L’ecologisme
cultural considera la societat humana com una població ecològica que s’adapta a
l’entorn, mitjançant la gran capacitat que li atorga la cultura i
l’organització social.
Des
de aquest punt de vista, la població de l’Índia va haver de substituir el
sistema de pasturatge tradicional per l’agricultura, quan va augmentar
considerablement degut a l’explosió demogràfica. Això va comportar un canvi
d’actitud envers les vaques, fins llavors ni protegides ni menyspreades. Fins i
tot el consum de la seva carn era habitual al nord del país. A partir d’aquest
moment, la vaca es va convertir en un animal protegit per l’ hinduisme. Una
frase de Mohandas Gandhi defineix
perfectament aquest sentiment:
El fet central de l’
hinduisme és la protecció de la vaca [...]. L’ hinduisme viurà mentre hi hagi
hindús per a protegir les vaques.
D’aquesta
manera, al renunciar al consum de la carn i potenciar el consum de cereals,
l’home aprofita més eficaçment el valor calòric d’aquests. Ara bé, la cria de
bestiar no es pot suprimir, ja que l’agricultura necessita bous per arrossegar
les arades, i per tenir bous calen vaques. Mitjançant una mena de procés de
selecció se n’han arribat a crear unes varietats, que, com a animals de tir,
són molt resistents a la calor i a l’eixut, i que mengen palla, herbes, fulles
o escombraries domèstiques, o bé llavors de cotó, soja i coco no aptes per al
consum humà. A més a més, cada any l’Índia obté 700 milions de tones de fems,
que s’utilitzen com a adob i fertilitzant, com a combustible per la cuina de
les famílies més humils i com a material de construcció per a recobrir el terra
de les cases.
Per
tots aquest motius, la vaca ha esdevingut un símbol essencial de l’ hinduisme
perquè cap altre animal no ofereix tants serveis als humans, en canvi de tant
poc:
-
És
la més resistent per arrossegar l’arada
-
És
la més capaç de suportar el clima humit monsònic
-
És
la que menja menys, i consumeix deixalles
-
Dona
llet
-
És
la mare del bou
El
cas es què les conseqüències de suprimir el tabú de menjar carn de vaca a
l’Índia serien desastroses, doncs s’haurien de dedicar molts cereals a
engreixar el bestiar i la població pagesa s’arruïnaria. Tenir una vaca per una
família humil, és garantia de supervivència.
Es
evident que deixant-la viva genera molta més vida que matant-la, per lo que
s’ha convertir en un animal sagrat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada