diumenge, 6 de novembre de 2011

Normalitat, Etiquetació i Control Social


Com podem definir la normalitat? És aquest un concepte absolut o cal relativitzar el seu àmbit? El que és normal per un català, ho és també per a un habitant d’una illa del Pacífic, o sense anar més lluny per a un ciutadà alemany? I a l’inrevés?

Sens dubte, si parlem de la normalitat com a concepte, podem concloure que es tracta d’una qüestió social, definida en funció de les característiques pròpies de cada indret i dintre d’una temporització determinada. Encara podem filar més prim si afirmem que dins de cada societat existeixen grups amb definicions de normalitat ben diferents.

Posem per exemple, dins de la societat catalana, el col·lectiu nudista, que considera com a normal prendre el sol despullats, mentre que una part de la societat “tèxtil” lluita per la prohibició d’aquestes pràctiques. Com deien abans, cal temporalitzar la normalitat, i el que fa uns anys era mal vist per el conjunt de la societat (per tant, considerat com una “desviació” de la normalitat), avui dia comença a ésser una qüestió baladí que només té l’oposició a uns pocs.

Lligat al concepte de normalitat, trobem altre concepte complementari com és el de la desviació. Quan quelcom (o algú), sobrepassa els límits acceptats per la societat davant un fet o un comportament, se li posa l’etiqueta de desviat. El concepte de desviació es pot entendre com un mecanisme d’auto reafirmació de la normalitat. Classificant les actituds com a normals o desviades, la societat no fa més que reforçar les seves estructures donant més arguments als defensors de l’estabilitat social.

El problema és discernir qui marca els límits entre una actitud normal i una desviada. Habitualment això queda en mans dels grans grups de poder, ja siguin polítics, econòmics o religiosos, que se n’encarreguen també de “penjar” etiquetes a determinats grups, condicionant la seva posada en escena dins de la societat. Aquest etiquetatge s’integra dins de l’imaginari col·lectiu, dividint la societat en “etiquetats” i “etiquetadors” o dit d’una altre manera, “desviats” i “normals”.




Tant la normalitat, com la desviació, com l’etiquetatge, son elements clau del procés de socialització, procés que ens ocupa durant tota la vida, des del naixement fins al moment de la mort, i que té el seu màxim exponent en els primers anys de la nostra vida. Aquest procés integra dins de la nostra personalitat elements propis de l’ indret i el temps que ens toca viure i que posteriorment exerceixen tasques de control social sobre la nostra persona, tot i que al tenir-los interioritzats, sovint no ens adonem d’aquest fet.

Com veiem, tot plegat es tracte d’un procés pràcticament automàtic, que anem assolint gairebé sense adonar-nos i que marca profundament el desenvolupament de la nostra personalitat. Al llarg de la nostra vida encetem diversos processos de socialització, que van modelant la nostra forma d’ésser.

El control social es basa en una sèrie de mecanismes creats per la societat que busquen el manteniment de l’ordre i la estabilitat d’una comunitat. Aquests mecanismes poden ésser de tipus coercitiu (pressió econòmica, violència...), o bé consensuats (persuasió, publicitat...). Tots ells persegueixen un mateix fi, i la majoria estan dintre de l’estructura de la nostra personalitat, doncs els hem assolit com a propis en algun dels processos de socialització viscuts per cada persona.

Com a exemples aclaridors, podríem pensar en que a ningú de nosaltres se li ocorreria presentar-se a una entrevista de feina per a ocupar un lloc de direcció d’una empresa, vestit amb bermudes, xancles i samarreta de tirants, o fumar en un hospital dins d’una sala de pacients asmàtics...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada