Ciències Polítiques: Algunes Qüestions

Què és el conductisme? Quines han estat les seves aportacions en el camp de la ciència política?

Entenem per conductisme en les ciències polítiques, la corrent de pensament que prioritza l’estudi del comportament individual per sobre de les institucions. Aquest corrent, derivat de l’escola conductista psicològica, arriba a les ciències polítiques en la dècada dels cinquanta del segle passat, i es consolida com el seu paradigma fins a principis dels anys vuitanta, en que s’imposa un retorn als orígens (amb alguna diferència remarcable), donant pas a una nova etapa en la qual avui estem immersos coneguda con el neoinstitucionalisme.

Una de les aportacions principals del conductisme, és la utilització del mètode científic en els seus anàlisis, centrats en les característiques, actituds i comportament dels individus i les seves organitzacions, que impliquen el naixement de noves tècniques estadístiques i nous estudis, que pretenen explicar el que és desenvolupa en l’àmbit polític a partir de les conclusions individuals. En conseqüència, es descarten els estudis institucionals, difícilment mesurables estadísticament. L’altre gran aportació del conductisme, va ser, com hem vist, el canvi de perspectiva en els estudis de les ciències polítiques, fins aleshores enfocats únicament cap a les institucions, no pas cap els individus.

A més a més de la visió positivista del conductisme, altre característica important és el seu enfocament determinista, heretat de la precursora psicologia conductista, que considera el comportament humà com a resposta dels estímuls externs que rep, fent protagonista d’aquests estudis la relació existent entre estímuls i respostes.

Què és l’arena sociopolítica? Quin paper juguen les institucions i les organitzacions en aquest escenari?

L’arena sociopolítica és el camp d’actuació on hi “juguen” i s‘interrelacionen els ciutadans i les organitzacions, sempre dins del marc d’unes institucions. En aquest espai, es desenvolupen totes les decisions que pel seu caràcter públic anomenen política, i les polítiques resultants. Cal matissar la important diferència entre el terme política, referit als objectius que orienten l’acció de govern i a les decisions de caràcter general, i el concepte polítiques, que fa referència a les accions que duen a terme els organismes públics en compliment d’una determinada política.

Per comprendre millor quin paper hi juguen institucions i organitzacions dins de l’arena sociopolítica, és necessari definir amb claredat què entenem per cadascú dels dos conceptes en ciències polítiques: entenem per institució, aquell conjunt de regles o rutines que indiquen als individus o organitzacions com actuar o interactuar entre ells. Són exemple d’institucions les lleis, el sistema electoral, l’ordenament territorial... En canvi, per organització entenem el conjunt d’individus que es presenta davant la societat amb un interès únic i propi que la defineix, com per exemple els partits polítics, sindicats o qualsevol tipus d’associació.

En el marc de l’escenari sociopolític, les institucions i les organitzacions tenen una importància cabdal. Podem dir que en el producte final tant de la política com de les polítiques, intervenen per igual tant les organitzacions (amb les seves demandes i interessos), com les institucions (regulant el que és pot i el que no és pot fer).

Des de la perspectiva neoinstitucionalista com s'expliquen les dificultats per dur a terme canvis socials i polítics?

El corrent neoinstitucionalista imperant en l’actualitat recupera l’objectiu principal de l’institucionalisme, que no es altre que l’estudi de les institucions, però ho fa amb marcades diferències, com per exemple la incorporació dels postulats empírics del conductisme o el nivell sobre el que fa els seus anàlisis, que s’estableix preferentment sobre el “meso” (institucions que s’encarreguen de regular les relacions entre organitzacions), i el “micro” (normes que imperen a l’interior de les organitzacions).

Un dels problemes que es plantegen en l’àmbit polític, està relacionat amb les dificultats existents per dur a terme qualsevol canvi social o polític. Des del punt de vista neoinstitucionalista, s’apunten motius de caràcter cognitiu, o d’altres més relacionats amb les estructures del poder i als interessos ja establerts.

L’intent d’explicar aquestes dificultats ha fet néixer una sèrie de conceptes, com el de dependència de la senda, que vincula el punt de partida històric amb les possibilitats de desenvolupament d’una societat. Altre nou concepte és el de la inèrcia social, que ens diu que és molt difícil canviar les institucions un cop ja estan fixades, doncs aquestes gaudeixen d’una força invisible de caire conservador relacionada amb les incerteses que provoca un canvi. En aquest sentit, cal destacar també el desconeixement sobre quin tipus de comportament serà més valorat i en quina posició quedarà un mateix després de l’alteració de les regles del joc.