de dos joves, Encolpi i Gitó. El text ens ha
arribat en un estat molt fragmentari, però es conserven alguns episodis
complerts com el conegut “sopar de Trimalció”, que té lloc a casa d’aquest
llibert, un nou ric que convida als personatges principals. La narració dels
fets esta feta en primera persona pel mateix Encolpi, i ens mostra els excessos
de Trimalció, caracteritzat com el típic llibert (un antic esclau alliberat)
desitjós de mostrar al món l’opulència de la seva nova vida, fent gala de les
seves riqueses i d’un gran dispendi de luxe al llarg de tot el sopar.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 11pt; line-height: 150%;">Trimalció s’esforça en amagar
els seus orígens reals referint-se als esclaus com “homes”, que “han begut la
mateixa llet que nosaltres, malgrat que pateixin un trist destí” (Petroni, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El Satiricó, </i>71). Al llarg de l’episodi
inventa parentius ficticis amb grans aristòcrates romans, i vol presentar-se
com un personatge noble i culte, però amb les seves paraules evidencia la seva
escassa cultura geogràfica o el seu pobre domini del grec. Aquesta és la
llengua amb la que es dirigeix als seus esclaus, als que en una mostra del seu
caràcter voluble i inestable, de vegades tracta amb crueltat, i altres de
manera molt generosa: “si tinc salut, aviat tastaran l’aigua de la llibertat”
(Petroni, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El Satiricó, </i>71).<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 11pt; line-height: 150%;">La descripció de com ha de ser
la seva tomba, és una altre exemple d’extravagància i mal gust típic dels que
han arribat lluny partint del no res. Tal com fa en vida, vol que el lloc on
reposarà eternament demostri<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>al món,
l’amplitud dels seus dominis, envoltant-lo de fruiters de tota mena i de vinyes.
El seu desig de ser recordat com una persona generosa, esta reflectit pel seu
manament de ser representat amb cinc anells d’or i repartint monedes entre el
poble, recordant un banquet públic que va oferir, en el qual va donar dos
denaris a cadascú dels assistents. Al llarg del sopar, Trimalció escenifica
tota una sèrie d’extravagàncies, que són objecte de burla per part dels seus
comensals, com la disposició d’una taula especial per cadascú d’ells, o
l’oferiment d’aigua de neu per a rentar-se les mans. Amb un dubtós gust
estètic, fa servir un senglar, que un cop obert allibera un seguit de tords que
surten volant. També serveix codonys adornats amb espines perquè semblin
eriçons. Tot un espectacle escènic amb el que vol impressionar als seus
comensals.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt;">
<br /></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9N6rqmIYt5rT2-iqalFu8koWZC3N7DjnR26vy5K3XUoZeAQNudi4mDryX-6pk0GEo8Gw2vx75qmchedo5o32AivVwekRutQSrTRIzm8MmJmMNy-iPYvheeFVYGOXG69-E3Jx8ucLJ2KA/s1600/imagesCASXVY6R.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9N6rqmIYt5rT2-iqalFu8koWZC3N7DjnR26vy5K3XUoZeAQNudi4mDryX-6pk0GEo8Gw2vx75qmchedo5o32AivVwekRutQSrTRIzm8MmJmMNy-iPYvheeFVYGOXG69-E3Jx8ucLJ2KA/s320/imagesCASXVY6R.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 11pt; line-height: 150%;">El seu afany d’immortalitat el
porta al manament de col·locar un rellotge al mig de la seva tomba, perquè
tothom que miri l’hora, “</span><span style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 11pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial;">tant si vol com si
no, llegeixi el meu nom” </span><span style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 11pt; line-height: 150%;">(Petroni, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El
Satiricó, </i>71), i d’aquesta manera pugui contemplar la magnificència de la
seva darrera morada. El seu epitafi el presenta com una persona feta a sí
mateixa, fidel, ferma i poc amant dels reconeixements. Tanmateix, no s’està de
recordar al món l’import de la seva fortuna, com fa contínuament durant el
sopar amb multitud de mostres d’exuberància i de luxe innecessari, sovint
enfrontades amb el bon gust. Aquesta predilecció per les demostracions de
dubtós bon gust estètic ja es veu reflectida en diversos aspectes durant el
sopar: la decoració de casa seva, que té la seva continuació en el disseny de
la seva tomba “</span><span style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 11pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial;">perquè és totalment
absurd tenir en vida les cases ben parades i no tenir cura d’aquelles que
haurem d’habitar més temps” </span><span style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 11pt; line-height: 150%;">(Petroni, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El Satiricó, </i>71), en el seu vestit o calçat o en la seva vaixella.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; font-size: 11pt; line-height: 150%;">En definitiva, Trimalció és un
personatge extravagant, capritxós, voluble i amb un mal gust estètic notable,
que a més fa ostentació de les seves riqueses en tot moment, considerant que
pel fet de posseir-les esta per sobre dels demés, i per tant, ha de quedar
clar. Vol donar la sensació de ser un home noble i culte, però no se’n surt, ja
que els seus coneixements són molt limitats. Per tots els mitjans vol amagar
les seus arrels, inventant-se parentius més adients a la seva posició actual.
Resumint, el prototip del nou ric.<o:p></o:p></span></div>Tomás Baquedanohttp://www.blogger.com/profile/18315430381805165947noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-761640153125496929.post-12098619465915253762012-02-02T08:23:00.000+01:002012-02-02T08:23:54.249+01:00Tot el que és sòlid s'esvaeix en l'aire<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Amb aquesta senzilla frase, Marx va
definir el que representa estar submergit en la voràgine de la vida moderna, en
la que els processos socials que la conformen ens mantenen sempre en un continu
procés de canvi i adaptació que s’ha conegut amb el nom de modernització.
