Anàlisi Lexicometria

Quan llegeixes un blog (o un diari, un llibre, un fullet publicitari...) les paraules marquen el sentit del missatge que la publicació vol transmetre. El missatge ho interioritzem de manera automàtica, descodificant el que ha estat codificat per l’emissor. Tanmateix, existeixen eines que ens ajuden (en aquest cas amb les publicacions digitals) a fer una anàlisi exhaustiva del lèxic emprat en la confecció d’aquests missatges.

En el meu cas, he fet servir l’aplicació Concordance, que proporciona llistes amb la freqüència d’aparició de paraules específiques, i ens mostra el context en el que estan situades aquestes paraules.

 

El blog que he analitzat és el pertanyent al partit polític Pirates de Catalunya, que es va presentar per primer cop a unes eleccions l’any 2010. El seu ideari passa per assolir una democràcia directa, una transparència total i un accés universal al coneixement. Per a fer l’anàlisi, he entrat al seu blog i he escollit aquests 7 post de la categoria “Democràcia directa”:

 

 

http://pirata.cat/bloc/?p=3714

http://pirata.cat/bloc/?p=3591

http://pirata.cat/bloc/?p=3611

http://pirata.cat/bloc/?p=3009

http://pirata.cat/bloc/?p=2392

http://pirata.cat/bloc/?p=2359

http://pirata.cat/bloc/?p=2057

 

Un cop analitzats amb el Concordance, aquesta és la llista de paraules més significatives:

 

 

 

La llista és el resultat d’analitzar un text amb un total de 3.720 paraules. La primera columna es correspon amb el mot analitzat, la segona amb el número de repeticions, i la tercera amb el percentatge que representa en relació al total de paraules del text. Podem veure que el mot que més apareix és el de “democracia”, mentre que el mot “directa” ho fa en sisè lloc. Tanmateix, si ens fixem en l’anàlisi del context, observem que en la majoria d’ocasions en que apareix aquesta última, ambdues paraules són correlatives, com expressa la categoria en la que estan emmarcats aquests 7 post. Veiem també, que tot i pertànyer a altra categoria dins del blog, la paraula “transparencia” ocupa el divuitè lloc entre els mots significatius, remetent-nos a l’ideari del partit. Com no podia ser d’una altra manera, el mot “partido/s” totalitza entre les dues accepcions 32 aparicions, que el situarien en segon lloc de la llista. Altres paraules com “información”, “educación” o “conocimiento”, també ocupen un lloc destacat.

 

 

Finalment, assenyalar que per confeccionar la llista definitiva de paraules significatives, he fet servir una stoplist que discrimina automàticament articles, pronoms, adverbis... i posteriorment he eliminat manualment altres mots sense rellevància per a l’anàlisi.

 

 

Què és un blog?

No hi ha dubte que els blogs s’han convertit en un curt espai de temps en un gran moviment tecnològic i comunicatiu, nascut des de i per a la xarxa. El fet diferenciador, estreba en la simplicitat de la seva implementació, que permet que usuaris sense cap noció tècnica en el món de la informàtica, siguin capaços de crear i mantenir sense gaire esforç les seves pàgines personals sense intermediaris que controlin els seus continguts. Aquest és un element clau, que ha donat un tomb a l’escenari convencional de la comunicació global, en mans fins ara de potents mitjans de comunicació de masses que exercien com a emissors de la informació de manera unidireccional sobre audiències amb escasses opcions de resposta i opinions pròpies.

Definir el que és un blog pot semblar fàcil, però el cas és que no hi ha acord sobre una definició tancada i definitiva. Simplificant podem dir que es tracta d’un espai global d’autoedició i publicació immediata per part del seu autor. Les característiques principals que defineixen els blogs són aquestes:

·      Simplicitat. No són necessaris coneixements informàtics per a publicar i gestionar un blog.

·       Absència d’intermediaris entre l’autor i el receptor.

·       Hipermèdia. Poden contenir textos, imatges, vídeos, àudios, enllaços...

·       Eines de cerca, internes o externes.

·     Interactivitat. Els lectors poden enviar els seus comentaris de manera visible per a tercers, possibilitant diàlegs i debats.

·    Subscripció. Permeten subscriure’s per mitjà de RSS (Really Simple Syndication) i disposar en un únic punt (navegador web o lector de notícies) de les últimes novetats publicades a diferents blogs sense necessitat d’accedir a aquests en busca de nous posts.

·      Etiquetes. Paraules clau que s’assignen als articles i que permeten la seva indexació, facilitant la posterior cerca.

·      Organització cronològica. Els articles s’ordenen de manera cronològica, mostrant en primer lloc els més recents.

·  Gratuïtat. Existeixen diverses opcions que permeten la creació, publicació i allotjament d’un blog de manera totalment gratuïta.

Bibliografia

·         Bruguera, Enric.  (2007). Los Blogs. Barcelona, Editorial UOC.

Com a aperitiu, un hipertext...

Afternoon, a story de Michael Joyce

Considerada com la primera obra de ficció hipertextual escrita amb Storyspace, no pot dir-se que tingui ni un inici ni un final. El més semblant a un argument és que un home presencia un accident d’un cotxe semblant al de la seva ex-dona, i en conseqüència pensa que els cossos ferits o morts que veu poden ser el d’aquesta i el del seu fill. Al llarg del relat apareix la frase “Vull dir que potser hagi vist al meu fill morí aquest matí”, en veu de diversos narradors, en contextos temporals i físics diferents... Els temes van des del matrimoni al treball, el sexe, la cultura, amb diferents modalitats narratives, com monòlegs, diàlegs, cites d’autors com Cortázar, Huizinga, Homer...

La primera pantalla planteja una pregunta: “Vols sentir més sobre això?”. El lector pot prémer “sí”, “no” o “retorn”, que el portaran a pantalles diferents que el guiaran per camins diversos. Moltes paraules poden ser clicades (paraules que cedeixen, segons la terminologia de Joyce), portant cap a camins desconeguts. Segons confessa l’autor en les instruccions de lectura, “no he indicado qué palabras ceden, pero suelen ser las que tienen textura, igual que los nombres de personajes y los pronombres. [...] La falta de indicaciones claras no es un intento de fastidiarte sino una invitación a leer investigando o jugando y también en profundidad. Pulsa las palabras que te interesen o te inviten” (Hipertulia).

El text es compon de 539 pantalles (nodes) relacionades per 950 enllaços. Compta amb funcionalitats com la possibilitat de desar o refer un recorregut, la introducció de notes o un accés a l’històric dels nodes visitats. Els enllaços poden ser activats clicant en respostes tipus sí/no o bé sobre qualsevol àrea de la pantalla amb la particularitat de que els ancoratges estan ocults.

Els camins de l’hipertext son infinits i es construeixen en funció de la “voluntat” del lector: cliques la paraula “platja” i arribes a un node titulat “fent coses junts” on es parla de fotografies comuns amb el mar de fons; des d’aquest node cliques en “fotografies” i arribes al “món de les arts” on el narrador afirma creure que la lectura i les petites orquestres de cambra poden substituir la conversa. En definitiva, un munt de possibles itineraris que converteixen al lector en autor, protagonista absolut de la seva construcció literària.

Bibliografia

Campàs, Joan. Escriptures hipertextuals. Aprendre a llegir i escriure a la Galàxia Internet.

Hipertulia. Susana Pajares. Crítica: Cuatro hipertextos de Eastgate. [Consulta 28/4/2013]. http://pendientedemigracion.ucm.es/info/especulo/hipertul/eastgate.html

Llibres analògics o digitals? Per què no tots dos!!!

Umberto Eco te seriosos dubtes de que en un futur el llibre digital comporti la desaparició del analògic. Gil i Rodríguez afirmen que no ens hem de plantejar aquesta qüestió, sinó altres com quin tipus de continguts són més susceptibles de ser substituïts, o perquè no s’ha produït ja aquesta substitució quan ja fa més d’una dècada que hi comptem amb la tecnologia adient. Es tracta només de la resistència de les empreses editorials o de quelcom més que es troba en la nostra manera de veure el món i que posa fre a la tan anunciada revolució digital... que, d’altra banda, avança inexorable a diferents velocitats.

Sembla que tots tenim clar que és un llibre. Si parlem del llibre clàssic (analògic), sabem que és un objecte format per fulls de paper que conté informació escrita, amb cobertes, mitjà de transmissió cultural per excel·lència, i que posseeix un impacte visual directe, és a dir, no necessita d’aparells addicionals per a la seva lectura. Si ho fem del llibre “modern” (digital), podem dir que es tracta d’una publicació que pot contenir qualsevol morfologia de informació i que ha de ser llegida a través d’un monitor d’ordinador o d’altres aparells digitals amb un programari específic.

L’ hipertext és una de les característiques utilitzades en l’edició digital actual. Segons la definició de Marchionini, “un hipertext és un document electrònic que aprofita els avantatges d’accés aleatori dels ordinadors per superar l’estricta linealitat de lectura que imposen els documents impresos en paper” (Campàs, 20). Aplicat als llibres digitals, l’hipertext sembla el millor camí per la creació, lectura i manipulació del seu contingut. Ha de tenir una estructura bàsica que permeti la impressió en un monitor i la reproducció en perifèrics adequats dels continguts multimèdia, faciliti la lectura seqüencial o la navegació aleatòria sense perdre de vista l’estructura de les parts o seccions del llibre i que disposi d’alguna classe de mapes de contingut o d’índexs que permetin a l’usuari conèixer el contingut semàntic del document i realitzar una lectura no seqüencial dels mateix.

Mentre que el llibre analògic s’organitza en pàgines, capítols o seccions col·locats d’acord amb l’ordre previst de lectura, el llibre digital creat com a hipertext es presenta com un “grup d’elements informatius, no necessàriament homogenis, organitzat en forma de xarxa. Per tant, els hiperdocuments són documents digitals complexos, amb una composició interna, que estan organitzats en forma de xarxa i que es poden llegir, indistintament, d’una manera seqüencial o navegacional” (Campàs, 20).

Amb aquest concepte de la navegació hipertextual, arribem al mite del sistema universal d’informació que proporcioni accés a tot el coneixement generat per l’ésser humà al llarg de la seva història. L’hipertext permet navegar a través de diversos documents, passant d’un a l’altre mitjançant Internet i creant d’aquesta manera, una xarxa d’abast mundial que contingui tot aquest coneixement.

Umberto Eco afirma estar segur de que les noves tecnologies tornaran obsoletes les guies telefòniques, les enciclopèdies i els manuals. Com Umberto Eco, somio amb una generació acostumada a llegir en una pantalla, navegant pel ciberespai, però que en un moment donat, busca una forma de lectura diferent, més relaxada, més bohèmia si volem, però, sens dubte amb un encant especial.

Bibliografia

Campàs, Joan. La informació digital – Apunts per a una iniciació a l’alfabetització digital.

Eco, Umberto (1998). Fragmento del epilogo para la compilación de Geoffrey Numberg titulada El futuro del libro: ¿Esto matará eso? Paidós.

Societat de la Informació

La Societat de la Informació s’ha instal·lat en les nostres vides. Tot i no ser una idea nova, en l’actualitat vivim envoltats d’informació que pretén crear coneixement. Això és el que ens prometen els utopistes que parlen d’una societat millor (d’igual manera que ha passat al llarg de la història) gràcies a aquest flux informatiu. L’error dels utopistes és fer les seves afirmacions sense tenir en compte el procés d’apropiació social de les tecnologies, que fa que aquestes acabin desenvolupant usos pels quals no havien estat dissenyades. Tanmateix, la quantitat ingent d’informació cognitiva que genera la humanitat és més gran de la que qualsevol ésser humà pot assimilar en tota la seva existència. Això si ens referim a la població mundial que te accés a aquesta informació. La fractura digital fa que no es pugui qualificar a aquest nou paradigma social amb l’adjectiu global, com de vegades se’ns presenta.

La importància que es dona avui dia al concepte de Societat de la Informació, queda reflectit en els diversos màsters que ofereixen prestigioses universitats arreu de l’estat. Aquí en teniu uns quants:

Societat de la informació i el coneixement (Universitat Oberta de Catalunya)

Comunicación y Educación en la red: De Sociedad Información a Sociedad Conocimiento (Universidad Nacional de Educación a Distancia)

Especialización en Propiedad Intelectual y Sociedad de la Información (ESADE)

Derecho Digital y Sociedad de la Información (Universitat de Barcelona)