Gregorio
Fernández (1576-1636)
Tenim poques dades sobre la infància de
l’escultor. Sembla que va néixer a Galícia, però tota la seva carrera es va
desenvolupar a Valladolid, on va mantenir un taller que monopolitzà els
encàrrecs castellans, així com els del País Basc i Extremadura. La seva
formació va transcorre al taller val·lisoletà de Francisco Rincón, i sens dubte
va rebre influències de l’artista Pompeo Leoni, resident a la Cort de
Valladolid durant el primer decenni del segle. L’any 1615 va comprar la casa on
havia viscut l’escultor Juan de Juni, pel que sentia una profunda admiració, i
la va convertir en casa-taller. Home de profunda religiositat i gran
virtuosisme era conegut per donar assistència a tot un seguit de pobres,
desvalguts i famolencs als que recollia a diari en la seva casa. D’ell ens
explica Palomino a la seva obra Vidas de
los pintores y estatuarios eminentes espanyoles, que abans de treballar
mantenia dejú, complia penitències i orava profundament, per que Déu li
atorgues la seva gràcia. Per a ell, tallar una imatge era un compromís amb la
fe. Va participar en la confecció de retaules, però els seus temes predilectes
eren les imatges sagrades i els passos processionals, representants del
realisme més sincer, amb una intenció didàctica pura.
La seva influència fou tan gran, que es deixa
sentir durant tot el segle XVII. La resta d’escultors es veien obligats a
imitar-lo, doncs en els seus encàrrecs se’ls exigia que les imatges fossin com
les de Fernández. Moltes de les seves obres van ser objecte d’una veneració
especial, com la del Crist lligat a la
columna (imatge), tema ja tractat en la pintura per Caravaggio i altres
artistes del Renaixement, i per escultors italians com Nacherinno. Els seus
passos processionals, són tota una representació teatral impregnada de
dramatisme que arribava al cor del poble que les presenciava. A partir de 1620,
reforça encara més el naturalisme de les anatomies aconseguint donar la
impressió de que els caps de les seves figures pertanyen a qualsevol personatge
del poble que l’envolta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada