dijous, 29 de desembre de 2011

Cap a un Món Bipolar: el naixement dels dos blocs


Per entendre la divisió del mon que es va produir al final de la II Guerra Mundial, cal remuntar-se al final de la Revolució Russa, entre 1917 i 1920, quan els Estats Units van enviar tropes per lluitar contra la Unió Soviètica, nascuda a partir d’aquesta guerra civil. Ja en aquest moment es va establir una important divisió ideològica entre les dues potències. L’aliança posterior per lluitar contra Alemanya, va ser “interessada”, i cap al final del conflicte va començar a trencar-se, per, entre altres coses, les maniobres soviètiques d’ajut a la instauració de democràcies populars controlades per partits comunistes en l’est d’Europa, l’ intervencionisme nord-americà a l’oest europeu, la divisió d’Alemanya... tot això era considerat com a provocacions, per una i altre banda.

A les conferencies de Jalta i Postdam, ja va quedar clara l’intenciò de les dues potències de repartirse el pastís, i es van posar de manifest les diferents visions de com s’havia de fer aquest repartiment. Per aquestes dates, els Estats Units ja estaven en possessió de la bomba atòmica, fet que va aprofitar el president nord-americà Truman, per negociar des de una posició de força. També s’ha de tenir en compte, que al final de la guerra, els Estats Units, produïen més de la meitat dels bens i serveis a nivell mundial, i que la Europa devastada depenia en gran manera, de l’ajut internacional per la seva reconstrucció. Però el fet que va trencar definitivament l’entesa entre les dues potències, va ser la diferent visió sobre el destí d’Alemanya, i la seva reorganització política i econòmica després de la guerra, que finalment va tindre com a conseqüència la divisió del país en dos, cada una de les parts sota la influencia d’una de les potencies.


Tots dos països, van utilitzar estratègies similars per assegurar-se el domini i el control de la seva ració del pastís, des de tres punts de vista: polític, econòmic i militar. Els Estats Units van promulgar la “Doctrina Truman”, amb l’objectiu de frenar l’avanç del comunisme a Europa, i d’ampliar la seva zona d’influència. També va comportar tota una sèrie d’accions dintre del mateix territori nord-americà, amb el senador McCarthy com a màxim exponent, orientades a una persecució brutal de tota activitat pro comunista, La rèplica soviètica, va ser la creació del KOMINFORM, per unificar les polítiques dels partits comunistes a nivell global. Econòmicament parlant, el secretari d’estat nord-americà, George Marshall, va posar en marxa, un sistema d’ajuts al desenvolupament, amb l’objectiu de reconstruir l’economia dels països europeus, i mantenir-los sota la seva òrbita, conegut com el “Pla Marshall”, contestat des de la Unió Soviètica, amb la creació del CAEM, tot i que fins a mitjans del cinquanta, no va tenir gaire influencia.

Finalment, un cop controlat el terreny polític i l’econòmic, mancava l’aliança militar, que va quedar plasmada amb la creació de la OTAN, sota el control dels Estats Units des de la seva posició supremacia militar, que implicava que qualsevol país signant, es comprometia a la defensa militar d’un altre país integrat en l’aliança, davant d’un atac extern. La contra rèplica soviètica va ser la creació del “Pacte de Varsòvia” amb similars objectius.

L’equilibri de forces es va establir quan la Unió Soviètica va disposar també de la bomba atòmica, a finals de la dècada dels quaranta, i va començar la carrera armamentística entre les dues potencies.

Aquesta bipolarització es va estendre, no només a Europa, sinó a nivell global, en funció dels regímens polítics de cada país, sempre sota el control dels Estats Units o la Unió Soviètica.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada