dimarts, 15 de novembre de 2011

Plató: Conceptes (1)


1.      Quins aspectes del pensament presocràtic van influir sobre Plató i quins del pensament sofista.

L’obra de Plató està clarament influenciada pels pitagòrics en la seva concepció d’inferioritat del cos sobre l’ànima, i en l’origen celestial i preexistent d’aquesta. També accepta la Teoria dels Nombres i considera les matemàtiques com la ciència de la raó demostrativa. En aquest sentit defensa, com Parmènides, la superioritat del pensament basat en la raó sobre el fonamentat en experiències canviants. Accepta, com Heràclit, l’existència al món sensible, i postula la intel·ligència com el mitjà per captar el logos, autèntic dipòsit de la veritat. Amb Sòcrates, el seu gran mestre, coincideix en la funció última de la filosofia, que es esbrinar què és el Bé, i què són els conceptes, que Plató associa a una Idea per cadascú d’ells. Rebutja de pla, el relativisme retòric dels sofistes, tot i coincidir amb ells en la possibilitat d’aprenentatge de la virtut (areté).



2.     Quin és el sentit del mite del carro alat? Es pot trobar alguna relació entre aquest mite amb altres realitzacions (religioses, artístiques, etc.) de la història de la cultura occidental?

Plató s’imagina l’ànima com un carro alat arrossegat per dos cavalls, un de blanc (que representa les tendències profitoses de l’home), i un de negre (que es correspon amb les més baixes tendències humanes). Tots dos són guiats per l’auriga, que és la raó. Doncs bé, les nostres ànimes, anteriorment a la seva vida actual, van conviure amb les Idees, i les van conèixer de manera intuïtiva. Quant s’aparten de la contemplació de les Idees, cauen al món material i s’instal·len en un cos mortal. Quan aquest cos mor, es produeix el judici de les ànimes (que son immortals), en funció del tipus de vida que han portat, si s’han deixat endur per les baixes tendències humanes o bé si han abraçat les tendències profitoses guiades per la raó. Trobem un clar paral·lelisme entre aquest mite i el Judici Final de la religió cristiana.



3.     Què són les Idees platòniques?

Per Plató la Idea és el concepte universal d’una cosa, la seva forma pura, però mai es pot considerar una cosa, doncs no és matèria. Per a ell, hi ha dos mons: el món intel·ligible (el món de les formes pures, és a dir, el món de les Idees), i el món sensible, que és el món de la matèria en el qual els objectes son còpia, imatge o reproducció de les formes pures. Per tant, les Idees son entitats universals i perfectes, els models de les coses materials (l’única i veritable realitat), i en conseqüència només podem arribar a elles per mitjà de la intuïció i el raonament, mai amb els sentits. Podem parlar d’una “bella flor”, però ens estarem referint a un objecte material, no pas a la Idea de “bellesa”, que existeix més enllà de l’objecte en que està representada.



4.     Quina relació s’estableix entre l’antropologia, l’ètica i la política platòniques?

L’antropologia, l’ètica i la política platòniques estan relacionades per la recerca de la virtut. En efecte, individualment, l’home esta obligat al compliment de les virtuts per, un cop s’hagi desprès del seu cos mortal, aconseguir tornar a ser ànima pura. En el camp social, la creació d’una societat més justa obliga a la recerca d’una virtut política com és la justícia, que equilibri i controli a la resta de virtuts i les faci possibles. Per tant, l’ètica platònica implica comportar-se de manera que sigui factible participar en la Idea del Bé. Però no tothom esta capacitat per assolir el coneixement de la Idea del Bé, i només els que ho aconsegueixin estan capacitats per a governar. Com que els filòsofs dediquen tota la seva vida a participar del Bé, son els més qualificats per al govern i per convertir-se en el que anomena filòsof-rei.



5.     Per què degenera la Ciutat ideal platònica?

El concepte de Ciutat Ideal platònica és absolutament totalitari doncs aspira a controlar tots els aspectes de la vida humana, incloent-hi els sentiments i les emocions dels seus habitants. Partint de l’estratificació social que proposa Plató, en que les classes venen marcades pel tipus d’ànima de la persona, en compte de per les seves possessions materials, es busca una harmonia entre la persona i la funció que fa en la societat. Però tots els avantatges teòrics de la Ciutat Ideal (igualtat entre els seus habitants, en conseqüència desaparició de robatoris i violències, aflorament de l’harmonia moral...), no poden estar cimentats en la supressió de totes les llibertats individuals com postula Plató. Tot i això, el mateix Plató és el primer en no confiar en la realització total del seu ideal, senzillament perquè “la perfecció no és possible en aquest món”.

2 comentaris:

  1. quina relació s'estableix entre el cos i l'ànima?

    ResponElimina
  2. Plató considera el cos com la gàbia que empresona l’ànima. La seva unió és accidental, doncs l’ànima pertany al món intel•ligible, al món de les Idees d’on prové, mentre que el cos és una identitat sensible. Si estàs interessat en la Filosofia, et recomano la magnífica web de Ramon Alcoberro, on trobaràs articles de tot tipus. Sobre Plató i l’ànima, concretament, http://www.alcoberro.info/planes/plato6.htm

    ResponElimina