dimecres, 7 de desembre de 2011

Pintors Espanyols: Juan Bautista Maíno


Maíno va néixer a la localitat de Pastrana, fill d’un comerciant milanès i de la portuguesa Ana de Figueredo. A principis de segle va viatjar a Itàlia, on va conviure amb les dues tendències pictòriques predominants a Roma: el naturalisme clar de Caravaggio i la revisió del classicisme italià de l’escola bolonyesa i de Annibale Carracci. També és possible que viatges a Milà i tingués l’oportunitat d’estudiar als mestres de Brescia, especialment a Savoldo. Tota aquesta confluència de corrents pictòriques va configurar i definir l’estil de Maíno, amb un dibuix vigorós i descriptiu, una il·luminació contrastada i intensa i un color viu i saturat. A la tornada del seu viatge italià s’estableix a Toledo, on treballa per els dominics de Sant Pere Màrtir, orde religiosa en la que decideix ingressar l’any 1613. Al voltant de 1620 es trasllada a la cort com a professor de dibuix de Felip IV, i aquí comença una intensa relació amb l’entorn cortesà que el portaria a exercir una gran influència en la vida artística madrilenya.

La seva producció va ser escassa, en part degut al declivi de la mateixa des del moment del seu ingrés en l’ordre dominica, amb prop de quaranta obres reconegudes de temàtica variada. Va cultivar el retrat anteriorment a la seva vida monàstica, i el tema mitològic amb una magnífica sèrie sobre Apol·lo, les nou musses i els nou cels, a la Bibioteca de D. Francisco de Rojas y Guzmán, seu d’una acadèmia literària. Però les seves grans obres, són les teles del retaule de les Quatre Pasqües, en les que podem apreciar la seva formació caravaggista, però com hem comentat sense el tenebrisme pur de l’italià, amb una intensa llum que marca les ombres amb vigor i ressalta el volum de les figures, que segueix l’estil de l’italià Orazio Gestileschi. El pintor col·loca gairebé sempre en primer pla, elements de natura morta d’un intens naturalisme, tal i com va fer en ocasions el mateix Caravaggio. El més fidel testimoni de la seva formació ho trobem en una de les teles del retaule, Adoración de los pastores (imatge), on trobem àngels que semblen sortits de models del poble, o un magnífic bodegó format per les ofrenes dels pastors. El grup central del quadre està format per la Verge en adoració, sant Josep i el nen Jesús, i un pastor amb una cabra com a ofrena. Tot plegat configura una seqüència d’intensa bellesa i elevat misticisme.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada