Ètica: Definició i Estatus

L’ètica tracta de les normes que governen les accions humanes. Per lo tant no tracta de com són les coses, sinó de com han de ser en el pla de la conducta humana. L’ètica es pot enfocar principalment des de dos punts de vista:

-          Ètica normativa, o el raonament de com comportar-nos en determinades situacions.

-          Filosofia moral o de l’ètica, que estudia per què les normes ens obliguen a seguir-les, o intentar fonamentar els principis de la moral.

La reflexió filosòfica sobre “què he de fer” ha portat a la constitució dels sistemes ètics. Al marge del coneixement dels diferents postulats filosòfics, els éssers humans tenen una actitud davant la vida que els porten a defensar unes conviccions, la teorització de les quals correspon a la disciplina filosòfica anomenada ètica, o filosofia moral. Per tant podem definir els dos termes principals d’aquesta disciplina de la següent manera:

-          Ètica es refereix a la reflexió teòrica i especulativa sobre el comportament humà.

-          Moral es refereix als aspectes concrets i pràctics d’aquest comportament.

El terme “ètica”, prové del grec “ethos”, que significa “manera de ser” o “caràcter”, mentre que el terme “moral” ve del llatí “mos-moris”, que porta implícits els significats de “sentiments, costums i caràcter”, tres nivells graduals en l’adquisició d’una manera de ser i actuar, segons Aranguren.

Estatus

-          Sociologisme moral: segons alguns autors, l’ètica seria un capítol de la política, de manera que el fet moral seria un fet social. Així, un acte moral es bo si s’ajusta a la regla social.

-          Naturalisme ètic: que sosté que els termes del llenguatge moral, signifiquen certes propietats naturals que, com a tals, poden ser percebudes pels sentits.

-          Intuïcionisme: afirma que els termes morals es refereixen a propietats no naturals que només poden ser copsades per la intuïció.

-          Emotivisme: nascut com una crítica a l’ intuïcionisme, manté que l’ètica com a ciència no te cap sentit, atès que les proposicions ètiques no són empíricament verificables. Segons ells, els enunciats ètics no afegeixen res al nostre coneixement, només expressen sentiments d’aprovació o desaprovació de conductes, i per tant els termes ètics només tenen un significat emotiu.