Noms dels Carrers de Barcelona (Sants)

Continuem amb la sèrie dedicada a l’historia dels noms del carrers de Barcelona. En aquesta ocasió parlarem del barri de Sants, municipi autònom annexionat a Barcelona l’any 1897, rural en els seus orígens, però que a mitjans del XIX va protagonitzar una gran transformació amb la instal·lació dels grans vapors (el “Nou” i el “Vell”), la construcció de la línia ferroviària i l’obertura de la carretera de Sants. Veiem alguns exemples.

·         Alcolea. En record a la batalla del mateix nom que va ser determinant per al triomf de la Revolució de 1868 i la caiguda d’Isabel II. El nom li fou posat en aquesta mateixa data.

·         Autonomia. El nom commemora l’autonomia concedida a Cuba pel general Blanco l’any 1906, que suposà el cessament del bany de sang de la guerra. Anteriorment anomenada Unidad o Libertad.

·         Buenaventura Durruti. Plaça dedicada al gran dirigent anarquista mort al capdavant de la seva columna a les portes de Madrid durant la Guerra Civil. Amb només 16 anys inicià la seva activitat sindical a la Unión de Metalúrgicos, per desprès convertir-se en un dels noms capdavanters de la CNT-FAI.

·         Carreras i Candi. En honor a Francesc Carreras i Candi (1862-1937), propietari dels terrenys. Fou un prolífic escriptor, geògraf, historiador i polític. Anteriorment anomenada San Berenguer.

·         Centre. Indret que marcava els límits fronterers entre els municipis de Sants i Les Corts, on es va obrir aquesta plaça com a element central del projecte d’urbanització dels terrenys propietat del comte de Bell-lloc aprovat per l’Ajuntament de Sants l’any 1873. Durant el període republicà, s’anomenà Ernesto Ventós.

·         Creu Coberta. Es tracta d’una creu de terme esmentada ja en el segle XIV. Durant els segles XV i XVI s’utilitzava per penjar als condemnats. L’any 1573, Pere Farré va fer una de nova que fou enderrocada al 1823 i substituïda per una procedent del cementiri de Santa María del Pi. Al llarg de la història ha tingut diferents noms, com Camí de Madrid, Camí Real o Camí del Portal de Sant Antoni.

·         Eusebi Planas. En honor a Eusebi Planas i Franquesa (1833-1897), dibuixant, aquarel·lista i litògraf. El nom data de 1907, i abans s’anomenava carrer de León.

·         Gimbernat. Dedicada al cirurgià Antoni de Gimbernat i Arboç (1734-1816), i al seu fill Carles Gimbernat (1765-1834), metge i geòleg, responsable del primer mapa geològic de Suissa.

·         Guitard. Geribert Guitard fou un noble cavaller del segle XII, de la nissaga dels vescomtes de Barcelona, que restaurà el monestir de Sant Pau del Camp l’any 1117. Ell i la seva muller Rotladis tenen el seu sepulcre al monestir, amb l’epitafi “hic jacent monasterii fundatores”.

·         Joanot Martorell. En honor al cavaller i escriptor nascut a Gandia l’any 1413, autor de la novel·la da cavalleries més important en llengua catalana, el Tirant lo Blanc. Carrer abans anomenat de Magoria.

·         Jocs Florals. En homenatge als certàmens poètics instituïts a Barcelona pel rei Joan I l’any 1393, amb supressions circumstancials al llarg del segles i reinstaurats el 1859. Abans anomenat San José.

·         Olzinelles. Dedicat a Ramon d’Olzinelles i de Romero, propietari dels terrenys anomenats “camp de Cal Tet”, que posteriorment va heretar el seu fill Hermenegil d’Olzinelles Fos i Ravella, comte d’Olzinelles. Abans anomenat Canónigo Pibernat o Iglesia.

·         Panissars. Fa referència a la batalla del coll de Panissars (1285), relatada a les Cròniques de Ramon Muntaner. El coll separa el Vallespir de l’Alt Empordà. En el segle XIX s’anomenava carrer del Carme.

·         Rei Martí. En honor a Martí I l’Humà, rei de Catalunya i Aragó (1356-1410), darrer rei de la dinastia catalana. Ha tingut diversos noms, com Santa Ana, Francesc Batiste o Gedró.

·         Riego. Rafael del Riego y Tuñas, fou un militar liberal que lluità contra Napoleó i que va protagonitzar l’inici de la insurrecció que l’any 1820 aconseguí el restabliment de la Constitució de 1812. Abans conegut com Zumalacárregui.

·         Sants. Carrer i plaça que donen nom al barri, antic municipi, i que té el seu origen en l’església de Santa Maria de Sants del segle VIII. El carrer abans era anomenat carretera de Madrid o Real, i la plaça, Salvador Anglada.

·         Violant d’Hongria. Andreua Arpád de Courtenay (1216-1251). Reina de Catalunya i Aragó, senyora de Montpeller, baronessa d'Omeladès i vescomtessa de Millau. Segona muller de Jaume I. El nom fou donat al carrer (1943) en substitució del de Yolanda, a sol·licitud de l'hispanòfil hongarès Oliver Brachfeld, amb motiu d'haver publicat una biografia de la reina i "com a homenatge a Hongria". Anteriorment era conegut com Rolanda o Sadurní.

Estació de ferrocarril de Sants a l'últim terç del segle XIX

Terrasses de Barcelona

Com cada estiu amb l’arribada de la calor, les terrasses urbanes es multipliquen i ens ofereixen espais diferents on gaudir de l’aire lliure acompanyats d’un bon àpat, unes copes, unes tapes i els nostres amics. Us oferim una petita selecció de cinc terrasses que podem trobar en aquests dies.

	Biergarten – Hotel Princesa Sofía Literalment “Jardí de la Cervesa”, els Biergarten son espais típics alemanys on es serveixen cerveses i salsitxes. L’hotel Princesa Sofía obre el seu jardí fins el mes d’octubre de 13 a 24 hores ininterrompudament. Atenció a partir del 22 de setembre amb la celebració de la Oktoberfest.
	Sopars amb estrelles – Observatori Fabra Es tracta d’una activitat que barreja ciència i oci. Després d’un imaginatiu sopar s’ofereix una conferència sobre astronomia i una visita a l’observatori que inclou una vista del cel a través d’un dels telescopis més antics d’Europa (1903). Fins a mitjans de setembre. Cal reservar.
	Jardí Mimosa – Hotel Mandarín Oriental En ple Eixample ens trobem un espai farcit de vegetació oriental que ofereix tot el que poden desitjar: esmorzars, dinars, sopars, tapes, copes, còctels... sense oblidar els sucs naturals. Recomanables les seves tapes orientals i mediterrànies.
	La Caseta del Migdia – Mirador del Migdia Oberta de dimecres a diumenge, des del seu enclavament privilegiat poden gaudir d’unes magnífiques vistes i d’un sopar senzill però agradable. Disposa d’hamaques sota els pins per relaxar-te contemplant la posta de sol, mentre escoltes música. Recomanable la seva programació pels dimecres, “Sardines&Rumba”.
	La Isabela- Hotel 1898 Oberta fins l’octubre ens ofereix magnifiques vistes de la ciutat de Barcelona i una oferta gastronòmica basada en tapes elaborades amb producte fresc del veí Mercat de la Boqueria. Per la nit podem fer un bany a la seva piscina mentre degustem un dels seus còctels.

El Pi de la Travessera de Les Corts

Un dels signes d’identitat del barri de Les Corts, és el seu Pi centenari situat a la Travessera, entre Vallespir i Numància. Des de fa aproximadament 120 anys ha estat testimoni dels canvis i transformacions en la fesomia del barri. Al seu voltant ha vist néixer l’antic camp de joc del F.C. Barcelona l’any 1922, escenari de grans victòries de l’equip blaugrana especialment en la dècada dels cinquanta, i la seva demolició. D’aquests temps gloriosos ens podrien parlar la Josefina Campoy i en Francisco Dô, tiets meus i propietaris d'una tintoreria que estava situada tot just al davant de l’entrada del camp i del Pi centenari, on anaven tots els mítics jugadors i els hi confiaven els seus millors vestits. Per la tintoreria van passar els cinc magnífics immortalitzats per Joan Manuel Serrat, Basora, César, Kubala, Moreno i Manchón. Diu la meva tieta que en Kubala era el més senzill de tots i el que ella s’estimava més.

El reordenament urbanístic de la Travessera de Les Corts va posar en perill l’existència del Pi. Per sort, es va imposar la cordura i es va respectar la seva ubicació. En l’actualitat es troba situat entre el lateral i la calçada central de la Travessera, protegit dels vehicles per unes barres de ferro, i l’any 1993 va ser catalogat i declarat d’interès local. La seva personalitat va cridar l’atenció de l’artista figuratiu olotí Jordi Curós. El pintor gironí, amb taller a la Gran Via de Barcelona des de fa molts anys, és un dels màxims representants actuals del plen air, tan utilitzat pels paisatgistes del segle XIX, i a aquesta tècnica es deu l’obra El Pi de la Travessera de Les Corts, oli sobre tela exposat a l’hotel Estela Barcelona de Sitges, com a part de l’exposició d’Artistes de Mèrit del Reial Cercle Artístic de Barcelona.

