dijous, 8 de desembre de 2011

Pintors Espanyols: Francisco de Zurbarán


Nascut a Fuente de Cantos (Badajoz), fill d’un comerciant, de ben petit va demostrar una extraordinària habilitat pel dibuix, fet que va propiciar que el seu pare el portés a Sevilla a l’edat de 16 anys per rebre educació pictòrica al taller de Pedro Díaz de Villanueva, on va romandre durant tres anys. Format en el tenebrisme més pur, va evolucionant lentament fins dotar a les seves composicions d’un aire més colorista sense abandonar del tot els seus orígens. Les seves pintures són un tribut al transcendent, expressat amb gran intensitat i amb una atmosfera misteriosa que sublima la devoció. El seu estil ja va sortir a la llum amb les primeres creacions, i es caracteritzava per la seva manca d’habilitat per representar les perspectives i la falta de coherència espacial, acompanyades, això si, per una gran minuciositat que el permet reproduir objectes de manera tan real que semblen sortir del quadre, una intensa expressivitat en els rostres i una particular concepció del color.

El seu primer gran encàrrec fou pel convent de San Pablo el Real a Sevilla. Va acceptar un preu molt baix (4.000 reals, o 380 ducats, quatre vegades menys que el que cobraría al cap de tres anys per un encàrrec similar) per la confecció de 21 teles, amb la intenció de donar-se a conèixer i introduir-se en el mercat sevillà, molt competitiu en aquella època. Fins i tot va incloure una clàusula al seu contracte que deia: “y si algunos dellos  non contentare a el dicho padre prior, me lo puedan volver que yo me obligo de lo recibir uno, dos o mas quadros lo quales me obligo de tornar a hacer de nuebo”. Poc després, l’any 1627 va pintar per aquest mateix convent el Crist crucificat (imatge), pesa d’excepcional qualitat avui exposada a l’Art Institute de Chicago, en la que trobem el Zurbarán més caravaggista, definit pel seu tenebrisme rigorós. La composició va rebre l’elogi dels seus contemporanis, que van arribar a dir: “que todos los que lo ven y no lo saben creen ser de escultura”.




L’èxit d’aquestes pintures li va proporcionar l’encàrrec d’una sèrie de 22 teles amb la vida de Sant Pere Nolasco pel convent dels mercedaris a Sevilla. A aquesta sèrie pertany l’Aparició de Sant Pere a Sant Pere Nolasco, actualment al Museu del Prado i que comentarem més endavant. També treballa per el convent franciscà de Sant Bonaventura i per la Trinitat Calçada de Sevilla, on signa el seu contracte com a “pintor desta ciudad de Sevilla”. La seva fama creixent provoca l’enuig del gremi de pintors sevillans, encapçalats per Alonso Cano que pretenen sense èxit que el pintor foraster passi les proves exigides davant els examinadors del gremi per establir el seu taller a la ciutat. La protecció del Vescomte de la Corzana, representant del rei, li va estalviar el tràngol per un pintor ja consagrat, de tenir que passar aquestes proves. L’any 1634 és convidat a participar en la decoració del Palau del Buen Retiro. La seva col·laboració consisteix en 10 teles amb episodis de la vida d’Hèrcules i dos grans composicions sobre batalles. El seu pas per Madrid suposa una evolució cap a plantejaments més clàssics amb un tenebrisme clar més en l’onda de Maíno o Núñez. Mostra d’aquesta evolució són el retaule major de la Cartoixa de Xeres (avui dispers), o el conjunt del monestir de Guadalupe. En els anys quaranta del segle, amb motiu de la crisi econòmica que assola el país, Zurbaràn i el seu taller fixen els seus ulls en el mercat americà, on envien diverses partides de quadres amb sèries de sants fundadors d’ordes religioses, verges, màrtirs, retrats de reis... en busca d’uns ingressos econòmics amb els quals apaivagar la crisi. L’any 1649, una gran epidèmia de pesta arrasa Sevilla, matant al seu fill Juan i a bona part de la seva família, començant un progressiu declivi en la seva producció, amb un lleuger canvi d’estil: s’accentua la difuminació del rigor tenebrista, el modelatge més tou i una major delicadesa en les composicions. En els últims anys de la seva vida va alternar la creativitat artística amb el comerç de sedes i ornaments tèxtils, que van fer que la seva situació econòmica en el moment de la seva mort es correspongués a un nivell mitjà-alt en la societat del moment. Va ser enterrat al convent dels Agustins Recoletos de Madrid.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada