Mètodes i Instruments de la Geografia: La Cartografia

L’home sempre ha tingut la necessitat de conèixer la terra i representar-la. Des de la antiguitat, ho ha fet en forma de mapes, amb diverses finalitats com ara la navegació comercial o bé les activitats militars. Al llarg del segles s’han anat incorporant elements tècnics cada cop més sofisticats, que han esdevingut en el que avui coneixem con cartografia, o ciència de fer mapes. Un mapa és la representació a escala de la realitat sobre una superfície plana.

Per representar els elements geogràfics en un mapa, la cartografia utilitza una sèrie de símbols, que poden ser de tres tipus:

-          Puntuals, utilitzats per representar cims de muntanyes, monuments o ciutats.

-          Lineals, emprats per representar carreteres o vies de ferrocarril.

-          Superficials, per a fenòmens que afecten una certa superfície, com ara un conreu.

En un mapa també s’utilitza el llenguatge escrit, per els topònims o noms dels llocs.

Els principals problemes que s’han trobat els cartògrafs a l’hora de representar en un mapa la realitat de la terra, han estat l’altitud i la forma esfèrica del planeta. Plasmar l’altitud en una mapa, s’ha solucionat mitjançant corbes de nivell, que son línies que uneixen punts que tenen la mateixa altitud. Aquest sistema sovint es combina amb colors o l’ombreig per obtenir resultats molt més expressius. El problema de la forma esfèrica de la terra, es soluciona per mitja de les projeccions, ideades per preservar les latituds i longituds dels llocs en la seva representació plana i la distància, forma i àrea correctes. Tot i això, no ni ha cap projecció que representi una figura esfèrica en un pla sense alguna distorsió. En funció del que volem representar, s’utilitza una projecció o un altre (azimutals, còniques o cilíndriques).

Tot mapa ha de incloure una llegenda, on figurin els valors dels símbols utilitzats, i una escala, que pot ser numèrica, i indica quantes vegades està reduïda la realitat en el mapa, o gràfica, que permet a la vista d’un segment, calcular les distàncies de forma ràpida en un mapa.

Els mapes es divideixen, bàsicament, en topogràfics i temàtics. Els topogràfics contenen informació sobre els trets físics i humans i dona una imatge general del territori representat. Els mapes temàtics s'han fet per mostrar un fenomen  concret, que pot ser demogràfic, econòmic, cultural de comunicacions...

Altres recursos importants per l’elaboració de mapes, son les fotografies aèries i les imatges de satèl-lit, que permeten recollir informacions imperceptibles a l’ull humà.

Amb l’evolució experimentada per la informàtica, van aparèixer els Sistemes d’Informació Geogràfica, o SIG, que emmagatcenen dades diverses per el seu anàlisi, de tipus temàtic, com població, conreus, recursos, o de tipus espacials, com coordenades o localització del fets. Un SIG permet veure les mateixes dades des de diferents punts de vista, doncs recull informació rebuda des de diverses organitzacions i de diverses formes, i la pot combinar en funció del resultat desitjat.