Coneixement: Experiència o Raó?

Per poder respondre a la pregunta cal fixar que entenem per coneixement. En primer lloc, hem de dir que el coneixement no és un fet aïllat, sinó un procés, una capacitat humana d’emmagatzemar informació que ens arriba per diferents vies (experiència, aprenentatge...), i que involucra diferents agents, com el subjecte (el jo), l’objecte (allò a conèixer), el tractament (la interrelació i comparació amb altres dades ja conegudes), i l’apropiació (la representació interna de l’objecte). La culminació d’aquest procés es l’elaboració (mitjançant el llenguatge) de proposicions que justifiquen la certesa del nostre raonament.

Plató ens diu que el nostre coneixement no és més que un “record” construït en base a les imatges terrenals de la veritable realitat, què és troba al món de les Idees. Posteriorment, diverses teories al llarg de l’historia estan relacionades amb el tema de la construcció del coneixement. Descartes defensava l’existència d’idees innates com per exemple els principis de la lògica o les idees matemàtiques, així com el concepte de “Déu”, i la seva presència en la ment humana. Els empiristes ens parlen de les informacions sensorials i de l’experiència com la base de la construcció del coneixement i neguen qualsevol mena d’idees innates. Kant amplia les tesi dels empiristes incorporant a la construcció del coneixement, una sèrie de conceptes que ell anomena transcendentals o categòrics (causalitat, afirmació, negació...), que fan possible que puguem entendre les idees que ens dona l’experiència. El moviment fenomenològic encapçalat per Edmund Husserl propugna com a base del coneixement, la intuïció, l’acceptació dels fets tal i com se’ns mostren. Finalment, la corrent hermenèutica vincula la possibilitat de la construcció del coneixement a les condicions canviants de l’entorn en que es produeix.

El contrapunt a totes les diverses aproximacions a la construcció del coneixement, el trobem en l’escepticisme, teoria segons la qual no és possible el coneixement i davant de qualsevol fet s’ha de plantejar algun dubte. Però alguns filòsofs mantenen que l’escepticisme és necessari per trobar un punt de partida inicial que permeti a la filosofia construir el mapa del coneixement, afirmació amb la que estic totalment d’acord.

Personalment, penso que sí és possible conèixer a partir de les experiències, tot i que la raó juga un paper fonamental en la construcció d’aquest coneixement, i em defineixo com a relativista cultural, ja que no podem pretendre dogmatitzar la nostra visió del món i de la veritat i imposar-la a cap altre societat amb un desenvolupament cultural diferent, ni a l’inrevés, amb el que ens trobem amb diferents “veritats” valides per a cada conjunt social.