Pintors Espanyols: Bartolomé Esteban Murillo

Bartolomé Esteban Murillo (1617-1682)

Bartolomé va néixer a Sevilla de pare barber-cirurgià amb una discreta fortuna que li va permetre criar a tota la seva descendència (14 fills) amb una certa comoditat. Era el més petit dels catorze germans, i a la mort dels seus pares quan tenia deu anys va anar a viure amb la família de la seva germana, casada amb Juan Agustín de Lagares. Als divuit anys va entrar a formar part del taller de Juan del Castillo, mestre pintor casat amb una cosina seva. Poques dades més es coneixen de la joventut de Murillo fins l’any 1645 en que esta documentat el seu casament amb Beatriz de Cabrera, que va donar com a fruit deu fills.

El primer encàrrec important que rep, és per el claustre del convent de Sant Francesc, i esta compost per tretze teles, avui disperses. La més coneguda de totes és La cocina de los Ángeles (imatge), que presenta l’èxtasi de fra Francisco de Alcalá, mentre els àngels fan la seva feina a la cuina. La composició recull el relat sobre Francisco Pérez, ajudant de cuina del convent durant trenta anys, que un dia, entregat a la oració amb fervor, va descuidar les seves obligacions, i en adonar-se del fet va veure com totes les seves tasques a la cuina havien estat fetes miraculosament. En l’obra, Murillo barreja el naturalisme i les natures mortes amb una lluminositat daurada i difusa que res te a veure ja amb el tenebrisme.

El nivell de vida de Murillo és privilegiat, en part per les rentes de les nombroses propietats que atresora, i també pel rendiment del seu treball, que fa que en poc temps és converteixi en el primer pintor de Sevilla, i que la gran majoria d’esglésies i convents de la capital andalusa posseeixin obres seves. Un cop en el cim de la fama va decidir millorar el nivell expressiu i tècnic de la pintura local, i amb tal objectiu va fundar juntament amb Francisco de Herrera el Mozo una acadèmia de pintura en la que els artistes poguessin exercitar-se i perfeccionar els seus recursos tècnics. Aquest mateix any, 1660, pinta per a la catedral de Sevilla el Naixement de la Verge, avui en el Louvre, i a partir d’aquí una gran quantitat de teles religioses per a diversos convents i esglésies. El seu últim gran encàrrec és per a la església de l’Hospital de la Caritat de Sevilla, on treballa juntament amb el seu gran rival, Valdés Leal, en la confecció d’un dels conjunts barrocs més importants del panorama espanyol, avui desgraciadament mutilat per la absència de quatre de les teles que el composaven.

Segons recull Palomino, estant Murillo dedicat a la confecció d’una gran obra per el retaule de l’església dels caputxins a Cadis, va caure de la bastida i a conseqüència de les ferides provocades, va morir al cap de poc temps, concretament el 3 d’abril de 1682.