dimarts, 6 de desembre del 2011

El "Bodegó" a la Pintura Espanyola


El gènere de les natures mortes va tindre una especial importància en el primer terç del segle, principalment als centres de Madrid i Toledo, on trobem autèntics especialistes com Juan Van der Hamen i el seu admirat  Juan Sanchez Cotán. El prolífic de la seva producció d’aquestes natures mortes, ens dona una idea de l’interès que suscitava aquest tipus de decoració domèstica entre la noblesa de l’època. Son obres d’un decidit to tenebrós, on al costat dels elements naturals (fruita, verdures, caça...), Van der Hamen exhibeix tot un seguit d’objectes luxosos que donen fe del tipus de vida cortesa. El tractament de la llum confereix als objectes un dramatisme singular i accentua els seus volums de manera molt enèrgica. Les seves primeres composicions s’ordenen simètricament al voltant de la peça central, amb una tècnica molt refinada que diferencia subtilment les qualitats de cada component de l’obra. Cap al 1626, aquesta organització dona pas a una de més complexa, amb diversos plans escalonats, tant laterals com de profunditat, mantenint la llum sobre ells. Contemporani de Van der Hamen és Juan Fernández Labrador, del que tenim escasses noticies, però que va desenvolupar un clar estil “caravaggista”.

La resta d’artistes que conreen aquest gènere ho fan sempre a l’ombra dels primers, i fins i tot molts d’ells estan lligats entre sí per vincles familiars o de feina. Un dels més destacats és Antonio Ponce, autor del magnífic Bodegón de frutas y caza (imatge), recentment subhastat i que va adquirir un col·leccionista particular per 38.000€, xifra bastant desconcertant donada la qualitat de l’obra. Altre artista de referència és Francisco Barrera, al qual també podem relacionar amb Van der Hamen, especialment amb les seves últimes produccions, amb una disposició escalonada, però amb uns fons més clars, potser més influenciat per l’estil flamenc.



Hereus d’aquest llegat, trobem a Francisco de Burgos i Francisco de Palacios, aquest últim amb una clara evolució cap al color clar i difús característic de les generacions posteriors. En les seves composicions, veiem els objectes amb un lleuger desordre i amb una atmosfera més lluminosa i vibrant que les habituals del tenebrisme, ja superat en aquests temps.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada