La
demografia es la ciència que estudia les poblacions, principalment des de un
punt de vista quantitatiu. Podríem definir-la com la quantificació de la geografia
humana, doncs expressa amb dades matemàtiques l’estat i las variacions de la
població. Algunes de les seves branques principals son:
-
Demografia
matemàtica, dedicada a mesurar els moviments de la població.
-
Demografia
descriptiva, que té en conte els fenòmens econòmics, ecològics, socials,
biològics, físics o intel-lectuals, i la seva relació amb el medi humà.
-
Demografia
històrica, que tracta de la evolució de la població al llarg de la història
passada, i la seva relació amb els fets històrics mes rel-levants.
Una
de les àreas d’estudi demogràfic, es el repartiment de la població a la Terra,
doncs trobem grans desigualtats, en funció del medi natural. Això es degut a
l’adaptació de l’home segons la riquesa natural del territori, tot i que també
ni han condicionants econòmics o socials, que fan que una zona estigui mes o
menys poblada.
Un
altre objecte d’estudi es la composició per sexes, que tendeix a equilibrar-se,
desprès de que històricament, el nombre de dones hagi estat inferior per causes
culturals i sobre tot sanitàries, associades als riscos de la maternitat, fet
que actualment porta camí de desaparèixer. També s’estudia la composició per
edats de la població, amb grans variacions a nivell mundial, depenen del
desenvolupament econòmic del països, i classificant la població en tres grans
grups: de 0 a 15 anys (població jove), de 16 a 64 anys (població adulta), i
majors de 65 anys (població vella).
Per
tal de mesurar els moviments poblacionals, la demografia utilitza una sèrie de taxes:
-
Natalitat,
es el nombre de naixements per cada mil habitants.
-
Mortalitat,
o nombre de defuncions per la població mitjana d’un any a un indret.
-
Mortalitat
infantil, o la relació entre les defuncions d’infants menors d’un any i el
total de nascuts vius en un any.
-
Fecunditat,
es el nombre de fills nascuts vius per dona.
-
Esperança
de vida, es el nombre d’anys que una persona pot esperar viure.
-
Creixement
natural, es la diferencia entre naixements i defuncions.
-
Creixement
real, es el creixement natural mes el saldo migratori.
-
Densitat
de població, es el nombre d’habitants per quilòmetre quadrat, dada mes útil si
parlem d’espais reduïts.
-
Dependència,
es la suma de la població jove i vella, entre la població adulta.
Un
fet que s’ha de tenir molt en conte es la migració de la població, que pot ser un
desplaçament des de un lloc, o emigració, o la arribada a un lloc, o immigració.
La diferencia entre una i altre es el saldo migratori de població. Normalment,
en els països desenvolupats, el saldo migratori es positiu, al contrari que en
els països amb mes dificultats econòmiques.
Tots
aquets indicadors, ens mostren la estreta relació entre taxes de natalitat,
mortalitat, o mortalitat infantil baixes, així com esperances de vida altes,
amb el major desenvolupament dels països, i tot el contrari.
Per
últim, caldria reflexionar, si al ritme actual de creixement de la població, la
sostenibilitat del planeta, no passaria per unes politiques mes flexibles d’immigració
per part dels països rics, envers el mon més subdesenvolupat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada