El Sistema Electoral Espanyol

El sistema electoral espanyol, pren les seves bases normatives de la Llei 1/1977, de 4 de gener, que estipula que els membres del Congrés dels Diputats son elegits utilitzant una fórmula electoral proporcional corregida pel mètode d’Hondt, amb una barrera legal del 3% dels vots vàlids emesos en cada circumscripció. La magnitud d’aquestes també ve definida, en aquest cas per la LOREG, que atorga d’entrada dos diputats a cada província, independentment de la mida de la seva població, amb l’excepció de Ceuta i Melilla, a les que hi correspon un. La Constitució espanyola ja va definir la província com a circumscripció electoral, en les que els partits polítics presenten llistes de candidats tancades i bloquejades. Pel que fa a la fórmula electoral utilitzada a Espanya en les eleccions al Congrés dels Diputats, ja hem vist que es tracta d’una fórmula proporcional modificada pel mètode d’Hondt. Aquest es situa entre els basats en la utilització d’un divisor, i el seu funcionament és el següent: com hem vist, no es tenen en compte les candidatures que no assoleixin el 3% dels vots vàlids emesos en la circumscripció. A partir d’aquí s’ordenen de major a menor en una columna les xifres de vots obtinguts per la resta de candidatures, i es configuren successives columnes que mostrin el resultat de dividir el número de vots de cada candidatura entre 1,2,3,4, etc. fins al total d’escons corresponents a la circumscripció. Els escons s’atribueixen a les candidatures que obtinguin els quocients majors a la taula en ordre decreixent. En cas de coincidència de quocients, l’escó s’atorga a la candidatura amb major número total de vots, i si persisteix l’empat, la primera assignació es resol per sorteig i les successives de forma alternativa.

Anàlisi de dades

Un cop explicat el sistema electoral espanyol, passem a analitzar els resultats obtinguts a les circumscripcions de Barcelona, Girona i Sòria en les darreres eleccions al Congrés dels Diputats l’any 2008, i les variacions que resultarien d’un canvi de sistema electoral. També analitzarem les conseqüències d’un hipotètic canvi de distribució d’escons en una única circumscripció estatal, amb dos tipus de sistemes electorals proporcionals, l’actual modificat per la Llei d’Hondt, i un proporcional pur.

El primer que ens crida l’atenció, és la diferència del valor del vot entre les diferents circumscripcions. A nivell global, mentre a Barcelona són necessaris més de 150.000 vots per assolir un escó, aquesta xifra es veu rebaixada a Girona fins als 43.000 vots, i a Sòria fins als 23.000. Aquesta distorsió de la proporcionalitat, no millora si apliquem un sistema proporcional pur, però si que s’eleven els resultats de les formacions minoritàries en detriment dels grans partits. Si observem el cas de Sòria, veiem que la magnitud de la circumscripció és determinant a l’hora de promoure el bipartidisme, com també seria el cas si el sistema electoral fos majoritari, en benefici dels grans partits implantats el tot el territori estatal.

D’altra banda, a la vista dels resultats, podem deduir una de les característiques del sistema electoral espanyol, si ens fixem en l’exemple d’IU comparat amb altres formacions com CiU o PNB: els petits partits estatals amb un suport electoral molt dispers, surten clarament perjudicats en el repartiment d’escons, i en canvi, els partits amb una forta implantació territorial concentrada en una o varies circumscripcions, resulten premiats. En les eleccions que ens ocupen, CiU va obtenir un total de 774.317 vots, corresponent-li 11 diputats, mentre que IU amb un total de vots superior, 963.040, només va aconseguir 2 diputats. Aquesta distribució d’escons varia substancialment si apliquem un sistema electoral de circumscripció única, tant si utilitzem el mètode d’Hondt, com si ho fem amb una proporcionalitat pura. La explicació d’aquest fet, la trobem en la magnitud reduïda de moltes circumscripcions electorals que dificulten l’existència de més de dos partits en la seva representació, i en conseqüència afavoreix als dos grans partits estatals, perdent-se pel camí una gran quantitat de vots atorgats a altres partits minoritaris. En canvi, en les circumscripcions més grans la proporcionalitat dels resultats és més efectiva, beneficiant a partits fortament arrelats en el territori concret. Altre conseqüència del sistema, com ja hem comentat anteriorment, és que es dona la paradoxa de que determinades circumscripcions (com el cas de Sòria), es trobem sobrerepresentades en relació al pes del seu cens electoral en el total de l’estat. En general, podem afirmar que el vot del món rural te més pes que el de les zones industrialitzades, amb tot el que això representa a nivell de distribució d’escons. És dona el cas, cada cop més sovint, que l’electorat de les circumscripcions més petites exerceix el seu dret al vot amb la ment posada en l’anomenat vot útil, que fa que abandonin la seva veritable opció política en favor d’un dels dos partits amb possibilitats reals d’assolir representació.

A la vista dels resultats electorals, considerats de manera global, veiem que prop de 800.000 vots, van ser emesos en favor de partits que no van assolir representació parlamentària. Al meu parer, aquest és un dels principals problemes del sistema electoral actual, que beneficia clarament als grans partits en detriment de minories que si són analitzades globalment representen una part important de la població. Altre problema important, és el ja relatat de falta de proporcionalitat real entre els vots i els resultats en determinades circumscripcions. Davant de tots aquests fets, han sorgit diverses propostes de reforma de la Llei electoral, la majoria de les quals basades en el principi de representativitat proporcional, i centrades tant en el sistema de llistes, com en la baixa proporcionalitat dels resultats electorals en les seves dues vessants: la relació vot-escó, i la relació escó-població. El problema és que l’actual sistema beneficia a les majories, i aquestes són les que tenen el poder per a canviar el sistema.