L’hotel Estela Barcelona pertany a la xarxa Hoteles del Arte, creada amb el propòsit de difondre d’una manera diferent les obres escultòriques o pictòriques dels artistes de l’entorn. Així, a banda de les exposicions que es donen cita als seus salons, poden trobar habitacions decorades per artistes de la talla de Xaus, Subirachs o Grau Garriga, que les han utilitzat com a teles gegantines on plasmar les seves creacions. El precursor d’aquesta idea va ser precisament en Xaus, que l’any 1993 es va tancar a una de les habitacions i va pintar les parets, el sostre i fins i tot els llençols com a mesura de protesta per l’actitud conformista i poc transgressora de l’art del moment. Altres artistes amb representació a l’hotel són Lorenzo Quinn, Ricard Figueres, Quim Hereu o Josep Puigmartí.

Noms dels Carrers de Barcelona (Les Corts)

Sabeu d’on provenen els noms dels carrers de Barcelona? Aquí en teniu una petita mostra d’alguns carrers de Les Corts...

·         Anglesola. Dedicat a un antic llinatge català, del que destaca Ramon d’Anglesola, baró de Bellpuig i vescomte de Vilamur. Antigament, rebia el nom de carrer Mayor, i amb motiu de l’obertura l’any 1856 d’un camí que comunicava les viles de Les Corts i de Sarrià, es va anomenar Carretera Nueva. L’actual nom data de 1907.

·         Caballero. En honor a Dolors Caballero i Rasco (1844-1886), esposa de Joaquim de Mercader i de Belloch, comte de Bell-lloc, propietari dels terrenys. Nom aprovat l’any 1873.

·         Can Bruixa. Amb aquest nom era conegut el mas del segle XVIII, edificat per Guerau Piera i Agnès Llopart. Un dels seus descendents, Josep Piera i Estruch, va donà les terres per a l’obertura del carrer a condició que dugués aquest nom.

·         Plaça Comas. Josep Comas i Masferrer (1842-1908), polític liberal regidor de Barcelona, president de la Diputació i senador vitalici. Era el propietari dels terrenys.

·         Plaça de la Concòrdia. Fa referència als pactes establerts entre tres terratinents de Les Corts (Closas, Gelabert i Cuyàs), que facilitaren la construcció del temple parroquial de Nostra Senyora del Remei, l’any 1846. Abans coneguda popularment com a plaza de la Iglesia.

·         Deu i Mata. Dedicada a Josep Deu i Mata (1846-1916), industrial i filantrop propietari dels terrenys. Originalment anomenada San Francisco, a partir de principis del segle XX, va tenir diverses denominacions: Castellbó, Saldoni, Gelabert del Coscoll o Aguiluchos. L’actual nom data de 1942.

·         Evarist Arnús. Evarist Arnús i de Ferrer (1820-1890) fou un important financer, president de la Casa de Caritat i un dels promotors de l’Exposició Universal de 1888. Va ser el fundador del Teatre Líric de Barcelona. El nom del carrer data de 1907. Anteriorment s’anomenava Mercaders.

·         Joan Güell. Dedicada a Joan Güell i Ferrer (1800-1872), empresari i economista fundador de la fàbrica de filats El Vapor Vell de Sants. Fou regidor de Barcelona, diputat a Corts i senador. Anteriorment el carrer era anomenat amb la lletra M al plànol de Les Corts.

·         Taquígraf Garriga. En honor a Pere Garriga i Marill (1842-1890), eclesiàstic, taquígraf i doctor en Dret i Filosofia i Lletres. L’actual nom data de 1929. Anteriorment havia estat anomenada San Carlos, Carmen, Castellbisbal, Noya, Gelabert de Coscoll o Carmelo.

·         Vallespir. Fa referència a la comarca de la Catalunya nord i al vescomtat de Vallespir, del que fou representant Guillem I, vescomte de Vallespir i de Castellnou, pels voltants de l’any 1025. L’actual nom data de 1907. Anteriorment era coneguda com la Carretera de les Corts, i abans de 1877 com el carrer de Colón.

·         Vilamur. Antic llinatge català provinent del Pallars, en el que destaca Ramon d’Anglesola, citat abans en el carrer d’Anglesola, conegut com Ramon II de Vilamur. El nom anterior del carrer, a mitjans del segle XIX era de San Joaquín.

Carrer d'Anglesola, a principis del segle XX