El Pi de la Travessera de Les Corts

Un dels signes d’identitat del barri de Les Corts, és el seu Pi centenari situat a la Travessera, entre Vallespir i Numància. Des de fa aproximadament 120 anys ha estat testimoni dels canvis i transformacions en la fesomia del barri. Al seu voltant ha vist néixer l’antic camp de joc del F.C. Barcelona l’any 1922, escenari de grans victòries de l’equip blaugrana especialment en la dècada dels cinquanta, i la seva demolició. D’aquests temps gloriosos ens podrien parlar la Josefina Campoy i en Francisco Dô, tiets meus i propietaris d'una tintoreria que estava situada tot just al davant de l’entrada del camp i del Pi centenari, on anaven tots els mítics jugadors i els hi confiaven els seus millors vestits. Per la tintoreria van passar els cinc magnífics immortalitzats per Joan Manuel Serrat, Basora, César, Kubala, Moreno i Manchón. Diu la meva tieta que en Kubala era el més senzill de tots i el que ella s’estimava més.

El reordenament urbanístic de la Travessera de Les Corts va posar en perill l’existència del Pi. Per sort, es va imposar la cordura i es va respectar la seva ubicació. En l’actualitat es troba situat entre el lateral i la calçada central de la Travessera, protegit dels vehicles per unes barres de ferro, i l’any 1993 va ser catalogat i declarat d’interès local. La seva personalitat va cridar l’atenció de l’artista figuratiu olotí Jordi Curós. El pintor gironí, amb taller a la Gran Via de Barcelona des de fa molts anys, és un dels màxims representants actuals del plen air, tan utilitzat pels paisatgistes del segle XIX, i a aquesta tècnica es deu l’obra El Pi de la Travessera de Les Corts, oli sobre tela exposat a l’hotel Estela Barcelona de Sitges, com a part de l’exposició d’Artistes de Mèrit del Reial Cercle Artístic de Barcelona.

L’hotel Estela Barcelona pertany a la xarxa Hoteles del Arte, creada amb el propòsit de difondre d’una manera diferent les obres escultòriques o pictòriques dels artistes de l’entorn. Així, a banda de les exposicions que es donen cita als seus salons, poden trobar habitacions decorades per artistes de la talla de Xaus, Subirachs o Grau Garriga, que les han utilitzat com a teles gegantines on plasmar les seves creacions. El precursor d’aquesta idea va ser precisament en Xaus, que l’any 1993 es va tancar a una de les habitacions i va pintar les parets, el sostre i fins i tot els llençols com a mesura de protesta per l’actitud conformista i poc transgressora de l’art del moment. Altres artistes amb representació a l’hotel són Lorenzo Quinn, Ricard Figueres, Quim Hereu o Josep Puigmartí.