dijous, 27 d’octubre de 2011

El Cavaller amb la Mà al Pit


Actualment exposat al Museu del Prado, tenim constància de que l’any 1794 es trobava a les dependències del duc d’Arco. Es tracta d’un dels retrats més coneguts del Greco, i s’especula sobre la identitat del personatge retratat, amb la hipòtesi encara no confirmada de que podria tractar-se del marquès de Montemayor, notari major del Regne. Durant un temps es pensava que el retrat representava a l’escriptor Miguel de Cervantes, però aquest fet ha estat descartat en l’actualitat.



Fitxa tècnica

Autor:             El Greco
Títol:               El cavaller amb la mà al pit
Cronologia:    Cap al 1580
Tècnica:         Oli
Suport:           Tela
Mides:             81,8 cm. X 65,8 cm.
Localització:   Museu del Prado
Catàleg:          P00809
Procedència:  Col·lecció Reial




Descripció i anàlisi formal

En aquest quadre observem totes les característiques de l’escola retratista espanyola: retrat de mig cos, amb roba de vellut fosca, clàssica de la Cort madrilenya, i amb el punys i el coll amb puntes de radi petit emmidonades. El fons neutre, també característic de l’època, era el preferit en els retrats del Greco, doncs així aconseguia donar una gran vitalitat  tant a les mans com a la mirada.

En aquest sentit, apreciem l’amplitud del seu front, i el bigoti i la barba acuradament retallats ressaltant la severitat de la mirada del personatge, greu i melancòlica, que ens fa pensar en el caràcter fred i seré del protagonista del retrat. Les vestimentes del cavaller, així com els detalls emmidonats dels punys i el coll, determinen la posició social del cavaller, el típic “hidalgo” espanyol. La posició de la mà dreta amb el cor i l’anular junts confereix al conjunt un efecte estètic de gran delicadesa i sensibilitat. El gest de la mà s’associa a l’acte de rebre la “Fe de Cavaller”, per el que el quadre  ha estat anomenat també  El Jurament del Cavaller. Un altre element que destaca en el retrat és l’orfebreria de l’empunyadura de l’espasa, de gran riquesa, en la que distingim la plata daurada de l’empunyadura i l’or de la bola que la decora.



Anàlisi estilístic

Com hem comentat, l’obra conté totes les característiques del retrat espanyol fixades per Sánchez Coello, amb una paleta de colors molt bàsica amb negres, blanc i ocres, amb absència d’ornaments superflus (només estan presents una cadena i el puny de l’espasa). L’obra pertany al Renaixement espanyol, d’estil manierista i emmarcada en l’època del Cinqueccento.



Polèmica

El mes d’octubre de 1996, Rafael Alonso, expert restaurador de l’obra del Greco, amb 58 obres del cretenc restaurades, va encetar la restauració del quadre del pintor cretenc. Durant tres mesos, es va treballar als tallers del Museu del Prado, amb uns resultats sorprenents: va ser eliminada la signatura en lletres gregues majúscules, fins al moment considerada original del Greco, el fons negre de la composició va ser aclarit fins arribar a mostrar les tonalitats grisoses de l’actualitat i també s’aprecia un canvi en les mides del quadre, doncs en anteriors restauracions s’havien afegit quatre tires de tela que en aquesta van ser suprimides, tornant a tenir la composició les seves mides originals. Sobre la supressió de la signatura, Rafael Alonso va manifestar: “hacia 1580, El Greco nunca firma con mayúsculas. La letra es además torpe (...) y tiene faltes de ortografia”.

La polèmica per la restauració va arribar al Congrés del Diputats el març de 1999 quan el grup parlamentari de Izquierda Unida va formular al govern de la nació una sèrie de preguntes relacionades amb els canvis produïts en l’obra del pintor cretenc.
Per finalitzar, mostrem les dues imatges de l'obra, abans i després de la restauració:


1 comentari: