Ciència i Veritat

Deductivistes i inductivistes. Nou enfocament que proposa el falsacionisme

Al llarg de l’historia la comunitat científica ha emprat diversos mètodes en la recerca de la veritat. Aquests mètodes representen la metodologia que defineix i diferencia el coneixement científic d’altres tipus de coneixement. Dos dels grans mètodes científics son el inductiu i el deductiu, amb els seus pros i contres, que formulen els seus enunciats en base a la comprovació i la verificació. Amb el falsacionisme trobem un nou enfocament de la recerca de la veritat mitjançant la falsació de les teories enunciades. Veiem a grans trets les seves característiques.

• Mètode inductiu: la inducció consisteix en extreure conclusions universals a partir d’enunciats particulars. Aquesta inducció pot ser completa, si són considerats tots els casos possibles d’un univers donat, o incompleta (la majoria de les ocasions), si només són considerats una quantitat representativa de casos. En aquest fet radica el principal problema del mètode, per que sempre pot donar-se un cas que no compleixi la teoria formulada sigui quin sigui el nombre de casos considerats.
• Mètode deductiu: la deducció ens porta des de uns principis generals a uns enunciats particulars o conseqüències, amb la necessitat d’una conclusió final, o dit d’una altre manera la inferència de conclusions finals basades necessariament en les premisses prèvies. L’acceptació del mètode deductiu implica la presumpció de veritat dels principis generals que ens porten a les deduccions particulars. Els detractors del mètode ens recorden que habitualment els principis generals utilitzats com a base de les deduccions posteriors, han estat formulats des de la experimentació inductiva.
• Falsacionisme: Karl Popper ens proposa un altre enfocament de la validació científica. Segons ell és impossible assegurar la veracitat d’una llei però si que és possible falsar-la. Defensa que aquest és el verdader objectiu de la ciència i el motor del seu avenç. Cap proposició que no sigui susceptible de ser falsada pot ser considerada científica. Aquest és el nou criteri de demarcació que ens proposa per distingir els enunciats científics dels que no ho son. El principal problema d’aquest mètode és l’asimetria entre falsació i verificació, es a dir que mentre una teoria no pot ser mai verificada, una sola falsació la invalida.