Llinatge

Brian Schwimmer defineix llinatge com “un grup de filiació unilineal, els membres del qual descendeixen d’un ancestre comú a través d’una seqüència reconeguda d’avantpassats coneguts vinculats”. En el llenguatge antropològic, filiació és la “regla que asigna la identidad social sobre la base de algun aspecto de la ascendència de una persona”. La pertinença al grup és reconeguda per filiació unilineal, és a dir, per consanguinitat, ja sigui per part de pare (patrilineal) o bé per part de mare (matrilineal), i on la importància recau en que no hi hagi interrupció en la filiació unilineal al llarg de generacions des d’un avantpassat comú i conegut. La validació dels vincles genealògics, es pot fer de diferents maneres, des de la transmissió de pares a fills dels noms de tots els avantpassats o utilitzant empreses especialitzades que se n’encarreguen de trobar i certificar les línies d’ascendència. El fet de la filiació demostrada, diferencia els llinatges dels clans, que tot i referir-se també a un avantpassat comú, no cerquen la línia que els porti cap aquest. Els llinatges són grups corporatius exogàmics, és a dir, busquen la incorporació de membres fora del grup, generalment mitjançant enllaços matrimonials, i comporta l’atribució d’un determinat estatus polític, econòmic, social, cultural, religiós i material (propietats) que es transmet intergeneracionalment formant una unitat que es consolida al llarg del temps.

Un concepte important en els grups de filiació unilineal, com els llinatges, són les regles de residència. Mantenint almenys una parella en el territori dels ancestres, s’assegura la perdurabilitat del llinatge i el seu accés al patrimoni territorial del mateix. Normalment, les parelles casades van a viure a la localitat de l’home (patrilocalitat), encara que en algunes societats s’exerceix el cas contrari, la matrilocalitat.

Els sistemes de llinatge són els principis de relació mitjançant els quals els diferents llinatges poden estar units entre ells formant sistemes, existint, principalment, dos: el principi d’oposició segmentària i el principi de successió en un càrrec. Segons Bohannan, el principi d’oposició segmentària es podria definir com un sistema “d’equilibri de poder” en el qual, els diferents membres d’un grup (amb igual importància en l’ordre jeràrquic) disputen per l’adquisició d’un càrrec de responsabilitat, i els mateixos llaços de parentiu que els uneixen també els allunyen en la disputa. Un exemple d’aquest sistema ho trobem als nuer  o als tallensi africans, o també a l’illa de Tikopía, un petit reducte polinesi a la Melanèsia, i seria la confrontació de dos germans per un estatus determinat fins a l’arribada d’un tercer en discòrdia que també volgués ocupar el mateix càrrec, moment en el qual els dos germans que disputaven s’unirien per fer front contra el tercer.

El principi de successió en un càrrec o “sistema de branques” té com a finalitat regular la importància i drets dels diferents llinatges vers l’adquisició d’un determinat estatus o càrrec, com pot ser el de rei (la corona), el cap d’una comunitat o una determinada propietat. Amb aquest sistema, s’anul·la la igualtat de llinatges formant-se diferents rangs d’importància segons els enllaços entre el llinatge més antic o que adquireix el càrrec o propietat, i els altres, els quals s’uneixen a la seva línia successòria.

Algunes cultures properes fan servir els llinatges patrilineals (els gitanos, tot i que ells els hi diuen races) o matrilineals. Unes poques reconeixen tots dos tipus i són conegudes com de doble descendència, com els yako de Nigèria oriental, on els llinatges patrilineals són reconeguts com unitats polítiques propietàries del territori i els matrilineals com unitats administradores dels béns mobles.

Els membres adscrits a un llinatge venen determinats per una senzilla regla: en el cas del patrilineal, la dona que contrau matrimoni pertany sempre al seu llinatge d’origen mentre que els seus fills pertanyeran al del seu marit. En canvi, en un llinatge matrilineal, els fills seran membres del seu propi llinatge i estaran sotmesos a l’autoritat d’un germà de la mare.

En general, el sistema de llinatges és propi de societats agrícoles o ramaderes, mentre que a les societats industrialitzades no és tan corrent la utilització de grups de filiació i en canvi, són més habituals les famílies, que els anglosaxons anomenen llinatges nuclears. En els sistemes que reconeixen els llinatges, solen haver-hi diversos grups de filiació que poden establir aliances entre ells per mitjà d’intercanvis matrimonials freqüents, i, per regla general, es dóna una gran solidaritat entre els seus membres.