diumenge, 19 de juny del 2011

Els temples egipcis

La civilització egípcia es desenvolupa entorn de la vall del Nil, situada en la cruïlla de quatre mons: L'Àfrica del Nil, el Sàhara, Orient Pròxim i el Mediterrani. El ritme de vida egipci, s'articula en funció de les crescudes i inundacions periòdiques del Nil, considerades com un regal dels déus pels habitants d'Egipte.

Els primers pobladors d'Egipte, van arribar fugint de la desertització del Sàhara, i es van estructurar en regions anomenades nomos, que finalment es van agrupar en dues unitats polítiques articulades: L'Alt Egipte, situat a la vall, i el Baix Egipte, en el delta del riu. De la unificació d'ambdues, al voltant de l'any 3200 a.c., va néixer un dels primers imperis que coneix la història.

La història de l'Antic Egipte es divideix en tres èpoques: l'Imperi Antic, caracteritzat per la florida de les arts i la construcció d'immenses piràmides, l'Imperi Mitjà, de gran esplendor en la seva economia, i l'Imperi Nou, on la monarquia egípcia va aconseguir la seva edat daurada expandint els seus dominis cap als pobles veïns.

El poble egipci s'identifica amb la reialesa. El seu règim teocràtic (govern exercit directament per Déu), prové de la certesa que solament un déu pot influir en la naturalesa perquè aquesta reparteixi els seus béns. El rei (faraó) és el regulador dels poders naturals, amb el que la comunitat viu tranquil·la, sense incerteses. Exerceix a més el paper de representant dels grans déus, o sigui, el de propietari directe, amo i senyor de tot Egipte.
Descarrega el fitxer complet: Els temples egipcis

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada