dijous, 17 de novembre de 2011

Epicur: Felicitat i Plaer


La filosofia epicúria ens parla del plaer com a principi i culminació de la vida feliç. Però, per assolir la tan anhelada felicitat, segons Epicur, hem de fer una tria acurada dels plaers que implica l’acceptació d’alguns dolors. Per el filòsof grec, el plaer es l’absència de dolor, però alguns dolors ens reporten un plaer més gran quan son superats. En la capacitat per fer aquesta tria, que ha d’anar presidida per la moderació, rau l’èxit en el camí cap a la felicitat.

Però, quan parlem de felicitat, ho estem fent de plaer també? Sota el meu punt de vista, parlem de dos conceptes íntimament lligats, però en absolut equivalents. Si parlem de la felicitat sensorial, el plaer pertany al món dels sentits, ubicat a nivell biològic en el nostre cervell, i ens arriba com a conseqüència de la culminació d’un desig, mentre que la felicitat és l’estat posterior a l’obtenció del plaer. Si no existeix la causa biològica (menjar, beure...) que provoca el desig, el nostre cervell no genera la necessitat de satisfer-la. Per tant, podem dir que la felicitat sensorial és un estat de recuperació d’equilibri en el nostre organisme, que es dóna plenament quan tenim satisfetes totes les nostres necessitats biològiques.

La doctrina epicúria no busca només la felicitat sensorial, sinó que aquesta va lligada amb la salut de l’ànima. Aquesta combinació és la que ens dóna la felicitat completa. Però, com aconseguir la salut de l’ànima? La resposta epicúria és que la raó, aplicada amb seny i moderació, ens acosta a l’objectiu, donat que ens permet triar quins desitjos satisfer amb la conseqüent obtenció de plaer, veritable camí cap a la felicitat. La serenitat espiritual de l’home epicuri ve donada per el seu coneixement dels límits del plaer, però el gran dubte que em plantejo és si aquests límits son universals o particulars per a cada individu. El meu criteri em porta a decantar-me per la particularitat dels límits: és cert que quant menys siguin els desitjos, més petita serà la necessitat d’assoliment de plaer, i per tant més planer el camí cap a la felicitat, però també és cert que condicionants com la cultura o la personalitat de cada individu (fins i tot la seva experiència vital), configuren de manera diferenciada el ventall de necessitats mínimes que li calen satisfer.

En resum, felicitat i plaer, son dos conceptes diferents, però complementaris. El plaer és l’antesala de la felicitat, tant a nivell sensorial com espiritual, i aquesta només és plena quan es conjuguen  els dos nivells tot plegats.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada