dijous, 24 de novembre de 2011

La Font del Bosc a El Cavaller del Lleó (Chrétien de Troyes)


El Cavaller del Lleó comença amb el relat de Calogrenant, en el que explica a la cort del rei Artús, la humiliació que va rebre per part d’un cavaller quan anava, segons li diu a un vilà que troba pel camí, a la recerca “d’una aventura, per posar a prova la meva vàlua i el meu coratge”. El vilà dirigeix Calogrenant cap a l’escenari del seu fracàs, que no és altre que una font a dins del bosc, al costat de la qual ni ha un arbre amb fulles que perduren per sempre del qual penja un recipient de ferro, i un graó de pedra. El relat de Calogrenant configura el meravellós d’aquest indret descrivint-lo com una font d’aigua gelada que bull, amb el “pi més bell que mai hagi crescut sobre la terra”, del qual penja un vas d’or fi, i amb un graó que és una maragda que reposa sobre quatre robins vermells. El veritable prodigi és produeix quan s’aboca un vas d’aigua de la font sobre el graó, i això desferma una impressionant tempesta amb pluja, neu i calamarsa, acompanyada de forts vents i llamps que fan caure arbres al voltant de Calogrenant, fent-li patir per la seva integritat. Però tal i com comença, arriba a la fi, i llavors l’arbre s’omple d’ocells amb “cants ben diversos, ja que cadascú cantava una melodia diferent”. En aquest moment apareix el cavaller custodi de la font, Escladós el Roig, que repte i venç a Calogrenant. Posteriorment, el seu cosí Ivany, pren venjança d’aquesta humiliació, derrotant al custodi de la font i donant lloc al inici de la trama de la història. Veiem doncs, que la font és un espai de transició, com representa la presència de l’aigua, que permet a Ivany accedir-hi a un altre món, el de la persecució del seu rival i la seva mort, que culmina amb el matrimoni amb la vídua d’Escladós el Roig.



Chrétien de Troyes elabora aquest passatge a partir d’elements d’origen celta, com ho demostra el fet de que un episodi similar és narrat en el Roman de Rou, del poeta anglonormand Wace, començat aproximadament l’any 1160: “Brocéliande, del que tan a menudo hablan los bretones, es un bosque muy grande y muy famoso en Bretaña. La fuente de Barenton está al lado de una grada. Cuando tenían mucho calor, los cazadores solían ir a Barenton para coger agua en sus cuernos de caza y derramarla sobre la grada, y con ello hacían llover. [...] Si los bretones nos dicen la verdad, allí solían verse hadas y muchas otras cosas maravillosas.”. També es parla d’aquesta font i de les seves característiques a una de les Quatre Branques dels Mabinogi, concretament a Manawydan Fab Llyr, i principalment a Owein i Lunet, llegendes incloses en el Mabinogion, recull d’històries gal·leses en prosa transcrites en la seva major part per Meilyr i Gwalchmaihid, en el segle XI, i provinents de la tradició oral. Es desconeix si Chrétien es nodreix d’aquesta mateixa tradició oral, o bé té al seu abast aquests texts, encara que sembla clar que al menys si coneixia el de Wace, doncs Calogrenant utilitza una expressió molt semblant a una cita de Wace, quan finalitza el seu relat a la cort: “Heus aquí com i vaig anar i com en vaig tornar sentint-me com un ximple. I la veritat és que com a tal m’he comportat contant-vos una història que mai no havia volgut donar a conèixer. Tanmateix, en l’actualitat predomina el pensament d’atorgar una mateixa font comú als relats del Mabinogion i als de Chrétien, sense que uns derivin del altres i al l’inrevés.




De fonts que obraven prodigis en trobarem en la literatura posterior, com per exemple en L’Orlando innamorato de Boiardo, datat aproximadament a finals del segle XV, que situa la font de Merlín en el bosc de les Ardenes, i li confereix la propietat de trocar els sentiments amorosos dels que beuen de les seves aigües, o en Los Ojos Verdes, llegenda de Gustavo Adolfo Bécquer, a on trobem a una dona misteriosa que viu dins d’una font (La Fuente de los Álamos), i que segons expliquen a Fernando de Argensola, protagonista de la història, es tracta d’un esperit del mal que encisa als que enterboleixen les seves aigües.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada