dilluns, 7 de novembre de 2011

Classe Social, Estatus i Estratificació


L’estratificació social és un tret característic de tot tipus de societats, consistent en una ordenació jeràrquica dels individus, que implica la creació de desigualtats, ja siguin materials o simbòliques, i que finalment donen pas a l’assignació a una determinada classe social. En aquest cas parlarem del sistema d’estratificació de la societat occidental contemporània.

En el moment de néixer, ja tenim assignada una classe social, en funció de la situació econòmica i social dels nostres progenitors. Durant els successius processos de socialització a que ens veiem sotmesos, anem prenen consciència de que la societat no és homogènia i del lloc que ocupen dins d’aquesta. Aquesta assignació inicial no és un fet tancat, doncs una de les característiques principals del nostre sistema d’estratificació social, és la seva mobilitat, i al llarg de la nostra vida sempre podem canviar d’estrat, tant per millorar en la jerarquia, com per a empitjorar la nostra situació. Però no ni ha dubte que les oportunitats de millora son més clares si partim d’una posició privilegiada. Sens dubte, un dels factors més importants a l’hora d’assolir un canvi de nivell social, és la cultura, i aquí també ens trobem amb una clara diferència d’oportunitats en funció de la nostra classe social (sempre serà més fàcil per a un individu de classe social alta, que no té que preocupar-se de guanyar-se el pa diari, accedir a tota una sèrie de coneixements que consolidaran la seva posició).



Altre característica fonamental de la nostra societat occidental, és el que anomenen estatus, entès com l’exhibició de l’estil de vida del que gaudim. Sovint l’estatus és correspon amb el nostre nivell social, tot i que en ocasions podem “enganyar” als altres fent gala d’objectes, opinions o maneres de fer més properes a un nivell superior dins de la societat.

Dues de les teories sobre l’estratificació social més conegudes, son les de Karl Marx i Max Weber. Mentre Marx redueix (simplificant les seves teories) les classes socials a dos, posseïdors de les riqueses i els mitjans de producció, i els no posseïdors, Weber obre més el ventall, i tot i considerar els motius econòmics com els més importants a l’hora de fer una classificació social, dona també molta importància a altres factors que influeixen en la distribució del poder, com pot ésser l’estatus adquirit en funció del prestigi social d’una persona, o l’acció dels partits, no només polítics, considerats com a institucions que busquen influir en les estructures socials en benefici propi o de la comunitat.

Tal com hem vist, l’estratificació social i tot el que això comporta, és un element viu de la nostra societat occidental, que permet a l’individu moure’s d’un estrat a altre en funció de l’aprofitament de les seves oportunitats, que això sí, no son les mateixes per al conjunt de la societat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada