Un gènere literari és una configuració
històrica de constants de sentit i de forma, que és coincident en un cert
nombre de textos literaris. Aristòtil va establir la divisió del gèneres en
tres grans grups, èpica, lírica i dramàtica, tots escrits en vers. Aquesta
divisió continua vigent avui dia, amb la inclusió de la narrativa, com a únic
gènere extens modern. S’ha de tenir en compte que dins de cada gènere es poden
incloure un gran conjunt de subgèneres, de vegades amb una localització en el
temps determinada.
Començarem explicant la narrativa, com a
gènere modern que agrupa totes les obres en que es descriu un fet. Aquests
relats han de comprendre una o diverses seqüències protagonitzades per un
personatge que ha de patir un procés de transformació que modifiqui les seves
qualitats o situacions inicials. Dins de la narrativa poden distingir diversos
subgèneres, com per exemple:
-
Èpica,
normalment en vers, que recull històries d’herois lligats al destí d’un poble,
amb barreja d’elements fantàstics i religiosos. Són formes èpiques les cançons
de gesta, els romances o les rondalles.
-
Novel·la,
és la construcció d’un món de ficció amb uns personatges, un conflicte i un
ambient on tot es desenvolupa. En una novel·la és essencial el punt de vista
narratiu, que es pot definir com l’angle de visió en que se situa el narrador
per construir l’ història. No em de confondre l’autor amb el narrador. L’autor
crea un narrador perquè ens transmeti l’ història. Hi han dos tipus de
narradors:
1. En tercera persona, que pot ser
omniscient editorial, que explica els fets externs en passat, fent reflexions
sobre el que passa, omniscient selectiu, que ens ho explica des de l’òptica
d’un sol personatge, o objectivista narratiu, sense cap interpretació dels
diàlegs transcrits.
2. En primera persona, que pot ser un
personatge testimoni dels fets, o bé el mateix protagonista d’aquests.
L’element motor de l’acció narrativa és
el personatge, que pot estar caracteritzat directa (per mitjà del narrador), o
indirectament, quan és el lector qui ha de deduir el seu caràcter a partir dels
fets que protagonitza, del que diu, del que pensa... Hi han de plans, aquells
el comportament dels quals es previsible, o de rodons, que són complexos i
imprevisibles com ho són les persones.
Un altra manifestació literària és el
teatre, que és un conjunt de fets que un autor posa en mans d’altres persones,
les quals els representen. Dins del teatre poden trobar:
-
Tragèdia,
que comporta l’existència d’un heroi que s’enfronta al seu destí, i que intenta
vèncer-lo o escapar-ne, sense aconseguir-ho.
-
Drama,
on l’heroi és més conscient de les forces amb les que estableix l’enfrontament.
-
Comèdia,
que es caracteritza pel desenllaç feliç i per una intenció moralitzadora,
satírica o crítica.
El gènere líric, és l’expressió d’un
determinat tipus de sentiment, concretada poèticament, el que no vol dir que
tota la poesia sigui lírica. Al llarg de l’ història s’ha anat produint una
desestructuració de les formes mètriques tradicionals, que ha portat al que
avui coneixem com el poema en prosa o el vers lliure.
Creo que ya te hemos felicitado por este magnífico blog que compartes, pero, bueno, te lo decimos otra vez ¡¡Felicitaciones Tomás!!
ResponElimina