Aquests canvis han tingut una evolució històrica que sembla haver patit una
gran acceleració en l’últim segle, fet que ha provocat el naixement d’una gran
varietat de visions que pretenen convertir a l’esser humà en el centre de la
modernització i dotar-lo de les eines necessàries per navegar per la voràgine
moderna com a actor principal del seu devenir. En conseqüència, tota aquesta
sèrie de canvis i evolucions en les institucions socials, porten associades
modificacions en la consciència del individu i en la pròpia consciència social,
així com en el paradigma il·lustrat de la ciència com a generadora de
coneixement vertader.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Tal i com diem, en el segle XX s’ha
viscut una explosió dels processos socials amb una gran diversificació de les
tendències, que fa que l’home comú difícilment pugui estar al dia de totes les
novetats dels diversos àmbits del coneixement. Una veritat contrastada pot no
ser-ho al cap d’uns anys,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>uns mesos o
inclús uns dies, provocant el desconcert i la manca de confiança en les
institucions socials, i derivant finalment en una crisi del coneixement. En
definitiva, tal com diu Marx, “tot el que és sòlid s’esvaeix en l’aire”.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Georgia","serif";">L’adveniment
i el desenvolupament de la modernitat<o:p></o:p></span></b></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Un dels trets més característics de les
societats modernes, és la individualització dels seus membres, que s’ha viscut
de diferents maneres al llarg de tot el procés de modernització. En l’origen de
la modernitat, fins a finals del segle XVIII, utilitzant la classificació que
dona Marshall Berman en el seu llibre <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La
modernidad: ayer, hoy y mañana, </i>l’individu viu<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> </i>una creixent autonomia en la seva afirmació de llibertat personal.
Això fa que abandoni la cosmovisió religiosa del món i abraci la ciència i la
raó com a motors que farien avançar a la societat humana cap a un món més just
amb la creació d’institucions socials més progressistes. En aquesta fase no
existia el concepte de societat com a entitat amb personalitat pròpia, sinó que
aquesta era considerada com la suma de múltiples individualitats. És una època
definida per Rousseau com la de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">le
tourbillon social</i>, en la que es produeixen constants contradiccions i es
viuen noves experiències, però les persones no son del tot conscients del que
estan vivint ni de la repercussió dels seus actes.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Després de la Revolució Francesa i durant
tot el segle XIX (ens trobem immersos en la segona fase de la modernitat segons
Berman), es comença a crear la consciència pública d’estar en mig d’un període
revolucionari que genera canvis importants en els àmbits social, polític i
personal en un escenari nou que ha canviat considerablement respecte a
l’anterior, i a on<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>trobem grans ciutats
que han crescut amb l’emigració del camp, fàbriques, nous mitjans de
comunicació, grans acumulacions de capital i un mercat en continua expansió,
fets que canvien l’imaginari col·lectiu i fan que els individus tinguin la
sensació de viure a cavall entre els dos móns, el món antic amb la seva
cosmovisió religiosa, i el món modern amb la ciència i la raó com a eix del
progrés. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkPoAE6r5TXLLuMNbJqQ1OWCg2r7rdOd5ksQgMMnzNKGo8MzA-CfTMGDPonAlGtgpiZM3b5DqJPHhnIBMLBEXMr0Ln8TheqKRlQiryS52xpNs9k9dUNKWee6a8-_Uk9YyPyyYAEC9FaaA/s1600/untitled.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="256" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkPoAE6r5TXLLuMNbJqQ1OWCg2r7rdOd5ksQgMMnzNKGo8MzA-CfTMGDPonAlGtgpiZM3b5DqJPHhnIBMLBEXMr0Ln8TheqKRlQiryS52xpNs9k9dUNKWee6a8-_Uk9YyPyyYAEC9FaaA/s320/untitled.png" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">La individualització pròpia de la
modernitat, pren en aquesta fase un altre sentit, en substituir l’adscripció a
un estament per la pertinença a una classe social. L’individu
“s’autoidentifica” dintre d’una classe social, tot i que la seva elecció ve
determinada per les oportunitats d’escollir que li proporcionen els seus recursos,
i per la profunda desigualtat d’accés als mateixos. D’aquesta manera, els menys
beneficiats tendeixen a compensar aquesta mancança participant en accions
col·lectives, mentre la classe poderosa es dedica a assolir les seves metes
vitals i a incrementar el seu patrimoni, eixamplant encara més les
desigualtats.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Per Marx, el fet fonamental de la
modernitat, són les seves contradiccions de base, que fan que els avanços
científics i tècnics, en comptes de facilitar la vida als individus, els hi
creïn desesperació. La solució passa per donar el control de les noves forces
socials als “homes nous”, és a dir, als obrers, que son els únics que podran
dominar-les, resolent així les contradiccions modernes. Nietzsche també aposta
per un home nou capaç de crear nous valors que seran la base sobre la qual els
homes de demà podran sortejar els perills de la modernitat. Al igual que la
resta de grans pensadors del segle XIX, Nietzsche i Marx eren alhora defensors
i detractors de la modernitat, en continua lluita contra les seves ambigüitats
i les seves contradiccions, però amb una gran fe en les seves possibilitats, i
amb la convicció de que les modernitats del demà curarien els danys d’avui. <o:p></o:p></span></div>Tomás Baquedanohttp://www.blogger.com/profile/18315430381805165947noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-761640153125496929.post-42249697823367040462012-01-31T08:11:00.002+01:002012-01-31T08:11:19.781+01:00Caràcter Performatiu del Llenguatge<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Al llarg del segle XX diversos estudiosos
van propiciar una doble ruptura, d’una banda amb la tradició filològica
centrada en l’estudi de la evolució històrica de les llengües i la seva
comparació, i d’altra amb la hegemonia de la filosofia de la consciència,
dotant a la lingüística d’un programa, uns conceptes i una metodologia que
feien possible el seu estudi per si mateixa i girant el punt de vista de la
filosofia cap el vessant públic de les produccions discursives. Això va atorgar
a la lingüística una importància cabdal dins de les ciències humanes i socials,
gràcies en bona part a la filosofia analítica, que la van adoptar com a model
al qual recórrer per a tractar els seus propis objectes disciplinaris.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Gottlob Frege, un dels responsables de la
ruptura filosòfica, va començar la tasca del gir lingüístic formulant la teoria
de la quantificació i substituint les nocions de subjecte i predicat per les de
argument i funció, i transformant els enunciats lingüístics en proposicions,
que es podien valorar rigorosament com a verdaderes o falses. Posteriorment,
Russell, Wittgenstein, i els neopositivistes del cercle de Viena van donar un
impuls important al gir lingüístic, a la recerca d’un llenguatge ideal que
solucionés els problemes derivats d’un ús poc rigorós del llenguatge.
Tanmateix, el propi Wittgenstein va abandonar molt aviat aquesta recerca i va
orientar-se cap a la reflexió sobre el llenguatge comú i les seves regles
directrius i els usos a que respon. El testimoni va ser recollit per un grup de
filòsofs d’Oxford que rebutjaven la pretensió de construir un llenguatge pur i
s’oposaven a reduir-lo a una mera funció descriptiva del món. John Langshaw
Austin ens mostra que el llenguatge no és un mer instrument per representar el
món, sinó que te un caràcter performatiu, és a dir, que certs enunciats duen a
terme les accions que descriuen, i per tant constitueixen actes de llenguatge,
doncs la seva enunciació és inseparable de la creació de realitats.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZFIPtebyzg7YQ0-UkhQacYx018TAizAnLSSWgxryKpsX6-PQcAh80Kjcd-eGJoVr6EkxYAgueb4-G24HJqfEgh8l_XMpUDJvdFgh-dgeMGtRTdgRlT6E_SVtfKNQtA67fcRS6atp4jN4/s1600/images.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZFIPtebyzg7YQ0-UkhQacYx018TAizAnLSSWgxryKpsX6-PQcAh80Kjcd-eGJoVr6EkxYAgueb4-G24HJqfEgh8l_XMpUDJvdFgh-dgeMGtRTdgRlT6E_SVtfKNQtA67fcRS6atp4jN4/s320/images.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">L’impacte del gir lingüístic en les
ciències humanes i socials s’ha anat articulant progressivament, amb tres
línies d’influència principals:<o:p></o:p></span></div>
<br />
<ul style="margin-top: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify;"><span style="font-family: "Georgia","serif";">L’impacte de la lingüística
estructural, que va fer que les ciències humanes i socials prenguessin com
a exemple la lingüística moderna i la seva imatge de cientificitat.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify;"><span style="font-family: "Georgia","serif";">L’impacte del corrent
analiticologicista, que va contribuir a orientar el pensament contemporani
vers la problemàtica del llenguatge.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify;"><span style="font-family: "Georgia","serif";">L’impacte del corrent analític
centrat en el llenguatge quotidià, postulat pels filòsofs d’Oxford, i que
va suposar un tomb radical al concepte de llenguatge, reformulant la
relació existent entre coneixement i realitat, i redefinint el mateix concepte
de realitat. També va transformar al llenguatge en constitutiu de les
coses més que en descriptiu d’aquestes, i en tant que eina activa sobre el
món, ho és també sobre les persones. Per últim, com constitutiu de
realitats i mitjà d’actuar sobre el món i les persones, el llenguatge
també pot tenir la facultat d’incidir sobre el desenvolupament i la
conformació de les relacions socials i les seves pràctiques.<o:p></o:p></span></li>
</ul>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Per tot això, el llenguatge s’ha
constituït en un fenomen imprescindible per a totes les ciències humanes i
socials en el seu establiment d’estatus epistemològic i en el tractament dels
seus objectes específics.<o:p></o:p></span></div>Tomás Baquedanohttp://www.blogger.com/profile/18315430381805165947noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-761640153125496929.post-89302995162106552352012-01-30T08:29:00.001+01:002012-01-30T08:29:17.919+01:00Explicació i Comprensió a les Ciències Socials<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Quan parlem d’explicació i de comprensió
en l’àmbit del coneixement, ho fem de dues concepcions de com es crea aquest,
que es van introduir en la segona meitat del segle XIX. S’entenia per
explicació el tipus de coneixement característic de les ciències naturals,
susceptible de matematització i de reducció a termes fisicalistes, i basat en
una rigorosa experimentació. En canvi, quan es parlava de ciències de
l’esperit, històriques o socials, es deia que la seva producció de coneixement
estava basada en la comprensió, sense necessitat d’explicitar sèries causals
experimentals i matematitzades, però sense pèrdua de rigor, ja que aquesta
consisteix en analitzar, captar i identificar els estats mentals aliens a
partir dels propis, fet que, segons aquesta perspectiva, dóna un cert avantatge
als estudis culturals, humans, històrics i socials, ja que en ells
l’investigador participa del sentit i dels significats presents en
l’investigat. A finals del segle XVIII, trobem en Kant a la seva <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Crítica de la raó pura</i>, un precursor
d’aquesta diferenciació, quan ens parlava del coneixement (determinista i amb
una base empírica molt forta), i del saber (més laxa i sense la base empírica
de l’anterior, però no per això menys important).<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Aquesta característica fonamental de les
ciències culturals, humanes, històriques i socials, basades en la implicació de
l’investigador en l’objecte investigat, que podria representar un problema
degut a la possible subjectivització de l’estudi, és vista avui en dia com una
condició inevitable que simplement s’ha de tenir en compte en tot moment. El
rigor d’aquestes ciències està fonamentat per l’explicitació clara i constant
del paper i intervenció que ha tingut l’observador en la descripció, que ha de
permetre una posterior anàlisi crítica per part del lector, amb tots el
condicionants sota els quals s’ha dut a terme l’investigació al seu abast.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Això ens porta cap a un dels objectius
primordials dels estudis culturals i històrics, que és el coneixement de les
altres realitats, i que porten a l’investigador en el seu intent de comprensió,
a millorar el seu propi coneixement d’ell mateix, doncs tot el que ha après pot
ser aplicat a la comprensió de la seva identitat. Aquest és un dels sentits més
importants de la noció de cercle hermenèutic, que ens diu que en la comprensió
som sempre enmig d’un procés pràcticament sense fi. Gadamer diu: “El moviment
