Considerada com la primera obra de ficció
hipertextual escrita amb Storyspace, no pot dir-se que tingui ni un inici ni un
final. El més semblant a un argument és que un home presencia un accident d’un
cotxe semblant al de la seva ex-dona, i en conseqüència pensa que els cossos
ferits o morts que veu poden ser el d’aquesta i el del seu fill. Al llarg del
relat apareix la frase “Vull dir que potser hagi vist al meu fill morí aquest
matí”, en veu de diversos narradors, en contextos temporals i físics
diferents... Els temes van des del matrimoni al treball, el sexe, la cultura,
amb diferents modalitats narratives, com monòlegs, diàlegs, cites d’autors com Cortázar,
Huizinga, Homer...
La primera pantalla planteja una pregunta: “Vols
sentir més sobre això?”. El lector pot prémer “sí”, “no” o “retorn”, que el
portaran a pantalles diferents que el guiaran per camins diversos. Moltes
paraules poden ser clicades (paraules que cedeixen, segons la terminologia de
Joyce), portant cap a camins desconeguts. Segons confessa l’autor en les
instruccions de lectura, “no he indicado qué palabras ceden, pero
suelen ser las que tienen textura, igual que los nombres de personajes y los
pronombres. [...] La falta de indicaciones claras no es un intento de
fastidiarte sino una invitación a leer investigando o jugando y también en
profundidad. Pulsa las palabras que te interesen o te inviten” (Hipertulia).
El text es compon de 539 pantalles (nodes)
relacionades per 950 enllaços. Compta amb funcionalitats com la possibilitat de
desar o refer un recorregut, la introducció de notes o un accés a l’històric
dels nodes visitats. Els enllaços poden ser activats clicant en respostes tipus
sí/no o bé sobre qualsevol àrea de la pantalla amb la particularitat de que els
ancoratges estan ocults.
Els camins de l’hipertext son infinits i es
construeixen en funció de la “voluntat” del lector: cliques la paraula “platja”
i arribes a un node titulat “fent coses junts” on es parla de fotografies
comuns amb el mar de fons; des d’aquest node cliques en “fotografies” i arribes
al “món de les arts” on el narrador afirma creure que la lectura i les petites
orquestres de cambra poden substituir la conversa. En definitiva, un munt de
possibles itineraris que converteixen al lector en autor, protagonista absolut
de la seva construcció literària.
Bibliografia
Campàs, Joan. Escriptures hipertextuals. Aprendre a llegir i escriure a la Galàxia Internet.
Hipertulia. Susana Pajares. Crítica: Cuatro hipertextos de Eastgate. [Consulta 28/4/2013]. http://pendientedemigracion.ucm.es/info/especulo/hipertul/eastgate.html
L'hipertext informàtic concreta una idea de lectura interactiva i proporciona al destinatari la llibertat d'establir el curs de navegació a través del material d'acord al seu propi interès, i experiència. Si atenem als desenvolupaments tecnològics, advertim que a la dualitat “text i hipertext” s'agrega la de “hipermèdia i multimèdia”. L'hipertext fa referència a la propietat d'una organització no lineal de la informació característica tant dels hipertexts tradicionals com dels informàtics. Mentre que els altres dos conceptes refereixen directament a característiques introduïdes en el suport material i els seus llenguatges.
ResponEliminaSalutacions
Sens dubte , l’hipertext és com l’art contemporani: requereix de la participació del lector per ser. El significat d’una obra ha de venir donat tant per l’autor com pel receptor. A més a més, aquest pot anar més enllà, trobar significats que l’autor no havia pensat.
ResponEliminaDurant l'assignatura he recordat sovint la cerca del temps de Proust, i més en aquest tema de la hiperficció.
ResponEliminaQuè hauria pensat aquest autor de l'escriptura hipertextual? Sense la llibertat de l'acte de lectura que proporciona l'hipertext, ja que l'obra de Proust si que determina l'itinerari, però planteja també trencaments espai-temporals, cerca la memòria involuntària, hi trobem com algunes sensacions fan saltar en el temps i en l'espai, cap a llocs i temps passats, la seva ficció trenca la linealitat i la seqüencialitat. No podríem considerar unes sensacions semblants com una mena d'enllaç hipertextual?
Lorenzo