Deductivistes i
inductivistes. Nou enfocament que proposa el falsacionisme
Al llarg de l’historia la comunitat
científica ha emprat diversos mètodes en la recerca de la veritat. Aquests
mètodes representen la metodologia que defineix i diferencia el coneixement
científic d’altres tipus de coneixement. Dos dels grans mètodes científics son
el inductiu i el deductiu, amb els seus pros i contres, que formulen els seus
enunciats en base a la comprovació i la verificació. Amb el falsacionisme
trobem un nou enfocament de la recerca de la veritat mitjançant la falsació de
les teories enunciades. Veiem a grans trets les seves característiques.
- Mètode
inductiu: la
inducció consisteix en extreure conclusions universals a partir
d’enunciats particulars. Aquesta inducció pot ser completa, si són
considerats tots els casos possibles d’un univers donat, o incompleta (la
majoria de les ocasions), si només són considerats una quantitat
representativa de casos. En aquest fet radica el principal problema del
mètode, per que sempre pot donar-se un cas que no compleixi la teoria
formulada sigui quin sigui el nombre de casos considerats.
- Mètode
deductiu: la
deducció ens porta des de uns principis generals a uns enunciats
particulars o conseqüències, amb la necessitat d’una conclusió final, o
dit d’una altre manera la inferència de conclusions finals basades
necessariament en les premisses prèvies. L’acceptació del mètode deductiu
implica la presumpció de veritat dels principis generals que ens porten a
les deduccions particulars. Els detractors del mètode ens recorden que
habitualment els principis generals utilitzats com a base de les
deduccions posteriors, han estat formulats des de la experimentació
inductiva.
- Falsacionisme:
Karl Popper ens
proposa un altre enfocament de la validació científica. Segons ell és
impossible assegurar la veracitat d’una llei però si que és possible
falsar-la. Defensa que aquest és el verdader objectiu de la ciència i el
motor del seu avenç. Cap proposició que no sigui susceptible de ser
falsada pot ser considerada científica. Aquest és el nou criteri de
demarcació que ens proposa per distingir els enunciats científics dels que
no ho son. El principal problema d’aquest mètode és l’asimetria entre
falsació i verificació, es a dir que mentre una teoria no pot ser mai
verificada, una sola falsació la invalida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada