Gèneres Literaris

Un gènere literari és una configuració històrica de constants de sentit i de forma, que és coincident en un cert nombre de textos literaris. Aristòtil va establir la divisió del gèneres en tres grans grups, èpica, lírica i dramàtica, tots escrits en vers. Aquesta divisió continua vigent avui dia, amb la inclusió de la narrativa, com a únic gènere extens modern. S’ha de tenir en compte que dins de cada gènere es poden incloure un gran conjunt de subgèneres, de vegades amb una localització en el temps determinada.

Començarem explicant la narrativa, com a gènere modern que agrupa totes les obres en que es descriu un fet. Aquests relats han de comprendre una o diverses seqüències protagonitzades per un personatge que ha de patir un procés de transformació que modifiqui les seves qualitats o situacions inicials. Dins de la narrativa poden distingir diversos subgèneres, com per exemple:

-          Èpica, normalment en vers, que recull històries d’herois lligats al destí d’un poble, amb barreja d’elements fantàstics i religiosos. Són formes èpiques les cançons de gesta, els romances o les rondalles.

-          Novel·la, és la construcció d’un món de ficció amb uns personatges, un conflicte i un ambient on tot es desenvolupa. En una novel·la és essencial el punt de vista narratiu, que es pot definir com l’angle de visió en que se situa el narrador per construir l’ història. No em de confondre l’autor amb el narrador. L’autor crea un narrador perquè ens transmeti l’ història. Hi han dos tipus de narradors:

1.       En tercera persona, que pot ser omniscient editorial, que explica els fets externs en passat, fent reflexions sobre el que passa, omniscient selectiu, que ens ho explica des de l’òptica d’un sol personatge, o objectivista narratiu, sense cap interpretació dels diàlegs transcrits.

2.      En primera persona, que pot ser un personatge testimoni dels fets, o bé el mateix protagonista d’aquests.

L’element motor de l’acció narrativa és el personatge, que pot estar caracteritzat directa (per mitjà del narrador), o indirectament, quan és el lector qui ha de deduir el seu caràcter a partir dels fets que protagonitza, del que diu, del que pensa... Hi han de plans, aquells el comportament dels quals es previsible, o de rodons, que són complexos i imprevisibles com ho són les persones.

Un altra manifestació literària és el teatre, que és un conjunt de fets que un autor posa en mans d’altres persones, les quals els representen. Dins del teatre poden trobar:

-          Tragèdia, que comporta l’existència d’un heroi que s’enfronta al seu destí, i que intenta vèncer-lo o escapar-ne, sense aconseguir-ho.

-          Drama, on l’heroi és més conscient de les forces amb les que estableix l’enfrontament.

-          Comèdia, que es caracteritza pel desenllaç feliç i per una intenció moralitzadora, satírica o crítica.

El gènere líric, és l’expressió d’un determinat tipus de sentiment, concretada poèticament, el que no vol dir que tota la poesia sigui lírica. Al llarg de l’ història s’ha anat produint una desestructuració de les formes mètriques tradicionals, que ha portat al que avui coneixem com el poema en prosa o el vers lliure.