El Poder a l'Eneida de Virgili

Virgili és l’autor d’un dels poemes èpics principals de la literatura llatina, l’Eneida. Malauradament, les seves autèntiques dades biogràfiques són escasses, reduint-se a les extretes de les seves obres i a les dels seus coetanis. Tanmateix, al llarg dels segles s’ha anat construint una biografia de vegades basada en relats novel·lescos , començant per les Vitas de Suetoni o de Donat de l’època Flàvia. El que realment sabem és que Publius Vergilius Maro era mantuà, de la localitat d’Andes (avui Pietole) i va néixer un 15 d’0ctubre de l’any 70 a.n.e. sota el primer consolat de Crassus i de Pompeu. L‘origen del seu cognom Maro ens fa pensar en una ascendència etrusca pertanyent a una família acomodada, però la majoria dels biògrafs el situen en el si d’una més modesta amb el seu pare com a ajudant d’un magistrat i dos germans que no van arribar a l’adolescència. De salut precària, va estudiar primerament a Cremona per traslladar-se posteriorment a Milà i Roma. Gran observador i àvid de saviesa, va adquirir una gran cultura enciclopèdica (va estudiar lletres, història, filosofia, matemàtiques, física i medicina) que va aplicar als seus poemes. Va morir a la tornada d’un viatge a Grècia el 22 de setembre del 19 a.n.e. En el seu llit de mort va demanar la destrucció de la seva obra inacabada, l’Eneida. Per sort, els seus amics L. Vari i Ploci Tuca la van salvar i poc desprès de la mort del poeta, per encàrrec d’August, es va publicar sense cap retoc, respectant els versos incomplerts.

L’Eneida es divideix en dotze llibres o cants. Inspirada en la tradició homèrica, els sis primers tenen com a model l’Odissea, mentre que els altres sis narren la resolució dels conflictes entre el personatge protagonista, Eneas, i les restes del poble troià amb pobles indígenes italians, com els rútuls, contraris a l’establiment dels troians al Laci. L’heroi surt victoriós de tots els entrebancs amb els que es troba, gràcies a la seva tenacitat, esforç i determinació. És un heroi reflexiu i magnànim amb una gran veneració envers els avantpassats, que representa la imatge de la civilització romana i de les seves virtuts i realitzacions fruit de la voluntat immutable del destí, que assoleix amb August la seva màxima fita. El propi August havia fet florir el sentiment de romanitat, i el poble va trobar en l’Eneida el seu poema, que li parlava del seu origen troià convertint la pau i la irradiació universal de la seva civilització com la conclusió inevitable de la història.

Hem de tenir en compte que l’obra de Virgili va néixer d’un suggeriment del propi August, desitjós de crear una epopeia nacional que enardís la grandesa del poble romà i l’ascendència divina dels seus líders. La confecció de l’obra va ocupar els onze últims anys de la vida del poeta. El protagonista, Eneas, fill d’Anquises i la deessa Venus, es converteix en l’ascendent mític de la família Júlia a la que també pertany August, i és el pare d’Ascanio,  fundador d’Alba Longa, la futura Roma. En el llibre VI, Eneas baixa als inferns, on el seu pare Anquises ja li revela el destí reservat per a la seva descendència, que no és altre que construir l’imperi que dominarà el món.

L’obra ens parla d’un August fill d’un déu, encarregat de fer renéixer l’Edat d’Or al Laci i d’estendre el seu imperi, més enllà del que va fer l’espartà Alcides i amb més poder que el déu agrari Líber que menava el seu tir amb tigres. El poeta compara a August amb altres que manifesten més habilitat per les arts (escultors, oradors, dibuixants o astrònoms), però conclou que les arts d’August són les que manifesten el seu poder: el govern dels pobles, la imposició de lleis per la pau, el perdó per als vençuts i la victòria armada enfront dels superbiosos.

Altres poetes van dedicar part de la seva obra a lloar la figura d’August i les seves realitzacions. Horaci, introduït en la cort per Mecenas, conseller d’August i gran protector de les arts, va posar les seves dots poètiques al servei de l’ideal de regeneració cívica i moral impulsades per August. Properci exposa tot un seguit de temes patriòtics en la seva IV Elegia. Ovidi, curiosament desterrat per August, va escriure una sèrie de poemes lloant la seva figura i anomenant-lo déu. Titus Livi, gran historiador romà no va escatimar elogis cap a August en la seva gran obra Ab Urbe Condita, en la que narra la història de Roma des de la seva fundació fins a la mort de Drus Major l’any 9 de la nostra era.

En definitiva, l’Eneida es va convertir en l’obra que narrava la gran epopeia romana de la qual tots els romans es sentien orgullosos. Des del primer moment de la seva publicació era llegida a les escoles i comentada en els cercles artístics, glorificant la figura d’August i la seva ascendència divina. Tot i que va tenir alguns detractors (segurament guiats per l’enveja del seu triomf) com el mateix Ovidi, Higí o el mateix Sèneca que l’acusaven de plagiar Homer, Virgili va assolir l’estatus de gran poeta de l’èpica llatina que ha arribat fins als nostres dies.