de la comprensió va constantment del tot a la part i d’aquesta al tot. La tasca
és ampliar la unitat de sentit comprenent en cercles concèntrics”. El cercle
hermenèutic ens permet entendre per que en els estudis socials, culturals i
històrics no hi ha una completa objectivitat ni tampoc una completa
subjectivitat, sinó diversos graus d’intersubjectivitat. Novament, Gadamer
descriu “la comprensió com la interpenetració del moviment de la tradició i del
moviment de l’intèrpret. [...] No és simplement un pressupòsit sota el que ens
trobem sempre, sinó que nosaltres mateixos l’instaurem en tant que comprenem,
participem de l’esdevenir de la tradició i continuem determinant-lo així des de
nosaltres mateixos”.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">L’actualitat de les ciències humanes,
culturals i històriques ens mostra com cada vegada es renuncia més a la
distinció entre explicació i comprensió, ja que són en darrer terme
inseparables i depenen de les preguntes concretes formulades, ja que aquestes
determinen una explicació i una comprensió relativament diversa. Fins i tot
s’argumenta que les ciències explicatives pressuposen també una certa
comprensió prèvia, sense la qual no es podrien elaborar els seus enunciats i
teories.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnM_yHM8bGRqO6zD53tEsMrwGq2RKzPtb-bdTMksUWYfSQFM2pPYZM_v318l3_QJkNW4z3qXcxm5jY9oQAUoPA2Jd2oDNnKb6eCILRAow0j_ZXYKW9AIHpddre1vAEHpdNd8HwggFcku8/s1600/images.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnM_yHM8bGRqO6zD53tEsMrwGq2RKzPtb-bdTMksUWYfSQFM2pPYZM_v318l3_QJkNW4z3qXcxm5jY9oQAUoPA2Jd2oDNnKb6eCILRAow0j_ZXYKW9AIHpddre1vAEHpdNd8HwggFcku8/s320/images.jpg" width="304" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Per tant, hem vist com la comprensió no
neix només d’explicacions objectives d’un fet, ni de la implicació i cultura
del seu intèrpret, sinó d’una barreja d’ambdós, que produeixen una descripció
densa que conté una interpretació amb categories culturals. L’investigador ha
de ser conscient de que es troba dintre d’un cercle hermenèutic i que l’anàlisi
de la cultura és “una ciència interpretativa a la recerca de significacions” (Clifford
Geertz). <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Altres conceptes a tenir en compte a les
ciències humanes i socials són la historicitat i la lingüisticitat, presents ja
des del segle XIX. S’entén per historicitat que tot fet o interpretació
cultural que se’n faci està datat i condicionat històricament, i per tant,
l’investigador ha de estar dotat de consciència històrica per tal d’evitar
traspassar els seus prejudicis al fet interpretat. La lingüisticitat ens diu
que el llenguatge no és un mer intermediari entre l’ésser humà i el
coneixement, sinó que és el substrat bàsic de l’humà. Hegel afirma “que les
formes del pensament rauen i són exposades sobretot en el llenguatge de l’home.
En tot el que es converteix en quelcom interior per a l’home, [...] en el que
es converteix en propi, ha penetrat el llenguatge”.<o:p></o:p></span></div>Tomás Baquedanohttp://www.blogger.com/profile/18315430381805165947noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-761640153125496929.post-1011053744631905972012-01-24T08:52:00.001+01:002012-01-24T08:52:43.547+01:00Treball i Oci a l'Antiga Roma<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Hi han <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>una sèrie de paral·lelismes entre la societat
romana i el nostre món occidental en el relatiu a l’oci i el treball:<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<span style="font-family: Symbol; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">·<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt/normal "Times New Roman";">
</span></span></span><span style="font-family: "Georgia","serif";">Mentre
a Roma els treball feixucs eren exclusius dels esclaus, al nostre món
capitalista els reservem per els col·lectius menys afavorits (immigrants,
classes amb baix nivell de formació...)<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<span style="font-family: Symbol; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">·<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt/normal "Times New Roman";">
</span></span></span><span style="font-family: "Georgia","serif";">Els
petits agricultors van patir a Roma la competència dels grans latifundis
(treballats per mà d’obra servil), fet que els va condemnar a l’abandonament
del camp i a la emigració urbana. No us sona d’alguna cosa això en la societat
capitalista?<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<span style="font-family: Symbol; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">·<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt/normal "Times New Roman";">
</span></span></span><span style="font-family: "Georgia","serif";">Els
artesans s’agrupaven en <i style="mso-bidi-font-style: normal;">collegia</i>,
estaments semblants als gremis o als sindicats. Els seus membres eren
fonamentalment esclaus o homes lliures pobres que lluitaven pels seus drets, a
l’ús del proletariat industrial del segle XIX.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<span style="font-family: Symbol; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">·<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt/normal "Times New Roman";">
</span></span></span><span style="font-family: "Georgia","serif";">El
comerç estava reservat a una petita elit de productors que reproduïen les
mateixes condicions d’altres sectors econòmics, utilitzant els esclaus per els
treball més durs, i, fins i tot, convertint-los en part de la mercaderia que
oferien.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">En la societat romana veiem que es
considera indigne el treball manual, doncs és un obstacle per a l’oci.
Tanmateix, hem de tenir clar de quins sectors socials neix aquesta consideració.
En un món ideal, prescindint del valor moral que li ha atorgat el cristianisme
al treball, tots estaríem d’acord en preferir dedicar la nostra vida a l’oci,
independentment de la nostra posició social o formació. Però, al igual que en
l’Antiga Roma, aquest món ideal en el que totes les nostres necessitats
bàsiques estiguessin cobertes, només existeix en la nostra societat per uns
pocs.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFokkCoMWb06I2Hh5fdjLki5tIIHTAydoepBT-AzjlOJiklu3SUDvQv4FldE66fvsfNh-Bae01j0TpIKgBDD0nf2rI_NeBfBfTtMgJQtJIqqtcjQyGypukYPxjb9aXs84wBKzm37bSUQQ/s1600/imagesCACUE83B.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="172" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFokkCoMWb06I2Hh5fdjLki5tIIHTAydoepBT-AzjlOJiklu3SUDvQv4FldE66fvsfNh-Bae01j0TpIKgBDD0nf2rI_NeBfBfTtMgJQtJIqqtcjQyGypukYPxjb9aXs84wBKzm37bSUQQ/s400/imagesCACUE83B.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">En quant a les diversions, en temps del
romans s’agrupaven en dos tipus: les barroeres i les honestes. Clar que estem
en el mateix, depèn del punt de vista des del que es contemplin; Ciceró ens
parla de la noblesa de diversions com l’agricultura, la caça o la filosofia.
Sèneca ho fa de la contemplació. Dió Cassi parla de l’habilitat dels governants
per a alimentar el temps de lleure de la massa plebea (un altre paral·lelisme
amb la nostra societat que consumeix televisió i espectacles esportius amb
voracitat). En aquest sentit, m’apunto a la frase de Sèneca: “Eviteu qualsevol
cosa que sedueixi la plebs, allò que proporciona l’atzar! Mireu amb recel i amb
temor qualsevol bé que sigui fortuït! La fera, el peix, s’enganyen amb
l’esperança d’algun esquer que els delecti. Creieu que aquestes coses són béns
de la fortuna? Al contrari, són paranys.” (Sèneca, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cartes a Lucili</i> 1,8,1-3).<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">En definitiva, la concepció romana del
treball i l’oci, té dues vessants; la dels que no necessiten treballar i per
tant menyspreen tot el relacionat amb aquest fet i es permeten donar lliçons
sobre com ha de ser el temps de lleure, i la dels que ho han de fer per
obligació, i en conseqüència no disposen de temps per a dedicar-ho al lleure
“institucionalitzat” que proposen els primers. El peix que es mossega la cua.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif";">Sense tenir en compte la diferenciació
cultural present en les dues societats, el viu retrat del nostre món.<o:p></o:p></span></div>Tomás Baquedanohttp://www.blogger.com/profile/18315430381805165947noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-761640153125496929.post-21679043790115671532012-01-23T08:05:00.004+01:002012-01-23T08:05:38.869+01:00Pintura i Escultura Barroca a Catalunya<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Igual que a la resta de l’Estat espanyol,
l’art català del segle XVII té una clara vocació de masses, adreçat a la gent
del poble amb la finalitat de difondre els valors contrareformistes. A
Catalunya aquest art es manifesta durant aquest segle, quasi exclusivament en
l’escultura, en els retaules de fusta policromada, doncs la pintura roman
desapareguda en aquesta centúria. Amb l’arribada dels Borbons, Catalunya
comença a rebre la influència dels pintors estrangers i es revifa la producció
pictòrica, fins a la culminació del barroc i la seva fi, que podem datar amb la
creació de l’Escola de Llotja i la implantació definitiva de l’academicisme.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="color: #365f91; font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-themecolor: accent1; mso-themeshade: 191;">Pintura barroca
catalana<o:p></o:p></span></b></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">El context històric català, fa que artistes
nascuts dintre del seu territori, passessin a formar part d’altre nació a
partir del Tractat dels Pirineus, l’any 1659. Es el cas del perpinyanès Jacint
Rigau, que tot i néixer el mateix any del tractat ho va fer en territori
català, al menys durant uns mesos.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Rigau va començar la seva formació al taller
del seu pare, per desprès assistir als tallers de Charles Lebrun o Antoine
Ranc, per finalitzar la mateixa a l’Acadèmia Reial de Pintura i d’Escultura de
París. La seva dedicació al retrat li va atorgar fama a tota Europa, i va
arribar a ser el retratista oficial de Luis XIV. Era conegut com el “Van Dyck
francès” per la qualitat dels seus retrats. Entre ells destaca el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Retrat de Lluís XIV</i> realitzat l’any 1701
i avui exposat al Louvre.<o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiN6KVNBDrrXdf-sRfrBQ7Ywws74BbkI-j4FQ9y79xnvtNg6sUJBSG6o0yF3Iasun5CR2c6trh3gZUIMiGDrc3U6JszHqUlc_AVhUjT18jp2SqKssixqhv6Z074RBRuX-gC-R1Upkhm2vM/s1600/sopar.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="262" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiN6KVNBDrrXdf-sRfrBQ7Ywws74BbkI-j4FQ9y79xnvtNg6sUJBSG6o0yF3Iasun5CR2c6trh3gZUIMiGDrc3U6JszHqUlc_AVhUjT18jp2SqKssixqhv6Z074RBRuX-gC-R1Upkhm2vM/s320/sopar.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Un estil ben diferent és el d’Antoni
Viladomat, pintor nascut a Barcelona l’any 1678. Viladomat va treballar
principalment la temàtica religiosa amb un estil serè i emotiu que el va
convertir en el pintor preferit de l’església catalana. Seva és la sèrie sobre
la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Vida de sant Francesc</i> de l’antic
convent franciscà de Barcelona, avui en dipòsit al MNAC, o el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Viacrucis</i> de la capella dels Dolors de
Santa María de Mataró.</span><span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;"> <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">La seva obra es
troba arreu de Catalunya, i la seva influència és innegable sobre els seus
deixebles, entre els que es troben els germans Tramulles. La consideració vers
la seva obra que va demostrar l’Escola de Dibuix de Barcelona testimonia el
llegat del pintor barceloní, potser el més classicista del nostre país.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="color: #365f91; font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-themecolor: accent1; mso-themeshade: 191;">Escultura
barroca catalana</span></b><span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">L’escultura, en especial els retaules, va
esdevenir el nucli més original de la plàstica catalana. Va evolucionar des del
classicisme de principis del segle XVII d’Agustí Pujol fins l’academicisme del
segle XVIII de Lluís Bonifaç Massó. Les temàtiques abandonen el tradicional
caràcter narratiu per esdevenir autèntics monuments propulsors de les noves
sensibilitats espirituals, centrades en la devoció als sants i a la Verge.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Un dels representants més admirats de
l’escultura barroca catalana fou Pau Costa, artista vigatà. Seus son els
retaules de l’Assumpció i de Sant Antoni a Torelló, el de sant Benet de la
Catedral de Vic, el del Roser a Olot o el de l’Assumpció a la seu de Girona.
L’any 1706 la Comunitat de Preveres de Santa Maria d’Arenys de Mar, contractà
l’escultor per la realització del retaule major de l’Església Parroquial de
Santa Maria (imatge)</span><span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-language: ES; mso-no-proof: yes;">, començat el
segle anterior per Antoni-Joan Riera</span><span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-language: ES; mso-no-proof: yes;">.</span><span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"> L’escultor vigatà, desmuntà la part de retaule
construïda anteriorment i comença el disseny d’un conjunt monumental ple
d’ordre i harmonia, amb el segell personal de l’artista, com les columnes
pseudo-salomòniques o la magnífica profusió ornamental. L’any 1711 es va
encarregar el policromat i daurat d’aquest retaule al mestre barceloní Erasme
Vinyals, que juntament amb el seu fill Fèlix, finalitzà l’obra l’any següent.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiSo7k2tjFS99BUe1n4qz1n1rTUMk882iAZadO76KlxSebyItJypda6t33NEY4e5EeZQPOgOHAUAnm1-mhCrcV96Wm6BmbV1ghHSTnuuC02OLa2mchlClb1qyii5Vcu8suK08YWrEUIXw/s1600/retaule.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiSo7k2tjFS99BUe1n4qz1n1rTUMk882iAZadO76KlxSebyItJypda6t33NEY4e5EeZQPOgOHAUAnm1-mhCrcV96Wm6BmbV1ghHSTnuuC02OLa2mchlClb1qyii5Vcu8suK08YWrEUIXw/s320/retaule.jpg" width="250" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<br /></div>Tomás Baquedanohttp://www.blogger.com/profile/18315430381805165947noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-761640153125496929.post-42196253567472508882012-01-22T10:09:00.001+01:002012-01-22T10:09:10.390+01:00Escola Llevantina del Segle XVIII<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">A principis del segle XVIII, l’escultura
espanyola intenta mantenir els valors dels grans mestres del passat incorporant
els nous ideals borbònics. Aquesta fusió, promoguda des de l’eix Madrid-Toledo
irradia la resta de territoris de l’Estat amb major o menor fortuna. Al llevant
espanyol, amb l’afegit d’una forta recuperació econòmica, la influència de
diversos artistes estrangers va ser decisiva per la configuració d’una manera
de fer característica. L’estància de l’arquitecte alemany Conrad Rudolf a
València realitzant la façana de la Catedral va suposar un impuls definitiu cap
a postulats que anticipaven l’estil rococó que s’imposaria amb posterioritat.
En el relleu central de la façana va treballar Francisco Vergara, un dels
màxims exponents de l’Acadèmia de San Carlos de València, autor del San Bruno
de la capella de la Universitat o de la decoració de la façana del palau del
Marquès de Dos Aguas.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Però el focus més important del llevant
espanyol, ho trobem a Murcia, on destaca l’obra del francès Antonio Dupar i
l’aportació de l’italià Nicolás Salzillo, pare de la personalitat més destacada
de l’escola llevantina del segle XVIII, Francisco Salzillo, intèrpret popular
amb producció diversa, que va des de l’escultura als passos processionals
passant per la confecció de betlems i les seves figures, temàtica importada
d’Itàlia, en els que recrea una escultura realista i virtuosa (imatge). Quan
contava amb vint anys d’edat va morir el seu pare, i va dedicar els primers
anys de la seva carrera a concloure diverses obres que havien quedat a mitges,
com la Santa Inés de l’església de Santo Domingo.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">La seva obra és exclusivament religiosa, i va
des de la Virgen de las Angustias de l’any 1740, a les imatges de Santa Clara i
San Francsico de l’església del convent de les Caputxines de Murcia o el San
Jerónimo penitent de la Catedral. Els seus passos processionals més famosos els
va fer per la Confraria de Jesús Nazareno, i són la Oración en el Huerto, La Caída
o la Dolorosa.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwBcRieMLAILL8bJvHk1abVvgcL_kRV42pRsAmyLxYzWo3LMJbr3RNx6FeYnNAUxFkMAddWOHODDRMu58QPrkWmgiehG-lqlvYcxpCby7Aqd19G38tCye7WE4ScmtIMHvqplr6TB-FhTU/s1600/belen.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwBcRieMLAILL8bJvHk1abVvgcL_kRV42pRsAmyLxYzWo3LMJbr3RNx6FeYnNAUxFkMAddWOHODDRMu58QPrkWmgiehG-lqlvYcxpCby7Aqd19G38tCye7WE4ScmtIMHvqplr6TB-FhTU/s400/belen.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Però, sens dubte la seva obra més
representativa és el Belén que va realitzar per encàrrec de Jesualdo Riquelme</span><span style="color: #11296a; font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">. </span><span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Consta de 556 personatges, 372 animals i algunes
maquetes d’edificis, realitzats en fang, fusta, cartró i tèxtils, que inclouen
totes les escenes del naixement i la infància de Jesús, fins a la fugida a
Egipte.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>L’obra, originalment de
propietat privada, va ser adquirida per l’Estat l’any 1915. La totalitat de les
figures estan inspirades en personatges populars de la ciutat i els seus
voltants, i cadascú d’ells te un tret característic que el diferencia dels
demés, ja sigui en la indumentària o en la seva expressió. Hem de destacar un
clar anacronisme en els vestits de les figures, que es corresponen més als
aires del segle XVIII que no pas als que calia esperar en aquesta temàtica.<o:p></o:p></span></div>Tomás Baquedanohttp://www.blogger.com/profile/18315430381805165947noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-761640153125496929.post-10096558320022536812012-01-17T08:05:00.002+01:002012-01-17T08:05:43.472+01:00Escultors Espanyols: Alonso Cano<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="color: #365f91; font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-themecolor: accent1; mso-themeshade: 191;">Alonso Cano
(1601-1667)<o:p></o:p></span></b></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Alonso Cano fou pintor, escultor i
arquitecte. La seva versatilitat va fer que se l’anomenés el Miguel Angel
espanyol. Però a partir de l’any 1629, la seva activitat va ser fonamentalment
escultòrica, amb la que va aconseguir notable fama. La seva formació va
començar amb el seu pare Miguel Cano, acoblador i escultor, i va continuar al
taller de Francisco Pacheco. Possiblement també va ser deixeble de Montañés,
fet que no s’ha pogut confirmar. Va romandre a Sevilla fins l’any 1638, en que
fou cridat a la Cort i va perllongar la seva estància en ella fins que va ser
nomenat racioner de la Catedral de Granada l’any 1652, on ja va habitar fins a
la seva mort.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Les seves millors obres escultòriques les va
realitzar en aquests últims anys de la seva vida. En la seva producció busca
l’ideal de bellesa, rebutjant la minuciositat realista i preferint la aparença
arquetípica amb la que busca la perfecció. Cano anteposa la dolçor per sobre
del drama, o la delicadesa per damunt de la força, en contrast amb la seva vida
personal, molt turmentada: es va casar amb una adolescent que li donava mala
vida i va ser acusat del seu assassinat, però no es va poder demostrar.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">La plenitud de la seva obra es pot contemplar
en la petita imatge de la Inmaculada (imatge) realitzada l’any 1655 pel cor de
la Catedral</span><span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">: en ella ens mostra a la Verge com una nena, seguint la iconografia
andalusa, de gran dolçor, que reposa sobre un núvol d’àngels. El suau gir del
cap i la disposició de les mans trenquen l’habitual disseny simètric,
accentuant la seva exquisidesa. La túnica es recull sobre els peus, tret característic
de l’estil de Alonso. La imatge va tenir tant èxit que els responsables d la
Catedral van decidir traslladar-la a la sagristia, on és podria contemplar
millor, i en la seva ubicació original van col·locar la Verge de Betlem, també
obra d’Alonso Cano, en la que l’artista repetia un model pictòric ja treballat
amb anterioritat. En general, les obres escultòriques de l’artista es
caracteritzen per la seva reduïda mida i com a curiositat, cal dir que solia
deixar una de les espatlles al descobert, mentre l’altra quedava a sota la
túnica. En aquets anys va aconseguir la culminació del seu estil, que com hem
comentat fugia dels efectes realistes, per donar prioritat a la bellesa i a la
delicadesa formal.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUZLgJJ53s_YzK2i7_qPBRBSBdtETW78ZC8RAujpvt16ifYr1kaV5bZrT5G10BF5_tj9VTELNeSHjHUzlb8lnIOwcgo_vkEs2Wdt63HruUPRBYtCUQMdg5CW0Ur_fR2135WxrslRm7ATs/s1600/inm.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUZLgJJ53s_YzK2i7_qPBRBSBdtETW78ZC8RAujpvt16ifYr1kaV5bZrT5G10BF5_tj9VTELNeSHjHUzlb8lnIOwcgo_vkEs2Wdt63HruUPRBYtCUQMdg5CW0Ur_fR2135WxrslRm7ATs/s400/inm.jpg" width="150" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<br /></div>Tomás Baquedanohttp://www.blogger.com/profile/18315430381805165947noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-761640153125496929.post-73846342894381716322012-01-16T08:24:00.000+01:002012-01-16T08:24:01.553+01:00Escultors Espanyols: Juan Martínez Montañés<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="color: #365f91; font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-themecolor: accent1; mso-themeshade: 191;">Juan Martínez
Montañés (1568-1649)<o:p></o:p></span></b></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Escultor nascut a Alcalá la Real (Jaén), i
establert a Sevilla, la seva formació començà a Granada en el taller de Pablo
Rojas. L’any 1582 es trasllada definitivament a Sevilla, on l’any 1588 fou
examinat com a escultor, fet que el va permetre mantenir un taller i signar
contractes. La seva producció sol dividir-se en tres etapes, que van des dels
seus inicis a Sevilla, fins al període final, passant pels seus anys de
plenitud, i comprèn des dels retaules a les figures exemptes i els relleus.
Entre els retaules destaca el del monestir de San Isidoro del Campo, autèntica
joia de l’escultura espanyola, amb un doble ordre de columnes, i que consta
d’un banc, dos cossos i un àtic en el que trobem un relleu de l’Assumpció. En
la composició hi ha altres relleus al·lusius a la vida de Crist, el més
significatius dels quals són els de la Nativitat i la Epifania, i dues talles
magnífiques que es corresponen a San Jerónimo i San Isidoro.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">En la seva producció artística, ocupen un
lloc destacat una sèrie de talles concebudes be per els passos processionals o
be per el culte privat, que destaquen per el seu fort classicisme,
característic de Montañés. Entre elles trobem el San Cristóbal de la parròquia
del Salvador, en la que l’artista sembla haver pres com a model un gravat
d’Alberto Durero de l’any 1525. També hi ha representacions del sants
penitents, com la de San Jerónimo (imatge)</span><span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">, que ens mostra el domini anatòmic i la contenció
expressiva de l’artista, i en la que el pintor Francisco Pacheco va col·laborar
en la policromia. També va esculpir representacions de San Ignacio i San
Francisco Javier per a la orde dels jesuïtes, amb rostres que semblen retrats
amb una gran força expressiva concentrada en la mirada. En les seves versions
de Santa Ana, veiem la fidelitat a les noves corrents iconogràfiques
contrareformistes, que la mostren en el seu paper educador vers la seva filla.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjThQ3SjuWB9WzlsgTfkzXs9IgZ8cGt-PBKWo6iqPFKt5DGVADpVpOYf9Z6CSuW9cK8zZbJUImufflDTKG4X8tjEKW6GS8-xA2UiDt99Ak49S_iCR-Iw79vVOlkowaVkjb7z1HWmiTkhK0/s1600/san.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjThQ3SjuWB9WzlsgTfkzXs9IgZ8cGt-PBKWo6iqPFKt5DGVADpVpOYf9Z6CSuW9cK8zZbJUImufflDTKG4X8tjEKW6GS8-xA2UiDt99Ak49S_iCR-Iw79vVOlkowaVkjb7z1HWmiTkhK0/s400/san.jpg" width="262" /></a></div>
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">Però potser, el més
definitori de l’obra de Montañés, són les seves representacions de Crist i de
la Verge; per algun motiu era conegut entre els seus contemporanis com el “déu
de la fusta”. Una de les millors és la pertanyent al tema del Crucificat que va
realitzar per l’església de la Merced de Lima, avui a la Catedral de Sevilla
ubicada en la Sacristía de los Cálices. En el contracte de realització
s’especifica que la talla ha de respondre a un determinat missatge religiós,
fet per el que Crist es mostra viu amb el cap lleugerament inclinat, com
invitant al diàleg als seus fidels. Seguint les preceptives iconogràfiques
derivades de les revelacions místiques de Santa Brígida, es presenta subjectat
a la creu per quatre claus amb un dramatisme contingut i un perfecte equilibri
entre el naturalisme i la bellesa idealitzada característica de la seva obra.
Pot considerar-se aquesta talla com el precedent d’altres que l’artista va
elaborar amb posterioritat, com el famós Cristo de la Clemencia.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">De caire
processional és la seva talla del Nazareno de la Cofradía de la Pasión, de
l’església del Salvador de Sevilla, que segons ens diu Palomino, l’artista
seguia pels carrers durant el seu recorregut, admirat per el realisme
aconseguit amb ella. És tracta d’una talla de gran classicisme amb una intensa
força expressiva concentrada en el cap i les mans, abillada amb riques teles
que ens mostra a Crist inclinat pel pes de la creu i amb la cama esquerra avançada
i flexionada. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Georgia","serif"; mso-ansi-language: CA;">Tenim coneixement de
tres obres profanes realitzades per Montañés: les escultures del retaule major
de Santiponce que representen a Alonso Pérez de Guzmán i a la seva esposa i el
bust en fang del rei Felip IV que serviria de model a l’italià Pietro Tacca per
realitzar l’escultura eqüestre que avui podem contemplar al costat del Palau
Reial de Madrid. <o:p></o:p></span></div>Tomás Baquedanohttp://www.blogger.com/profile/18315430381805165947noreply@blogger.com0