dilluns, 16 de gener de 2012

Escultors Espanyols: Juan Martínez Montañés


Juan Martínez Montañés (1568-1649)

Escultor nascut a Alcalá la Real (Jaén), i establert a Sevilla, la seva formació començà a Granada en el taller de Pablo Rojas. L’any 1582 es trasllada definitivament a Sevilla, on l’any 1588 fou examinat com a escultor, fet que el va permetre mantenir un taller i signar contractes. La seva producció sol dividir-se en tres etapes, que van des dels seus inicis a Sevilla, fins al període final, passant pels seus anys de plenitud, i comprèn des dels retaules a les figures exemptes i els relleus. Entre els retaules destaca el del monestir de San Isidoro del Campo, autèntica joia de l’escultura espanyola, amb un doble ordre de columnes, i que consta d’un banc, dos cossos i un àtic en el que trobem un relleu de l’Assumpció. En la composició hi ha altres relleus al·lusius a la vida de Crist, el més significatius dels quals són els de la Nativitat i la Epifania, i dues talles magnífiques que es corresponen a San Jerónimo i San Isidoro.

En la seva producció artística, ocupen un lloc destacat una sèrie de talles concebudes be per els passos processionals o be per el culte privat, que destaquen per el seu fort classicisme, característic de Montañés. Entre elles trobem el San Cristóbal de la parròquia del Salvador, en la que l’artista sembla haver pres com a model un gravat d’Alberto Durero de l’any 1525. També hi ha representacions del sants penitents, com la de San Jerónimo (imatge), que ens mostra el domini anatòmic i la contenció expressiva de l’artista, i en la que el pintor Francisco Pacheco va col·laborar en la policromia. També va esculpir representacions de San Ignacio i San Francisco Javier per a la orde dels jesuïtes, amb rostres que semblen retrats amb una gran força expressiva concentrada en la mirada. En les seves versions de Santa Ana, veiem la fidelitat a les noves corrents iconogràfiques contrareformistes, que la mostren en el seu paper educador vers la seva filla.



Però potser, el més definitori de l’obra de Montañés, són les seves representacions de Crist i de la Verge; per algun motiu era conegut entre els seus contemporanis com el “déu de la fusta”. Una de les millors és la pertanyent al tema del Crucificat que va realitzar per l’església de la Merced de Lima, avui a la Catedral de Sevilla ubicada en la Sacristía de los Cálices. En el contracte de realització s’especifica que la talla ha de respondre a un determinat missatge religiós, fet per el que Crist es mostra viu amb el cap lleugerament inclinat, com invitant al diàleg als seus fidels. Seguint les preceptives iconogràfiques derivades de les revelacions místiques de Santa Brígida, es presenta subjectat a la creu per quatre claus amb un dramatisme contingut i un perfecte equilibri entre el naturalisme i la bellesa idealitzada característica de la seva obra. Pot considerar-se aquesta talla com el precedent d’altres que l’artista va elaborar amb posterioritat, com el famós Cristo de la Clemencia.

De caire processional és la seva talla del Nazareno de la Cofradía de la Pasión, de l’església del Salvador de Sevilla, que segons ens diu Palomino, l’artista seguia pels carrers durant el seu recorregut, admirat per el realisme aconseguit amb ella. És tracta d’una talla de gran classicisme amb una intensa força expressiva concentrada en el cap i les mans, abillada amb riques teles que ens mostra a Crist inclinat pel pes de la creu i amb la cama esquerra avançada i flexionada.

Tenim coneixement de tres obres profanes realitzades per Montañés: les escultures del retaule major de Santiponce que representen a Alonso Pérez de Guzmán i a la seva esposa i el bust en fang del rei Felip IV que serviria de model a l’italià Pietro Tacca per realitzar l’escultura eqüestre que avui podem contemplar al costat del Palau Reial de Madrid.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada