La proliferació de
petites corts aristocràtiques i reials va donar un impuls definitiu al moviment
intel·lectual de l’humanisme, donat el creixent interès dels cercles urbans que
les composaven per les lletres, les ciències i les arts. Aquesta nova cultura
no provenia del món universitari, anquilosat en el seu discurs religiós i
espiritual, sinó de les acadèmies i els cercles cortesans, i és en aquest
entorn on es va produir la separació entre la cultura popular i la cultura
d’elit. “Els mateixos intel·lectuals que anomenen humanistes van treballar a fons per denigrar com a ignorants tots
aquells comportaments que escapaven de l’aculturació”. El naixement del
moviment humanista cal buscar-ho en la Itàlia dels segles XIV i XV amb artistes
de la talla de Dant, Petrarca o Boccaccio i va culminar coincidint amb el
Renaixement amb els darrers treballs de Leonardo da Vinci, Miguel Angel, Maquiavel
i especialment Erasme i Joan Lluís Vives, tot i que la llista seria inacabable.
De fet es pot considerar l’humanisme com un moviment precursor del Renaixement.
Hem vist com als nous
palaus construïts a les ciutats, es dona molta importància a les estàncies
privades, com les biblioteques o els estudis, per cultivar la lectura o
l’escriptura. En aquestes mateixes estàncies podíem trobar tant elements
profans com sagrats, des de documentació de béns i títols de propietat, passant
per llibres o manuscrits, fins a relíquies i obres d’art. Tot i que els nivells
d’alfabetització tenien una tendència alcista, les diferències entre el món
urbà i el rural continuen sent abismals, i en les ciutats es produeix un
fenomen fonamental en les èpoques venidores, com és l’augment de
l’individualisme, entès com la primacia de l’individu davant qualsevol grup
social.
Ara bé, el moviment
humanista no va ser mai totalment homogeni, de fet l’únic nexe d’unió entre els
seus components era l’admiració que tots professaven envers l’antiguitat
grecollatina i la consideració de superioritat d’aquestes societats sobre la
del seu temps. És tracta d’un moviment essencialment urbà, nascut a l'empara
del gran creixement econòmic i de la necessitat de projecció política i
cultural de les oligarquies urbanes, que volien refermar-se en el seu ascens
social i marcar les diferències entre ells i els senyors feudals del món rural
o bé amb el Papa i l’emperador (d’aquí neix el republicanisme o el patriotisme,
característics de l’humanisme cívic, que tenia com a mirall la Roma
republicana). Aquest elitisme del moviment va estar present tant en el seu
naixement com en la seva fi, doncs no el va permetre créixer entre la majoria
de la població (formada, recordem-ho per menestrals i camperols), que va
sintonitzar ràpidament amb la Reforma i el seu renovat discurs religiós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada