dimarts, 1 de novembre de 2011

Partits Polítics: Participació o Representació?


L’aparició dels partits polítics de masses, derivats dels sindicats creats pels moviments obrers, al llarg del segle XIX, va representar un canvi en l’escenari de la política de l’època. Les democràcies representatives existents, de caràcter parlamentari, es van transformant per donar pas a la lògica participativa inherent als nous partits, que busquen traslladar al parlament l’opinió dels seus militants expressada en assemblees. Però a mesura que els partits comencen a integrar-se en el sistema polític, van perdent un dels seus trets definitoris, com és el “donar la veu al poble”, substituint-lo per un afany desmesurat en la lluita pel poder i per la creació d’una elit política professional, que assoleix el seu punt àlgid en els comicis electorals. Mitjançant l’anàlisi d’un partit concret, Esquerra Republicana de Catalunya, veurem com es defineixen en els seus estatuts els mecanismes participatius de la seva militància, i la seva organització interna.



Lògiques participativa i representativa

La lògica participativa és la que busca la màxima implicació del ciutadà en les institucions i decisions polítiques, atès que concep la decisió com el fruit directe de la voluntat ciutadana.  Des d’aquesta lògica, el ciutadà és vist com algú amb una voluntat definida, i els polítics són els delegats que se n’encarreguen de transmetre-les per produir una decisió col·lectiva. En canvi, la lògica representativa proposa que les decisions polítiques siguin preses per uns representants encarregats de recollir i interpretar les preferències i voluntats dels ciutadans. El paper del ciutadà en aquesta lògica és el de triar i controlar els seus representants, què es converteixen en els seus gestors i prenen per ells mateixos les decisions que creuen més convenients per el conjunt de la ciutadania, tenint en compte les seves preferències.




Esquerra Republicana de Catalunya

En els seus Estatuts, el partit es defineix com democràtic i d’esquerra no dogmàtica, i enumera entre els seus referents la defensa dels drets humans, dels pobles i del medi ambient. El seu objectiu és “la unitat territorial i la independència de la Nació Catalana, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, mitjançant la construcció d’un estat propi en el marc europeu i l’assoliment d’una societat justa i solidària, sense desigualtats entre les persones i els territoris”. Esquerra Republicana de Catalunya (a partir d’ara ERC) treballa amb estreta col·laboració amb les Joventuts d’ERC, organització juvenil que aplega afiliats entre 14 i 28 anys, i regula les seves relacions a partir d’un Protocol i un Reglament ratificats pels consells nacionals respectius. Els documents què ha d’acceptar el futur militant d’ERC són els Principis Bàsics, la Declaració Ideològica, els Estatuts, la Carta Financera i el Codi Ètic, així com els Reglaments vigents. Tots aquests documents només poden ser modificats pel Congrés Nacional, què consisteix en una assemblea a la que són convocats tots els militants, i en la que aquests tenen plens drets de vot. En aquest sentit, l’article 5 del títol I dels Estatuts, atorga la sobirania del partit a la seva militància, conferint-li una sèrie de drets i obligacions, entre les que es troben el dret a assistir-hi a les assemblees (des de les locals fins a les nacionals), amb dret de vot sobre les qüestions plantejades. Com veurem, tota la organització interna del partit ve marcada majoritàriament per la lògica representativa, amb elements participatius, com ocorre d’altre banda en tots els sistemes democràtics.



Organització territorial

L’estructura territorial d’ERC s’organitza de forma piramidal, tenint en la base les seccions locals que s’agrupen en la federació comarcal, integrada per la seva banda en la federació regional. Analitzarem aquesta organització des de la base prenent com a exemple la secció local de Molins de Rei.

La secció local és l’òrgan territorial bàsic d’ERC. Agrupa la militància amb residència en el seu àmbit, preferentment municipal. La secció local de Molins de Rei compta aproximadament amb 125 afiliats, què són convocats per l’Assemblea Local al menys dues vegades l’any. En aquetes assemblees s’escull l’Executiva Local i la Presidència amb validesa per un màxim de dos anys (els càrrecs electes poden optar a la reelecció), mitjançant sufragi universal entre els participants. L’Executiva Local és la responsable de la direcció i administració de la secció local i ha d’estar formada almenys per set membres. En e cas de Molins de Rei, aquesta té nou membres, ja que incorpora una Secretaria d’Atenció a la Militància i Seu Local, i una Presidència Honorífica, segons acord pres en assemblea. Les seccions locals disposen de plena autonomia per la seva actuació dins l’àmbit municipal, sempre i quan segueixin les línies generals establertes pels òrgans directius d’ERC, amb l’única limitació de l’establiment de pactes o acords amb altres organitzacions, per el que necessiten la conformitat de l’Executiva Nacional.

Un esglaó per sobre de la secció local, és troba la Federació Comarcal, que agrupa tota la militància adscrita a les seccions locals de cada comarca. La secció local de Molins de Rei pertany a la Federació Comarcal del Baix Llobregat. L’esquema organitzatiu de les federacions locals és molt similar al de les seccions locals, amb l’afegir d’un òrgan de govern, la Permanent Comarcal d’almenys 8 membres. En el cas del Baix Llobregat, s’afegeixen a la Permanent, la Secretaria d’Acció Política i la Diputada pel Baix Llobregat, en la persona d’Anna Simó. Dins la Permanent no hi trobem cap representació de la militància de Molins de Rei.

Com a sostre de la piràmide territorial s’articulen les federacions regionals, que composen les militàncies de les federacions comarcals de cada regió. ERC divideix el territori en 12 regions, entre les quals Molins de Rei pertany a la Regió 1 (Metropolitana de Barcelona). En aquest cas, l’esquema organitzatiu és idèntic al de les federacions comarcals.



Els òrgans de govern

Segons defineix l’Estatut, en el seu Títol IV, Article 30, l’òrgan de govern sobirà del partit és el Congrés Nacional. Aquest és reuneix cada 4 anys i convoca a la totalitat de la militància d’ERC. Prèviament a la celebració del Congrés són convocades eleccions independents i separades per a l’elecció dels càrrecs de President i Secretari General, habilitant-se les seus locals com a col·legis electorals. Un cop iniciat el Congrés, el Secretari General escollit presenta una llista de candidats a ocupar les Vicesecretaries, i aquestes un cop aprovades per majoria absoluta, presenten els candidats a les Secretaries. Tots aquests càrrecs electes formen part de l’Executiva Nacional, juntament amb els presidents de les federacions regionals, el president del Consell Nacional (màxim òrgan de govern entre congressos), representants de les JERC i tots els representants d’ERC amb càrrec electe a les principals cambres legislatives del país. Com veiem, la noció participativa que s’intueix a nivell local, es va difuminant en benefici de la creació d’una autèntica elit política a mesura que anem escalant en la piràmide organitzativa.



Un sospir participatiu

Tot i que l’organització interna del partit promou clarament la lògica representativa, hi ha determinades qüestions que obren una escletxa a l’esperança participativa: el Títol VIII dedicat a les llistes electorals deixa en mans de les assemblees locals l’elecció dels candidats municipals. En el cas de comicis que superin l’àmbit municipal, les llistes surten dels congressos comarcals o regionals, però serà l’Executiva Nacional qui n’ordeni els candidats a la llista definitiva.Com a fet gairebé anecdòtic, dir que qualsevol militant pot presentar la seva precandidatura a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, si obté el recolzament del 10% de la militància d’ERC. En aquest cas hauria de lluitar contra el candidat o candidats proposats per l’Executiva Nacional o pel Consell Nacional.



Conclusions finals

Al llarg del present estudi, hem parlat d’ERC, però les conclusions del mateix podrien aplicar-se a qualsevol partit de l’espectre polític actual. Hem vist com el sistema organitzatiu del partit promou una estructura fortament jerarquitzada, que fa que difícilment la veu del militant de base de Molins de Rei (en el cas utilitzat com a exemple), pugui fer-se sentir en les altes instàncies de govern del partit. Les decisions polítiques i socials són preses en aquests alts nivells, moltes vegades oblidant les demandes i necessitats reals de les seves bases, en benefici d’interessos electoralistes o simplement de partit. El militant de base és considerat, en el millor dels casos, com a simple elector de les persones que el representaran en el món de la política, ja sigui a nivell intern de partit o a escala governamental. Per tant, estem davant del triomf sense pal·liatius de la lògica representativa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada