Monestir de Pedralbes

Els terrenys en els que s’aixeca actualment el Monestir de Pedralbes, ja estaven habitats en època romana amb una sèrie de assentaments agrícoles dedicats al cultiu de cereals, vinyes i oliveres. L’any 986 apareix documentat el topònim Petras Albas al peu de la muntanya de Sant Pere Màrtir, fent referència al color clar de les roques de la zona, com el nom d’un Mas propietat de Bernat de Sarrià, a qui el rei Jaume II el Just i la seva esposa Elisenda de Montcada i de Pinós, van comprar els terrenys a principis del segle XIV per una quantitat estimada de dinou-mil sous barcelonesos.

Els reis van decidir fundar en aquest indret un monestir de l’Orde de Santa Clara, obtenint del papa Joan XXII la butlla fundacional signada al palau d’Avinyó el dia 1 de febrer de 1326. A la mort del rei, l’any 1327, Elisenda va traslladar la seva residència al palau que va construir al costat del monestir, allunyant-se de la vida cortesana i participant activament en la organització interna del monestir, arribant a dictar quatre ordenances relatives a l’alimentació, el salari dels treballadors, les plegaries i l’economia de la comunitat. El seu testament, redactat l’11 d’abril de 1364, ratificava l’herència que deixava al monestir, que es componia de tots els objectes donats en vida i la majoria dels seus bens personals, i ordenava que les seves despulles reposessin en el sepulcre construït en el presbiteri del temple, amb dues figures jacents, una ricament abillada amb les robes de la cort que donava a l’església, i l’altre on es mostra com a vídua penitent que dóna al claustre.

Descarrega el fitxer complet: Monestir de Pedralbes