diumenge, 15 de gener de 2012

Escultors Espanyols: Gregorio Fernández


Gregorio Fernández (1576-1636)

Tenim poques dades sobre la infància de l’escultor. Sembla que va néixer a Galícia, però tota la seva carrera es va desenvolupar a Valladolid, on va mantenir un taller que monopolitzà els encàrrecs castellans, així com els del País Basc i Extremadura. La seva formació va transcorre al taller val·lisoletà de Francisco Rincón, i sens dubte va rebre influències de l’artista Pompeo Leoni, resident a la Cort de Valladolid durant el primer decenni del segle. L’any 1615 va comprar la casa on havia viscut l’escultor Juan de Juni, pel que sentia una profunda admiració, i la va convertir en casa-taller. Home de profunda religiositat i gran virtuosisme era conegut per donar assistència a tot un seguit de pobres, desvalguts i famolencs als que recollia a diari en la seva casa. D’ell ens explica Palomino a la seva obra Vidas de los pintores y estatuarios eminentes espanyoles, que abans de treballar mantenia dejú, complia penitències i orava profundament, per que Déu li atorgues la seva gràcia. Per a ell, tallar una imatge era un compromís amb la fe. Va participar en la confecció de retaules, però els seus temes predilectes eren les imatges sagrades i els passos processionals, representants del realisme més sincer, amb una intenció didàctica pura.

La seva influència fou tan gran, que es deixa sentir durant tot el segle XVII. La resta d’escultors es veien obligats a imitar-lo, doncs en els seus encàrrecs se’ls exigia que les imatges fossin com les de Fernández. Moltes de les seves obres van ser objecte d’una veneració especial, com la del Crist lligat a la columna (imatge), tema ja tractat en la pintura per Caravaggio i altres artistes del Renaixement, i per escultors italians com Nacherinno. Els seus passos processionals, són tota una representació teatral impregnada de dramatisme que arribava al cor del poble que les presenciava. A partir de 1620, reforça encara més el naturalisme de les anatomies aconseguint donar la impressió de que els caps de les seves figures pertanyen a qualsevol personatge del poble que l’envolta.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada