dimarts, 25 d’octubre de 2011

El Greco: Problemes Financers i Mort


Durant tota la seva etapa espanyola, El Greco es va veure involucrat en una sèrie de litigis motivats per la falta d’acord en les quantitats a abonar per les seves obres. El pagament de les obres d’art a Espanya es feia segons l’estimació del treball un cop conclòs: l’artista i els clients anomenaven perits que valoraven la feina, i si no ni havia acord, un intermediari recomanava els honoraris finals. Tanmateix, si les dues parts continuaven sense acceptar la proposta del intermediari, s’iniciava un procés judicial, que en el cas del pintor cretenc gairebé mai van ser favorables als seus interessos.

El primer desacord es va produir en el pagament d’un dels seus primers encàrrecs, l’Espolio de Crist. Els representants del artista van demanar una quantitat propera als 900 ducats, mentre que els de la Catedral de Toledo en van oferir només 227, al·legant que la Bíblia no mencionava la presència de les Maries en aquesta escena. El litigi es va solucionar amb la valoració a l’alça d’un encàrrec posterior, concretament la realització d’un conjunt escultòric, però va trigar més de dos anys en rebre el pagament. En el cas de l’obra l’Enterrament del senyor d’Orgaz, el pintor va preferir rebaixar les seves pretensions inicials des dels 1.600 ducats de la primera taxació fins als 1.200 que en va rebre per la pintura. L’últim gran litigi del pintor va ser pel pagament dels retaules de l’Hospital de la Caritat d’Illescas, que va concloure al cap de quatre anys també amb una rebaixa substancial de les pretensions de l’artista.

En l’origen de tots aquests litigis cal pensar que es troba la idea imperant a Espanya de considerar al pintor com un simple artesà, executor dels desitjos de la persona que el contractava, no pas com un artista que expressava les seves idees. Aquesta concepció xocava frontalment amb la consideració que El Greco tenia del seu art i de la seva activitat, que assumia com a pròpia, i a la seva persona com a inventora i executora de les seves idees.

En mig de tots aquest litigis, El Greco va assumir tots els deutes que va contraure el seu germà Manoussos, en l’episodi de l’atac al vaixell italià relatat anteriorment, i el cost de la seva vida llicenciosa, fets que el van provocar innumerables problemes financers, tot i la gran quantitat de diners que va atresorar durant la seva carrera artística.



Mort de l’artista i inventari dels seus bens

La mort del pintor es va produir a Toledo el 7 d’abril de 1614, a la edat de 73 anys, segons consta en la partida de defunció que es troba a la parròquia de Sant Tomé: “en siete del falescio Dominico Greco no hizo testamento. Recibió los sacramentos. Enterrose en Santo Domingo el Antiguo, dio velas”. Dos anys abans, el seu fill Jorge Manuel havia llogat una cripta en aquesta església per donar sepultura al seu pare, a canvi de construir i decorar l’altar sense cap cost. Entre d’altres, El Greco va realitzat per aquest motiu el quadre Adoració dels pastors, avui exposat al Museu del Prado. El 31 de març de 1614 El Greco encarrega a Jorge Manuel la redacció del seu testament i l’anomena hereu universal amb el compromís de liquidar tots els seus deutes. La ubicació final de les restes mortals del pintor és objecte de polèmica, doncs es barallen dues hipòtesi: continua enterrat a Santo Domingo, coberta la tomba per construccions posteriors, o be el seu cos va ser traslladat l’any 1618 a l’església de Sant Torcuato, actualment desapareguda. En tot cas, avui dia no tenim localitzades les restes del pintor cretenc.

Cinc dies després de la mort del Greco, el seu fill inicià la confecció de l’inventari dels bens paterns, en el que es troben entre d’altres objectes, 143 quadres la majoria dels quals acabats, 15 models escultòrics en guix, 30 de fang, 27 llibres en grec (tractats de filosofia i poesia, obres d’Homer, Aristòtil, l’Antic i el Nou Testament...), 67 llibres en italià, 17 en espanyol, 19 tractats sobre arquitectura (entre d’altres 3 Vitruvis en italià i 1 en llatí), 150 dibuixos, més de 30 planells i uns 200 gravats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada