Entre la fi de la Segona Guerra Mundial i
la dècada dels setanta, es va produir a l’Àfrica i l’Àsia un procés de
descolonització, explicat per diversos factors:
- Causes internes
-
L’explosió
demogràfica, provocada pel fet que les metròpolis van introduir abundants
millores mèdiques a les colònies.
-
L’aparició
de masses urbanes descontentes en ciutats excessivament poblades, a on no
s’havia produït un desenvolupament industrial.
-
El
naixement d’una elit indígena, amb un alt nivell cultural, que va anar
configurant una ideologia nacionalista.
- Causes externes
-
Desig
dels països colonitzats d’assolir els principis de llibertat i democràcia
defensats per les metròpolis.
-
Decadència
econòmica i militar dels països colonialistes desprès de la Guerra.
-
Posició
clarament anticolonialista de les Nacions Unides.
-
Naixement
del Moviment de Països no Alineats i augment de la pressió internacional en
favor de la descolonització.
Així doncs, podríem dir que el triomf
dels moviments independentistes dels països colonitzats, s’explica per la pròpia
evolució històrica del sistema colonial i per el nou context internacional
sorgit desprès de la Segona Guerra Mundial.
El procés de descolonització no va ser
igual a tot arreu. Les dues grans potencies colonials, França i la Gran
Bretanya, el van encarar de manera ben diferent:
- En el cas britànic, degut al seu
sistema descentralitzat d’administració, les colònies van accedir a la
independència d’una manera normalment pacífica. A més a més, al assolir-la
els nous països es van anar incorporant a la Commonwealth, òrgan de
cooperació econòmica i política entre la metròpolis i les excolònies.
- En el cas francès, donada la seva
concepció centralista de l’administració colonial, els processos
d’independència van ser sovint violents i conflictius, tot i que va haver
països on es van mantenir institucions de govern preexistents, que van
acabar dirigint un procés gradual i pacífic, com el cas del Marroc i
Tunísia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada