dimarts, 18 d’octubre de 2011

Modernitat i Ciutat: El Paper de la Burgesia


La característica principal de la burgesia de l’època és el seu afany d’ascens en l’escalafó social, d’ennoblir-se per qualsevol mitjà. Per aconseguir-ho van emprar tot tipus d’estratègies, sovint matrimonials, a fi d’enllaçar amb la noblesa feudal i perpetuar el seu estatus. Estudis dels membres de les famílies destacades de l’època han demostrat “les intenses interconnexions entre la vella noblesa i la noblesa de toga, que era la formada per la burgesia, que s’havia fet amb un càrrec burocràtic i amb el temps havia adquirit un determinat títol nobiliari. Aquests dos tipus de famílies nobles van establir tota una xarxa d’estratègies de intercanvis patrimonials per via familiar, afavorits per les seves trajectòries de promoció burocràtica i d’ascens social.



Al igual que la noblesa, a partir del segle XV la classe burgesa també va participar dels préstecs als camperols, incrementant d’aquesta manera els seus ingressos i assolint el control sobre el món rural. Això els va permetre protagonitzar el seu desitjat ascens social i destinar els nous ingressos al luxe i l’ostentació propis de la noblesa, encetant lentament una autèntica revolució del consum. Aquest desembarcament de la classe burgesa en el món rural va ser batejat amb el nom de “traïció de la burgesia”, doncs representava l’abandonament de “l’essència social i econòmica de la classe burgesa tradicional, nascuda a l’empara de la ciutat medieval, l’abandó de les inversions comercials i capitalistes, pel rendisme de tipus feudalitzant”. Fins aleshores els empresaris de la ciutat havien exercit una altre mena “d’explotació” del món rural, recorrent als seus habitants per fer feines a les seves llars a temps parcial, amb el que augmentaven la producció sense encarir el producte. Això va provocar la necessitat d’un major finançament amb el que es van consolidar els sistemes crediticis i els bancs, tant els antics com els de nova creació. Però no tots els burgesos estaven en condicions d’abandonar les seves activitats i canviar-les pel rendisme rural. Un gruix important va continuar amb el comerç tradicional, potenciant en determinades ciutats, com les holandeses o angleses, el comerç marítim a gran escala, més atractiu que el comerç terrestre, amb grans dificultats de trànsit.




Els burgesos enriquits pel comerç i els seus anhels intel·lectuals, van ser claus amb l’emergència d’una nova civilitat, definida com “un compendi cultural i social, de saber parlar, escriure i estar”. L’espai urbà és l’ideal de la civilitat, i l’art i la cultura es converteixen en símbols de poder, tot i que romanen elements de la cultura tradicional, com la presència continua de la mort, o la creença en bruixes i en la màgia i l’esoterisme. Aquesta burgesia enriquida va formar part, com hem vist en l’apartat anterior, del pacte de poder amb la noblesa per la creació d’una nova classe dirigent encarregada de portar les regnes de les ciutats i perpetuar el seu llinatge.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada