dimarts, 6 de març de 2012

L'Etnografia


 Paul Bohannan defineix l’etnografia com el “estudio de un pueblo concreto y de su cultura” (Bohannan, 2010: 321). Podem complementar aquesta definició partint de l’etimologia de la paraula, provinent dels mots grecs: etnos: poble, raça, grafia: descriure. L’etnografia és la part descriptiva de l’etnologia, que se n’encarrega d’examinar i comparar els seus resultats amb l’objectiu de teoritzar i generalitzar. La seva posada en escena sol ser en forma de monogràfic sobre un grup social i les seves manifestacions, ja siguin tecnològiques, de parentiu, culturals o religioses.



Els orígens de l’etnografia cal buscar-los en les revistes científiques alemanyes de finals del segle XVIII, i sobretot, a partir de la publicació a França del Essai sur la philosophie des sciences, obra del físic Ampère. L’ús de la paraula s’estén a partir d’aquesta publicació entre els folkloristes francesos encapçalats per Paul Sébillot (fundador de la revista Revue des Traditions populaires), barrejant-la conceptualment amb l’etnologia, fins que a mitjans de segle XX Marcel Griaule en el seu Méthode de l’etnographie, la defineix com la disciplina que se n’ocupa “de las actividades materiales y espirituales de los pueblos mediante el estudio de la tecnología, las religiones, el derecho, las Instituciones políticas y económicas, las artes, las lenguas y las costumbres”. Altres autors com Claude Lévi-Strauss la consideren com la primera etapa de la recerca, la recollida de dades, que normalment incorpora una feina d’investigació sobre el terreny, el que s’anomena treball de camp, que es realitza per mitjà del desenvolupament de diferents tècniques:



·         Observació participant del comportament quotidià, tant individual com col·lectiu en situacions diverses, prenent part de la vida de la comunitat i mantenint una convivència continuada d’almenys un cicle anual.

·         Converses informals, entrevistes obertes i entrevistes semipautades: no només es tracta de parlar amb la gent, sinó de plantejar preguntes encertades que ens ajudin a entendre el perquè de les actuacions de la comunitat. Una eina important en aquest sentit, és l’entrevista semipautada, feta individualment amb un formulari de qüestions que ens donarà un cens i una visió global sobre la comunitat.

·         El mètode genealògic, que ens permet conèixer els principis de parentiu, filiació i matrimoni, sovint claus en la vida social.

·         Treball detallat amb informants privilegiats sobre aspectes determinats de la vida comunitària. En una societat no tothom ho sap tot, i hem de buscar els millors informadors per a cada qüestió.

·         Estudi de les creences i percepcions locals, que seran comparades amb les observacions i conclusions del mateix etnògraf. Per a fer-ho s’utilitzen dues perspectives: emic (enfocament local) i etic (enfocament del científic). La feina de l’etnògraf és eliminar la subjectivitat pròpia dels dos enfocaments per a descriure i interpretar correctament la cultura estudiada.

·         Investigació longitudinal, consistent en l’estudi a llarg termini d’una comunitat, que cada cop més, sol realitzar-se en equip.



La moderna etnografia neix del treball del polonès Bronislaw Malinowski, que va portar a terme la seva tasca professional a Anglaterra, i va dedicar-la a l’estudi dels trobriandesos, en la creença, com tots els seus col·legues de l’època, que la missió dels etnògrafs era l’estudi i documentació de la diversitat cultural amenaçada per l’occidentalització. Es tractava d’una etnografia realista, conseqüència de l’aventura que representava a principis del segle XX l’apropament a determinades cultures. La tendència actual gira cap a l’etnografia experimental, donant molta importància a la lluita contra els defectes del passat, com l’evident atemporalitat romàntica dels antics etnògrafs o la manca d’interrelacions entre les comunitats estudiades i la història o la política. Els analistes actuals de la writing culture, consideran que la etnografía debería restituir lo que es “dado” en la experiencia interactiva de campo […] más que las habituales memorias de investigación cuya plasmación depende de una concepción abstracta de la cultura.




Amb la irrupció de les noves tecnologies, està en alça una nova forma de fer etnografia: l’etnografia digital. Com podem aplicar aquestes tècniques al treball etnogràfic? Podem utilitzar la càmera de vídeo o fotogràfica, o els dispositius mòbils per a registrar dades i publicar-les a les xarxes socials o per mitjà de serveis de cloud-computing, o utilitzar la mateixa xarxa per aconseguir dades del nostre interès per mitjà de videoconferències, enquestes o estudis de comportament en xarxes socials, o, fins i tot, fer servir Internet com el medi d’acció del nostre treball de camp. Indubtablement, com en altres camps del coneixement, les noves tecnologies obren nous camins per explorar en el camp del treball etnogràfic, sempre en funció del nostre objectiu de recerca.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada