dimecres, 4 de gener de 2012

Els Estats Units: entre Hiroshima i Vietnam


El desenvolupament econòmic dels Estats Units al finalitzar la II Guerra Mundial, es va veure afavorit per dues qüestions claus: l’augment de la demanda industrial, i el fet de que no s’hagués combatut dins el seu territori, i per tant, no s’hi havia d’invertir capital en la reconstrucció del país.

Es van introduir mesures destinades a la creació de l’estat del benestar, com programes d’alfabetització, de formació professional o d’assistència sanitària, així com un pla d’ajudes als veterans de guerra, en forma de pensions o de concessió de crèdits a baix interès. L’estat deixà d’intervenir en la política de control de preus, i donà via lliure a l’iniciativa privada. Totes aquestes iniciatives provocaren un breu període de recessió, que un cop superat va donar pas a una pròspera dècada durant la qual va créixer la classe mitjana i va néixer el mite de l’estil de vida nord-americà, que a partir d’aleshores es va començar a estendre per tot el món occidental, sobretot mitjançant el cinema com a eina propagandística a on es potenciava aquest tipus de vida marcada per l’optimisme.

Malgrat tot, en la societat americana ni havia problemes força greus, doncs va desaparèixer l’esperit de solidaritat que va unir totes les capes socials durant la guerra, i es va instaurar la por a perdre el nivell de vida assolit, que provocà l’odi als sectors més marginals de la societat, especialment contra la població de color, que eren vistos com paràsits que frenaven el desenvolupament del país. Però a diferència del que havia passat en èpoques anteriors, els negres van reclamar els seus drets. Martin Luther King va encapçalar el moviment a favor de l’abolició de les lleis i pràctiques discriminatòries, i importants sectors de la població blanca, amb el president John Kennedy com a capdavanter, van secundar aquest moviment.

Altre de les pors de la societat americana, era el comunisme internacional. El senador republicà Joseph MacCarthy va llançar una campanya contra una suposada infiltració comunista en tot els àmbits de la nació, amb mesures de caràcter inquisitorial, que representaven que qualsevol persona amb idees liberals, podia ser sospitosa de comunista, i en conseqüència, perseguida. Aquesta persecució va ser anomenada cacera de bruixes, i va afectar des de funcionaris estatals fins a actors de Hollywood, com Charles Chaplin i Orson Welles. Amb l’arribada al poder de Dwight Eisenhower al 1952, es va diluir aquesta cacera, i MacCarthy, després d’haver estat útil al partit republicà per atacar als demòcrates de Truman, i obligar al govern a canviar de política creant la por als ciutadans que veien perillar el seu estil de vida, va començar a fer nosa, sobretot quan va dirigir les seves investigacions cap a l’exèrcit, fet que va provocar la censura del Senat al desembre de 1954.

A partir de 1960, durant el mandat de Kennedy, les relacions amb la Unió Soviètica van millorar, fins que els soviètics van instal-lar míssils a Cuba al 1962, i el govern dels Estats Units va decretar el bloqueig de l’ illa, amb la qual cosa, van tornar a refredar-se les relacions.


Kennedy també va tenir que fer front al problema vietnamita. Des del final de la dominació francesa, el 1954, el Vietnam va ser dividit en dos estats: el nord amb un govern comunista, i el sud, amb un govern sostingut pels nord-americans. Però les activitats de la guerrilla nord-vietnamita en territoris del sud, van fer que els Estat Units, enviessin cada cop més assessors militars, fins al nombre de 15.000, i posteriorment un veritable exercit que va desencadenar el que en principi semblava una guerra fàcil, però que es va girar en contra dels americans, que hi van perdre milers d’homes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada