Temples

La paraula Temple, procedeix del llatí templum, i es refereix a un edifici sagrat, consagrat al culte d'una divinitat. Aquests edificis, estaven concebuts generalment com a habitacle permanent o lloc de manifestació temporal d'aquesta divinitat, que sovint està representada per una imatge. En l'Antiga Roma, la paraula templum designava la zona del cel que l'àugur (sacerdot que practicava oficialment l'endevinació) utilitzava per contemplar els crits i vols de les aus (corbs, graules, òlibes, àguiles, voltors i falcons), i així, establir els seus auguris.

Segons la Real Acadèmia Espanyola de la Llengua, la paraula temple té dues accepcions:

• Edifici o lloc destinat pública i exclusivament a un culte.
• Lloc real o imaginari en què es rendeix o se suposa rendir culte al saber, la justícia...

Lligat al concepte de sagrat, el mot temple, suposa la idea de separació (del grec temenos, espai segregat) pròpia dels antics pobles mediterranis, on l'espai sagrat era determinat pel sacerdot que inaugurava un edifici. No obstant això, a pesar que totes les religions tenen un lloc sagrat, no sempre aquest està representat en forma de temple, sense que això tingui relació necessàriament amb el baix nivell tecnològic en la construcció de la civilització pertinent.

Cal destacar la relació que hi ha entre la formació de les primeres societats complexes o l'aparició d'uns poders polítics estatals, i el desenvolupament de l'arquitectura monumental, representada pels temples com a expressió religiosa de la majoria de les civilitzacions.

Columnes del Temple Romà de Barcelona, a la seu del Centre Excursionista de Catalunya