dissabte, 1 d’octubre de 2011

Jekyll i Hyde. La Cara Oculta de l'Ésser Humà


La novel·la de Robert Louis Stevenson El cas misteriós del Dr. Jekyll i Mr. Hyde, pot ser interpretada com l’historia d’una addicció. Tanmateix, les drogues (en forma de poció que Jekyll utilitza per la seva transformació) son merament instrumentals per la verdadera addicció de Jekyll, que és poder alliberar els seus instints més baixos, sense cap mena de perill per la seva respectabilitat. Segons el reputat científic tots els éssers humans tenim un altre “jo” que lluita per sortir a la llum i que roman atrapat dintre de la façana visible de la nostra existència, marcada pels convencionalismes socials. Fruit de les seves investigacions, Jekyll descobreix una droga que permet el desdoblament físic de les dues realitats i que acaba convertint-se en imprescindible per la vida del doctor.




En el capítol dedicat a la confessió del Dr. Jekyll, ens relata les seves sensacions després de prendre la droga que el transformà en Mr. Hyde, “sentia com si s’afluixessin tots els lligams del deure i em sentia una llibertat desconeguda, però no innocent, a l’ànima”. Aquesta és la mateixa sensació que sent una persona addicte quan consumeix estupefaents. En el cas del nostre doctor aquest sentiment d’alliberació ve donat pel seu desig amagat de gaudir dels plaers prohibits per a una persona respectable i de la seva posició social.



Però, al igual que passa amb les drogues, per satisfer els seus desitjos cada cop necessita més ser Hyde i no Jekyll, fins que la part obscura de la seva persona acaba imposant-se i anul·lant mica en mica el “jo” visible i respectable del doctor, obligant-li a tancar-se al seu laboratori. “Semblava com si la força de Hyde hagués crescut amb la feblesa de Jekyll”. Fins i tot, ja no li calen les drogues per que és produeixi la transformació. Aquí trobem també un paral·lelisme clar entre el que li succeeix al doctor i la vida d’un toxicòman.



En definitiva, l’obra mostra clares similituds amb el “modus vivendi” d’una persona addicte a les drogues, amb l’aflorament del costat obscur de l’ésser humà que tots portem a dintre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada