dijous, 20 d’octubre de 2011

El Greco: Biografia


Probablement, El Greco va ser un dels artistes més coneguts de la seva època, i en canvi, avui dia en saben molt menys de la seva vida que d’altres artistes de menor categoria. La seva personalitat no va passar inadvertida als seus contemporanis, que (sempre tenint en compte la dicotomia de seguidors/detractors que acompanya a tot gran artista) ja en vida seva es van desfer en elogis cap a la seva obra. Aquests elogis culminen amb el sonet que va escriure el pare Hortensio Félix Paravicino després de la seva mort, i que en un dels seus tercets diu:

Creta le dio la vida, y los pinceles Toledo, mejor patria donde empieza a lograr con la muerte, eternidades.

Efectivament, el pintor nascut a Creta, encara reducte de la cultura bizantina, va trobar la glòria a Toledo, capital eclesiàstica d’Espanya en el moment del seu màxim esplendor, amb una intensa vida espiritual marcada per la convivència de tres cultures.

Segons Scholz-Hänsel, el fet de la manca de dades objectives sobre la vida del pintor, es degut a tres motius:

-          El seu llar pelegrinatge artístic pel Mediterrani

-          El relatiu retràs de la literatura artística espanyola

-          La absència d’una escola espanyola d’arts gràfiques anterior a Goya

Resulta significatiu que el pintor grec sigui conegut pel seu alies italià, Greco, tot i haver viscut a Itàlia només deu anys en comparació amb els quaranta que va passar a Espanya, i que l’artista signés totes les seves obres amb lletres gregues i amb el seu nom correcte, Domínikos Theotokópoulos.



Biografia

Domínikos Theotokópoulos, conegut a Espanya com Dominico Greco, va néixer a Candía, la actual Heraklion, a la illa de Creta l’any 1541. Aquestes dades les coneixem per afirmacions del propi pintor, que mentre actuava d’intèrpret en un procés de la Inquisició contra el grec Michel Rizo en 1582, es va declarar natural de la ciutat de Candía, i després, ja en l’any 1606, amb motiu de la disputa que va tenir amb l’Hospital de la Caritat d’Illescas, va afirmar “ser de edad de sesenta y cinco años”. Poc sabem de la seva família: el seu pare, Giorgios, era recaptador d’impostos i comerciant, i el seu germà Manoussos, va continuar amb la feina del pare com a recaptador d’impostos per a la República Veneciana i va ser president de la Confraria de Navegants de la ciutat. Tot això fa pensar que la família gaudia d’una bona posició econòmica i social. Manoussos va rebre l’any 1571 per part del dux de Venècia una patent de cors per exercir la pirateria contra els turcs, però per error va atacar un vaixell italià, fet que el va portar a la presó. Per saldar el seu deute amb els venecians (6.000 ducats), va vendre totes les seves propietats, i es va traslladar a Toledo a demanar ajut al seu germà. Res sabem de la mare de Domínikos ni de la seva primera esposa, i poc més de la segona, només la certesa de que era espanyola.

Els Theotokópoulos pertanyien a la comunitat catòlica de Candía, i Domínikos va rebre una complerta formació humanística, que va fer d’ell un home amb bona educació, esperit inquiet i grans ambicions, tant econòmiques com socials i professionals. La seva formació artística va començar al taller de Juan Gripiotis, pintor d’icones, i ràpidament va conquerir una important posició entre els pintors cretencs, com testifica el fet que l’any 1566 el pintor Georgios Klontzas, va taxar una obra seva, una Passió de Crist, en la considerable xifra per a un pintor no consagrat de 70 ducats. Hem de tenir en compte que un document datat el 6 de juny d’aquest mateix any, fa referència al pintor cretenc com a “maistro Menegos Theotokópoulos sgourafos”. (Menegos és el diminutiu venecià de Domínikos, i “sgourafos”, la forma dialectal cretenc que significa pintor)

Aquest ràpid ascens en l’escalafó i la seva ambició, el van fer abandonar l’illa amb destí a Venècia, on va continuar amb la seva formació, probablement al taller de Ticià. Tres anys més tard va marxar cap a Roma, on va estudiar l’obra de Miquel Angel. Entre 1575 i 1576 arribà a Toledo, on es va establir fins a la seva mort l’any 1614.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada