dimecres, 19 d’octubre de 2011

Canvi Social i Ciutat


La proliferació de petites corts aristocràtiques i reials va donar un impuls definitiu al moviment intel·lectual de l’humanisme, donat el creixent interès dels cercles urbans que les composaven per les lletres, les ciències i les arts. Aquesta nova cultura no provenia del món universitari, anquilosat en el seu discurs religiós i espiritual, sinó de les acadèmies i els cercles cortesans, i és en aquest entorn on es va produir la separació entre la cultura popular i la cultura d’elit. “Els mateixos intel·lectuals que anomenen humanistes van treballar a fons per denigrar com a ignorants tots aquells comportaments que escapaven de l’aculturació”. El naixement del moviment humanista cal buscar-ho en la Itàlia dels segles XIV i XV amb artistes de la talla de Dant, Petrarca o Boccaccio i va culminar coincidint amb el Renaixement amb els darrers treballs de Leonardo da Vinci, Miguel Angel, Maquiavel i especialment Erasme i Joan Lluís Vives, tot i que la llista seria inacabable. De fet es pot considerar l’humanisme com un moviment precursor del Renaixement.



Hem vist com als nous palaus construïts a les ciutats, es dona molta importància a les estàncies privades, com les biblioteques o els estudis, per cultivar la lectura o l’escriptura. En aquestes mateixes estàncies podíem trobar tant elements profans com sagrats, des de documentació de béns i títols de propietat, passant per llibres o manuscrits, fins a relíquies i obres d’art. Tot i que els nivells d’alfabetització tenien una tendència alcista, les diferències entre el món urbà i el rural continuen sent abismals, i en les ciutats es produeix un fenomen fonamental en les èpoques venidores, com és l’augment de l’individualisme, entès com la primacia de l’individu davant qualsevol grup social.




Ara bé, el moviment humanista no va ser mai totalment homogeni, de fet l’únic nexe d’unió entre els seus components era l’admiració que tots professaven envers l’antiguitat grecollatina i la consideració de superioritat d’aquestes societats sobre la del seu temps. És tracta d’un moviment essencialment urbà, nascut a l'empara del gran creixement econòmic i de la necessitat de projecció política i cultural de les oligarquies urbanes, que volien refermar-se en el seu ascens social i marcar les diferències entre ells i els senyors feudals del món rural o bé amb el Papa i l’emperador (d’aquí neix el republicanisme o el patriotisme, característics de l’humanisme cívic, que tenia com a mirall la Roma republicana). Aquest elitisme del moviment va estar present tant en el seu naixement com en la seva fi, doncs no el va permetre créixer entre la majoria de la població (formada, recordem-ho per menestrals i camperols), que va sintonitzar ràpidament amb la Reforma i el seu renovat discurs religiós.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada