dimarts, 11 d’octubre de 2011

La Construcció del Coneixement


Segons una visió clàssica, defensada bàsicament per l’empirisme més radical, mitjançant els sentits podem tenir una versió real del món que ens envolta, que posteriorment és enviada al cervell i és converteix en coneixement. D’altre banda els innatistes cartesians defensen l’existència de coneixements innats sobre els quals construïm el coneixement amb estímuls nous que ens arribem pels sentits. Totes dues corrents del pensament atribueixen una importància cabdal a la percepció, com a instrument del cervell que rep informació del nostre entorn a traves dels sentits.

Però la realitat és que la percepció és molt més que això. El nostre cervell “fabrica” el coneixement a partir d’una sèrie de processos tant de tipus sensorial  com d’altres basats en la nostra experiència vital. En aquest sentit estaríem molt més a prop de les tesi coherentistes que no pas de les fonamentistes, tot i que aquestes també tenen part de raó.

Efectivament, podem afirmar que la percepció comença la seva construcció de la realitat a partir de certes predisposicions innates, però també que aquesta construcció obté una resultat o altre en funció de la nostra experiència. Amb això volem dir que cada nova percepció d’una mateixa realitat, pot tenir una construcció diferent, depenent del resultat de les construccions anteriors.

En l’acte de la construcció del coneixement intervenen diversos factors. Un d’ells és la memòria. La natura del coneixement depèn del mecanismes que utilitza la nostra memòria a l’hora de codificar la informació, i que com hem dit, tenen molt a veure amb les nostres experiències vitals. Aquests mecanismes codifiquen d’una manera o altre la informació en funció del que les nostres experiències signifiquen per nosaltres, i de la motivació que tenim en el moment de començar la construcció. També en el moment de recordar, la memòria actua de forma elaborativa i reconstructiva, no accedim als records d’una manera directe, sinó que hem de reconstruir-los, i aquesta reconstrucció es realitza tenint en compte que volem recordar i des de quin punt de vista ho volem fer.



Altre factor important per la construcció del coneixement, és la capacitat humana de raonar. Podríem definir aquesta capacitat com el conjunt de operacions cognitives que ens permeten expressar una opinió o arribar a una conclusió. Quan aquesta opinió o conclusió l’expressen mitjançant el llenguatge, estaríem parlant de raonament explícit. Aquest raonament explícit sempre està basat en els mecanismes implícits del nostre cervell, és a dir, en els processos en que no intervé la consciència per arribar a una conclusió o per a elaborar una opinió.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada