El gènere de les natures mortes va tindre una
especial importància en el primer terç del segle, principalment als centres de
Madrid i Toledo, on trobem autèntics especialistes com Juan Van der Hamen i el
seu admirat Juan Sanchez Cotán. El
prolífic de la seva producció d’aquestes natures mortes, ens dona una idea de
l’interès que suscitava aquest tipus de decoració domèstica entre la noblesa de
l’època. Son obres d’un decidit to tenebrós, on al costat dels elements
naturals (fruita, verdures, caça...), Van der Hamen exhibeix tot un seguit
d’objectes luxosos que donen fe del tipus de vida cortesa. El tractament de la
llum confereix als objectes un dramatisme singular i accentua els seus volums
de manera molt enèrgica. Les seves primeres composicions s’ordenen
simètricament al voltant de la peça central, amb una tècnica molt refinada que
diferencia subtilment les qualitats de cada component de l’obra. Cap al 1626,
aquesta organització dona pas a una de més complexa, amb diversos plans
escalonats, tant laterals com de profunditat, mantenint la llum sobre ells.
Contemporani de Van der Hamen és Juan Fernández Labrador, del que tenim
escasses noticies, però que va desenvolupar un clar estil “caravaggista”.
La resta d’artistes que conreen aquest gènere
ho fan sempre a l’ombra dels primers, i fins i tot molts d’ells estan lligats
entre sí per vincles familiars o de feina. Un dels més destacats és Antonio
Ponce, autor del magnífic Bodegón de frutas
y caza (imatge), recentment subhastat i que va adquirir un col·leccionista
particular per 38.000€, xifra bastant desconcertant donada la qualitat de
l’obra. Altre artista de referència és Francisco Barrera, al qual també podem
relacionar amb Van der Hamen, especialment amb les seves últimes produccions,
amb una disposició escalonada, però amb uns fons més clars, potser més
influenciat per l’estil flamenc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada