El Satiricó de Petroni, és un clar exponent de la narrativa de ficció
influïda per les anomenades faules
milèsies, relats en prosa d’ascendència hel·lenística que reproduïen les
peripècies d’un personatge central. En el cas de l’obra de Petroni, el fil
conductor són les aventures de dos joves, Encolpi i Gitó. El text ens ha
arribat en un estat molt fragmentari, però es conserven alguns episodis
complerts com el conegut “sopar de Trimalció”, que té lloc a casa d’aquest
llibert, un nou ric que convida als personatges principals. La narració dels
fets esta feta en primera persona pel mateix Encolpi, i ens mostra els excessos
de Trimalció, caracteritzat com el típic llibert (un antic esclau alliberat)
desitjós de mostrar al món l’opulència de la seva nova vida, fent gala de les
seves riqueses i d’un gran dispendi de luxe al llarg de tot el sopar.
Trimalció s’esforça en amagar
els seus orígens reals referint-se als esclaus com “homes”, que “han begut la
mateixa llet que nosaltres, malgrat que pateixin un trist destí” (Petroni, El Satiricó, 71). Al llarg de l’episodi
inventa parentius ficticis amb grans aristòcrates romans, i vol presentar-se
com un personatge noble i culte, però amb les seves paraules evidencia la seva
escassa cultura geogràfica o el seu pobre domini del grec. Aquesta és la
llengua amb la que es dirigeix als seus esclaus, als que en una mostra del seu
caràcter voluble i inestable, de vegades tracta amb crueltat, i altres de
manera molt generosa: “si tinc salut, aviat tastaran l’aigua de la llibertat”
(Petroni, El Satiricó, 71).
La descripció de com ha de ser
la seva tomba, és una altre exemple d’extravagància i mal gust típic dels que
han arribat lluny partint del no res. Tal com fa en vida, vol que el lloc on
reposarà eternament demostri al món,
l’amplitud dels seus dominis, envoltant-lo de fruiters de tota mena i de vinyes.
El seu desig de ser recordat com una persona generosa, esta reflectit pel seu
manament de ser representat amb cinc anells d’or i repartint monedes entre el
poble, recordant un banquet públic que va oferir, en el qual va donar dos
denaris a cadascú dels assistents. Al llarg del sopar, Trimalció escenifica
tota una sèrie d’extravagàncies, que són objecte de burla per part dels seus
comensals, com la disposició d’una taula especial per cadascú d’ells, o
l’oferiment d’aigua de neu per a rentar-se les mans. Amb un dubtós gust
estètic, fa servir un senglar, que un cop obert allibera un seguit de tords que
surten volant. També serveix codonys adornats amb espines perquè semblin
eriçons. Tot un espectacle escènic amb el que vol impressionar als seus
comensals.
El seu afany d’immortalitat el
porta al manament de col·locar un rellotge al mig de la seva tomba, perquè
tothom que miri l’hora, “tant si vol com si
no, llegeixi el meu nom” (Petroni, El
Satiricó, 71), i d’aquesta manera pugui contemplar la magnificència de la
seva darrera morada. El seu epitafi el presenta com una persona feta a sí
mateixa, fidel, ferma i poc amant dels reconeixements. Tanmateix, no s’està de
recordar al món l’import de la seva fortuna, com fa contínuament durant el
sopar amb multitud de mostres d’exuberància i de luxe innecessari, sovint
enfrontades amb el bon gust. Aquesta predilecció per les demostracions de
dubtós bon gust estètic ja es veu reflectida en diversos aspectes durant el
sopar: la decoració de casa seva, que té la seva continuació en el disseny de
la seva tomba “perquè és totalment
absurd tenir en vida les cases ben parades i no tenir cura d’aquelles que
haurem d’habitar més temps” (Petroni, El Satiricó, 71), en el seu vestit o calçat o en la seva vaixella.
En definitiva, Trimalció és un
personatge extravagant, capritxós, voluble i amb un mal gust estètic notable,
que a més fa ostentació de les seves riqueses en tot moment, considerant que
pel fet de posseir-les esta per sobre dels demés, i per tant, ha de quedar
clar. Vol donar la sensació de ser un home noble i culte, però no se’n surt, ja
que els seus coneixements són molt limitats. Per tots els mitjans vol amagar
les seus arrels, inventant-se parentius més adients a la seva posició actual.
Resumint, el prototip del nou ric.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada