Juan Martínez
Montañés (1568-1649)
Escultor nascut a Alcalá la Real (Jaén), i
establert a Sevilla, la seva formació començà a Granada en el taller de Pablo
Rojas. L’any 1582 es trasllada definitivament a Sevilla, on l’any 1588 fou
examinat com a escultor, fet que el va permetre mantenir un taller i signar
contractes. La seva producció sol dividir-se en tres etapes, que van des dels
seus inicis a Sevilla, fins al període final, passant pels seus anys de
plenitud, i comprèn des dels retaules a les figures exemptes i els relleus.
Entre els retaules destaca el del monestir de San Isidoro del Campo, autèntica
joia de l’escultura espanyola, amb un doble ordre de columnes, i que consta
d’un banc, dos cossos i un àtic en el que trobem un relleu de l’Assumpció. En
la composició hi ha altres relleus al·lusius a la vida de Crist, el més
significatius dels quals són els de la Nativitat i la Epifania, i dues talles
magnífiques que es corresponen a San Jerónimo i San Isidoro.
En la seva producció artística, ocupen un
lloc destacat una sèrie de talles concebudes be per els passos processionals o
be per el culte privat, que destaquen per el seu fort classicisme,
característic de Montañés. Entre elles trobem el San Cristóbal de la parròquia
del Salvador, en la que l’artista sembla haver pres com a model un gravat
d’Alberto Durero de l’any 1525. També hi ha representacions del sants
penitents, com la de San Jerónimo (imatge), que ens mostra el domini anatòmic i la contenció
expressiva de l’artista, i en la que el pintor Francisco Pacheco va col·laborar
en la policromia. També va esculpir representacions de San Ignacio i San
Francisco Javier per a la orde dels jesuïtes, amb rostres que semblen retrats
amb una gran força expressiva concentrada en la mirada. En les seves versions
de Santa Ana, veiem la fidelitat a les noves corrents iconogràfiques
contrareformistes, que la mostren en el seu paper educador vers la seva filla.
Però potser, el més
definitori de l’obra de Montañés, són les seves representacions de Crist i de
la Verge; per algun motiu era conegut entre els seus contemporanis com el “déu
de la fusta”. Una de les millors és la pertanyent al tema del Crucificat que va
realitzar per l’església de la Merced de Lima, avui a la Catedral de Sevilla
ubicada en la Sacristía de los Cálices. En el contracte de realització
s’especifica que la talla ha de respondre a un determinat missatge religiós,
fet per el que Crist es mostra viu amb el cap lleugerament inclinat, com
invitant al diàleg als seus fidels. Seguint les preceptives iconogràfiques
derivades de les revelacions místiques de Santa Brígida, es presenta subjectat
a la creu per quatre claus amb un dramatisme contingut i un perfecte equilibri
entre el naturalisme i la bellesa idealitzada característica de la seva obra.
Pot considerar-se aquesta talla com el precedent d’altres que l’artista va
elaborar amb posterioritat, com el famós Cristo de la Clemencia.
De caire
processional és la seva talla del Nazareno de la Cofradía de la Pasión, de
l’església del Salvador de Sevilla, que segons ens diu Palomino, l’artista
seguia pels carrers durant el seu recorregut, admirat per el realisme
aconseguit amb ella. És tracta d’una talla de gran classicisme amb una intensa
força expressiva concentrada en el cap i les mans, abillada amb riques teles
que ens mostra a Crist inclinat pel pes de la creu i amb la cama esquerra avançada
i flexionada.
Tenim coneixement de
tres obres profanes realitzades per Montañés: les escultures del retaule major
de Santiponce que representen a Alonso Pérez de Guzmán i a la seva esposa i el
bust en fang del rei Felip IV que serviria de model a l’italià Pietro Tacca per
realitzar l’escultura eqüestre que avui podem contemplar al costat del Palau
Reial de Madrid.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada