Noms dels Carrers de Barcelona (Sants)

Continuem amb la sèrie dedicada a l’historia dels noms del carrers de Barcelona. En aquesta ocasió parlarem del barri de Sants, municipi autònom annexionat a Barcelona l’any 1897, rural en els seus orígens, però que a mitjans del XIX va protagonitzar una gran transformació amb la instal·lació dels grans vapors (el “Nou” i el “Vell”), la construcció de la línia ferroviària i l’obertura de la carretera de Sants. Veiem alguns exemples.

·         Alcolea. En record a la batalla del mateix nom que va ser determinant per al triomf de la Revolució de 1868 i la caiguda d’Isabel II. El nom li fou posat en aquesta mateixa data.

·         Autonomia. El nom commemora l’autonomia concedida a Cuba pel general Blanco l’any 1906, que suposà el cessament del bany de sang de la guerra. Anteriorment anomenada Unidad o Libertad.

·         Buenaventura Durruti. Plaça dedicada al gran dirigent anarquista mort al capdavant de la seva columna a les portes de Madrid durant la Guerra Civil. Amb només 16 anys inicià la seva activitat sindical a la Unión de Metalúrgicos, per desprès convertir-se en un dels noms capdavanters de la CNT-FAI.

·         Carreras i Candi. En honor a Francesc Carreras i Candi (1862-1937), propietari dels terrenys. Fou un prolífic escriptor, geògraf, historiador i polític. Anteriorment anomenada San Berenguer.

·         Centre. Indret que marcava els límits fronterers entre els municipis de Sants i Les Corts, on es va obrir aquesta plaça com a element central del projecte d’urbanització dels terrenys propietat del comte de Bell-lloc aprovat per l’Ajuntament de Sants l’any 1873. Durant el període republicà, s’anomenà Ernesto Ventós.

·         Creu Coberta. Es tracta d’una creu de terme esmentada ja en el segle XIV. Durant els segles XV i XVI s’utilitzava per penjar als condemnats. L’any 1573, Pere Farré va fer una de nova que fou enderrocada al 1823 i substituïda per una procedent del cementiri de Santa María del Pi. Al llarg de la història ha tingut diferents noms, com Camí de Madrid, Camí Real o Camí del Portal de Sant Antoni.

·         Eusebi Planas. En honor a Eusebi Planas i Franquesa (1833-1897), dibuixant, aquarel·lista i litògraf. El nom data de 1907, i abans s’anomenava carrer de León.

·         Gimbernat. Dedicada al cirurgià Antoni de Gimbernat i Arboç (1734-1816), i al seu fill Carles Gimbernat (1765-1834), metge i geòleg, responsable del primer mapa geològic de Suissa.

·         Guitard. Geribert Guitard fou un noble cavaller del segle XII, de la nissaga dels vescomtes de Barcelona, que restaurà el monestir de Sant Pau del Camp l’any 1117. Ell i la seva muller Rotladis tenen el seu sepulcre al monestir, amb l’epitafi “hic jacent monasterii fundatores”.

·         Joanot Martorell. En honor al cavaller i escriptor nascut a Gandia l’any 1413, autor de la novel·la da cavalleries més important en llengua catalana, el Tirant lo Blanc. Carrer abans anomenat de Magoria.

·         Jocs Florals. En homenatge als certàmens poètics instituïts a Barcelona pel rei Joan I l’any 1393, amb supressions circumstancials al llarg del segles i reinstaurats el 1859. Abans anomenat San José.

·         Olzinelles. Dedicat a Ramon d’Olzinelles i de Romero, propietari dels terrenys anomenats “camp de Cal Tet”, que posteriorment va heretar el seu fill Hermenegil d’Olzinelles Fos i Ravella, comte d’Olzinelles. Abans anomenat Canónigo Pibernat o Iglesia.

·         Panissars. Fa referència a la batalla del coll de Panissars (1285), relatada a les Cròniques de Ramon Muntaner. El coll separa el Vallespir de l’Alt Empordà. En el segle XIX s’anomenava carrer del Carme.

·         Rei Martí. En honor a Martí I l’Humà, rei de Catalunya i Aragó (1356-1410), darrer rei de la dinastia catalana. Ha tingut diversos noms, com Santa Ana, Francesc Batiste o Gedró.

·         Riego. Rafael del Riego y Tuñas, fou un militar liberal que lluità contra Napoleó i que va protagonitzar l’inici de la insurrecció que l’any 1820 aconseguí el restabliment de la Constitució de 1812. Abans conegut com Zumalacárregui.

·         Sants. Carrer i plaça que donen nom al barri, antic municipi, i que té el seu origen en l’església de Santa Maria de Sants del segle VIII. El carrer abans era anomenat carretera de Madrid o Real, i la plaça, Salvador Anglada.

·         Violant d’Hongria. Andreua Arpád de Courtenay (1216-1251). Reina de Catalunya i Aragó, senyora de Montpeller, baronessa d'Omeladès i vescomtessa de Millau. Segona muller de Jaume I. El nom fou donat al carrer (1943) en substitució del de Yolanda, a sol·licitud de l'hispanòfil hongarès Oliver Brachfeld, amb motiu d'haver publicat una biografia de la reina i "com a homenatge a Hongria". Anteriorment era conegut com Rolanda o Sadurní.

Estació de ferrocarril de Sants a l'últim terç del segle XIX