La
història econòmica analitza la evolució de l’economia de les societats al llarg
del temps. Està molt lligada a l’economia social, ja que el sistema econòmic
determina en gran part les relacions entre els individus i la manera de pensar
d’una època, sol veure’s reflectida en la seva economia. Això fa que la
història econòmica, estudiï també fets concrets en el temps i en l’espai.
Els
principals conceptes que te en compte la història econòmica per desenvolupar el
seu anàlisi son:
- Conjuntura: es la combinació fortuïta
d’esdeveniments o circumstàncies econòmiques, com per exemple les oscil·lacions
de preus, alces i baixes en la producció, fluctuacions en el volum dels
intercanvis...
- Cicles
econòmics: formen
part de la conjuntura econòmica i es caracteritzen per la repetició (alça,
baixa, alça...). Això fa que aquests moviments presentin un seguit de
regularitats que fan possible el seu estudi.
- Estructura: son fenòmens permanents i estables,
que afecten a la totalitat del poble, període o zona estudiats.
- Creixement: Es l’ increment de la capacitat
productiva d’un estat i dels seus recursos disponibles. Consisteix en
l’augment quantitatiu de certs indicadors econòmics, sense que impliqui
necessariament una millora social o un major desenvolupament econòmic per
la població.
- Fluctuacions: Ni han de dos tipus:
-
De curta durada: son els moviments econòmics quotidians
(setmanals, mensuals, estacional o de durada inferior a un any), també poden
ser els moviments interanuals o cicle Kitchin, amb durades entre tres i quatre
anys, o els moviments intradesenals o cicle Juglar, amb una duració entre set i
deu anys.
-
De llarga durada: son els moviments interdesenals o cicle
Kondratieff, entre cinquanta i seixanta anys, o bé la tendencia secular, de
aproximadament un segle.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada