Durant l’alta Edat
Mitjana, aproximadament des del segle V al segle XI, la Església es va
encarregar de reprimir tot el relatiu al meravellós
(mirabilia), doncs ho considerava un dels elements més perillosos de la
cultura tradicional per la seva capacitat de seducció dels esperits. En canvi,
amb l’arribada del segle XII, es va produir una irrupció del meravellós en la cultura erudita, en
part motivada per la necessitat de la petita i mitjana noblesa d’oposar a la
cultura eclesiàstica dominant, una cultura més pròpia i més representativa dels
seus ideals cavallerescos. Cercarem elements del meravellós en dues obres de Chrétien
de Troyes, concretament a Yvain ou le
Chevalier au Lion, en la traducció de Meritxell Simó, i en Lancelot ou le Chevalier de la Charrette, traduïda
per Luis Alberto de Cuenca i Carlos García Gual.
Elements del meravellós
a El cavaller del lleó
·
La font del bosc. La font es l’espai
on es desenvolupa l’aventura inicial de Calogrenant, que dona peu a la
intervenció de Ivany per venjar la humiliació a la que el primer és sotmès pel
cavaller Escladós el Roig, custodi de la font. En aquesta, tenen lloc infinitat
de prodigis, com l’ebullició de l’aigua a pesar de la seva fredor, o
l’adveniment de la tempesta al ruixar la grada amb aigua. A diferència de
Calogrenant, en la seva visita a la font, Ivany assoleix l’èxit en la seva
aventura.
·
L’anell de Luneta. Quan Ivany queda
atrapat mentre persegueix a Escladós el Roig, la donzella Luneta (consellera de
la senyora del castell, la dama de Landuc), que coneix a Ivany d’una estada
anterior a la cort del rei Artús, li lliura un anell màgic que el torna
invisible, i d’aquesta manera es pot amagar dels cavallers del castell que
volen donar-li mort.
·
L’anell de la dama
de Landuc. És lliurat a Ivany per la seva
esposa, quan aquest li demana permís per marxar en busca d’aventures. La senyora
li dona un termini d’un any per tornar i l’adverteix que les propietats de
l’anell (el protegirà de ser empresonat o ferit), només li serviran mentre se’n
recordi d’ella i sigui un amant sincer i lleial.
·
L’ ungüent. Fet per la sàvia
Morgana, cura qualsevol desvari. Li és aplicat per la donzella de la senyora de
Norison a Ivany mentre dorm nu al bosc, embogit pel dolor que li provoca la
pèrdua de la seva amada un cop passat l’any que tenia per tornar al castell
desprès de les seves aventures.
·
La serp que treu foc
per la boca. Després de sotmetre al comte Alier i d’entregar-ho com a presoner a la
senyora de Norison, Ivany marxa pensatiu pel bosc quan assisteix a la lluita
entre un lleó i una serp, animal aquest verinós i traïdor. Pren partit pel lleó
i no descansa fins trossejar la serp i reduir-la a petits bocins. Des d’aquest
moment el lleó es converteix en el seu aliat i l’acompanya en totes les seves
aventures.
·
El gegant Harpí de
la Muntanya. Ivany troba a Luneta empresonada a l’espera de rebre el càstig per no haver
aconseguit cavaller que la defensi de les acusacions de la seva senyora. El
cavaller li promet ser el seu valedor i va en busca d’allotjament per passar la
nit. Ho troba en el castell d’un baró amb grans murs i fortificacions.
Tanmateix, la vila que l’envolta es troba arrasada, segons sap després per el
gegant Harpí, que ha matat a dos dels fills del baró i té al seu poder als
altres quatre. El baró li explica que ara se’n vol endur a la seva filla per
entregar-la als seus criats, i si no li és lliurada matarà als seus quatre
fills.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada