dimarts, 27 de desembre de 2011

Las Reformes Protestants (2)


El model de Reforma anglès, l’anglicanisme, poc va tenir a veure amb la resta de reformes continentals. De bon començament, es va tractar d’una raó d’Estat, motivada per la negativa de la Santa Seu de concedir el divorci a Enric VIII, i que va provocar el trencament definitiu amb Roma, proclamant-se el monarca Tudor cap de l’Església d’Anglaterra, i encetant la desamortització dels monestirs catòlics de la nació, repartint les propietats d’aquests entre l’alta burgesia. L’any 1535 es va publicar la Bíblia traduïda a l’anglès, i el monarca va ordenar que a tota església hi hagués un exemplar traduït. Posteriorment, durant el regnat de Maria Tudor, es va viure un període de recatolització, que es va tornar a interrompre amb l’arribada al poder d’Isabel I, que va dictar una nova Acta de Supremacia que consolidà l’anglicanisme a Anglaterra. L’any 1560, el Parlament escocès, influït per les doctrines del reformador John Knox, fa del calvinisme la religió oficial del regne, alhora que el luteranisme i el protestantisme s’escampen per l’Europa centreoriental a Bohèmia, Moràvia o Polònia.

Com veiem, una variant o altre de protestantisme s’havia estès amb rapidesa i facilitat per gran part del centrenord d’Europa, en part per una qüestió d’oportunisme. Els reformadors deien allò que molts esperaven escoltar, i la conjuntura social de l’època va afavorir la seva expansió. També va influir el suport que alguns senyors i prínceps alemanys van donar a Luter de bon començament, al trobar-se identificats en la discussió de la supremacia del poder pontifici al civil, i això va fer despertar els seus sentiments antipapals.

Paral·lelament a l’expansió del protestantisme pel centrenord d’Europa, es va començar a gestar un profund canvi en el  lideratge econòmic i intel·lectual, en benefici de les nacions que acollien les tesis reformistes. En segles posteriors, els sociòlegs alemanys van trobar diferents explicacions. Karl Marx, va veure en el protestantisme la ideologia del capitalisme, la conseqüència religiosa d’un fenomen econòmic. Wemer Sombart va invertir la formula, afirmant l’existència d’un esperit creatiu en el capitalisme, que tindria el seu origen en l’emigració del jueus de Lisboa i Sevilla cap a Hamburg i Amsterdam, i fonamentant la seva expansió en els esdeveniments socials del segle XVI. Però les teories més acceptades, són les de Max Weber, que al igual que Sombart, parla de l’esperit del capitalisme, però situa el seu origen en la nova ètica protestant de Calví. Segons Weber, els creadors del capitalisme modern eren homes amb una gran disciplina moral, que els portava a situar la seva religió en el exercici metòdic del seu treball vocacional, menyspreant el luxe i l’ambició social, i per tant amb l’única possibilitat de reinvertir els seus guanys en la seva vocació, i així acumulant més riqueses. Aquesta disciplina moral que els guiava, era la nova ètica calvinista. Efectivament, si fem una ullada a l’historia econòmica d’Europa, veiem que a mitjans del segle XVII, els grans empresaris, tant en els països catòlics com en els protestants, són calvinistes, tot i que molts d’ells amb una certa mancança d’ortodòxia doctrinal. Però el decisiu per Weber no és aquesta ortodòxia, sinó el dipòsit moral que la seva fe ha creat en ells, que ell anomenava “ascetisme mundà”. Si observem en profunditat les característiques d’aquets nous empresaris ens adonem de que la gran majoria d’ells eren flamencs immigrats, calvinistes per adscripció, però no necessariament per devoció.


En l’actualitat, la tendència és pensar que el gran flux migratori que va caracteritzar l’època, i que va produir el gran canvi en el poder econòmic europeu, va estar motivat per motius religiosos. Els empresaris que van marxar cap a zones on triomfaven les reformes protestants, havien estat perseguits als seus països d’origen per les seves creences. Bàsicament els podríem definir com erasmistes, que al igual que els primers reformadors estaven en contra de tot l’aparell oficial eclesiàstic, i a favor de l’estudi de la Bíblia i de la devoció personal. Aquests erasmistes en els temps de la Reforma, van veure com la seva actitud mental, consentida durant generacions per l’Església catòlica, era declarada herètica, i no van dubtar a definir-se com a calvinistes i a emigrar a llocs on se sentien protegits.

Com hem vist, Reforma i capitalisme es troben en estreta relació. Max Weber va suggerir aquesta relació com de causa i efecte, però la discussió encara és viva i el problema no està resolt. Ningú avui en dia pot afirmar taxativament que aquesta relació sigui com  l’expressava Weber, ni tampoc, que es degui a una simple casualitat i a una mera concordança en el temps. Podríem considerar que es tracta d’una mateixa revolució social, viscuda des de dos punts de vista diferents, les relacions dels homes amb Déu i dels homes entre ells mateixos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada